Zones lliures de transgènics a Europa - Recercat

propietats terapèutiques - per exemple nutracèutics, aliments amb vacunes incorporades- o
que manquin de certes toxines o al·lèrgens, la creació d’aliments amb diferents qualitats de
sabor, textura, etc.-) encara no s’han desenvolupat o estan en procés de desenvolupament.
Les plantes MG aprovades per a la comercialització corresponen, com es pot veure al gràfic
3.2 a: soja (amb 54,4 milions d’Ha), blat de moro (21,2 milions d'Ha), cotó (9,8 milions
d’Ha) i colza (4,6 milions d’Ha).
24%
Gràfic 2.2: Distribució de la
superfície mundial de varietats MG
cultivades
5% 11% 60%
30
Soja
Blat de
moro
Colza
Cotó
Font: elaboració pròpia a partir de James, C., (2005).
L’any 2004 es va aprovar a l’Iran un nou cultiu per a la comercialització: l’arròs Bt. Es van
cultivar 4000 Ha, i l’any 2005 es va iniciar la comercialització. L’Iran i la Xina són els països
més avançats en la comercialització d’arròs MG; a la Xina ja s’han desenvolupat les proves
de camp i s’estima que en un curt termini s’aprovarà el seu cultiu.
Pel que fa a Europa, fins l’any 2005, els únics països on els cultius MG estaven aprovats per
a la comercialització eren l'Estat Espanyol (des de l’any 1996), Romania (on es plantaven des
del 1999) i Alemanya (també amb plantacions reduïdes des del 1999) que actualment
continua amb una superfície molt petita de cultius MG. L’any 2005, Portugal i França,
després d’una interrupció de 5 i 4 anys respectivament, van tornar a sembrar blat de moro
Bt. El mateix any, la República Txeca va iniciar el cultiu de blat de moro Bt incrementant
fins a 6 el número de països europeus amb conreus MG comercials.