Zones lliures de transgènics a Europa - Recercat

punt de vista, s’intenta ressaltar la importància de l’agricultura regional i la consideració dels
aspectes socioeconòmics i culturals en la qüestió agrària.
El terme agroecologia sorgeix com un camp d’estudi dels sistemes agrícoles des d’aquesta
perspectiva ecològica i socioeconòmica. És tracta d’una disciplina integral que busca el
desenvolupament d’una agricultura sostenible que administri i conservi els recursos de la
natura. L’agroecologia intenta ser una síntesis entre els coneixements tradicionals i la
investigació científica moderna, integrant els dos plànols amb una constant avaluació de les
experiències concretes i donat un pes fonamental a la cultura tradicional camperola i als seus
actors. A diferència de l’enfocament agronòmic convencional, basat en la difusió de paquets
uniformes de tecnologies, l’agroecologia es centra en principis vitals com la biodiversitat; el
reciclatge de nutrients; la sinèrgia i interacció entre els diversos cultius i la regeneració i
conservació dels recursos 11 .
Els principis bàsics i elements principals de l’agroecologia són 12 :
• La integració: la combinació de les activitats econòmiques amb les socioculturals per tal
de permetre la satisfacció de les necessitats bàsiques i augmentar el benestar de la
comunitat.
• L’equilibri i l’harmonia: el desenvolupament ha d’anar lligat a l’equilibri entre els sistemes
ecològics, econòmics i socials, de manera que el desenvolupament d’alguna d’aquestes
esferes no es faci en detriment d’altre, sinó que es reforcin mútuament.
• L’autosuficiència: la pròpia població ha de poder gestionar i controlar els elements claus
necessaris per al funcionament de la comunitat.
• El tancament dels cicles: cal conèixer bé el cicle de vida dels productes per poder
minimitzar els seus impactes.
• El manteniment i la potenciació dels circuits locals: mitjançant l’apropament de la
producció, la distribució i el consum, de manera que aquest es realitzi el més
directament possible i amb el mínim d’intermediaris.
• El reconeixement i l’ús del coneixement tradicional i local: consideració i inclusió dels
coneixements tradicionals en la recerca i generació de les solucions als problemes
plantejats.
• Combinació d’usos i activitats: cerca de les complementarietats i sinergies entre
activitats per fer un millor ús de les potencialitats del territori.
Els propulsors d’aquest enfocament parteixen de les tècniques i possibilitats de cada indret i
les adapten a les condicions agroecològiques i socioeconòmiques locals. La implementació
dels principis anteriors també configura part d’una estratègia de desenvolupament favorable
a les comunitats pobres, dedicada als productes agrícoles de les regions pauperitzades, amb
l’objectiu d’aconseguir sistemes saludables, equitatius, sostenibles i productius 13 .
11 Montagut, X. i Dogliotti, F., (2006).
12 Calatrava, J., (1999).
13 Altieri, M., et. al., (2000).
33