Zones lliures de transgènics a Europa - Recercat

modificats genèticament i l’agricultura
convencional i ecològica (2003/556/CE) -que no
són d’obligat compliment- es delega en els EM
per a que revisin la seva legislació en matèria
de responsabilitat civil.
En general, en matèria de responsabilitat,
s’aplica el règim de responsabilitat estricta,
basat en el principi de “qui contamina paga”, és
a dir, la responsabilitat basada en la culpa. A la
pràctica, aquest principi resulta massa
complicat d’aplicar, ja que la determinació
tècnica de la contaminació, i la demostració
legal de la responsabilitat suposen dificultats
insalvables en molts casos.
Les ZLT
La legislació europea no contempla, tot i les
demandes de diferents països, la declaració de
Zones Lliures de Transgènics. Els diferents
països o regions que volen conservar el seu
territori lliure de transgènics han buscat
escletxes en la legislació europea existent, com
per exemple els articles 19 i 23 de la Directiva
2001/18/CE sobre alliberament intencionat al
medi ambient d’OMGs. La CE està denegant
aquestes vies jurídiques al·legant l’absència de
“raons tècniques demostrables” per a sol·licitar
la prohibició de varietats OMG i que les
restriccions d’aquest tipus suposen un atemptat
al lliure comerç internacional.
La denegació, per part de la CE de les
demandes estatals i regionals de prohibir els
OMGAs, s’ha interpretat, des de les ZLT com un
atemptat al dret de sobirania de les regions i a
l’autodeterminació. D’altra banda, s’han
observat situacions que contradiuen la legislació
europea, com és el cas de declaracions
regionals de ZLT -realitzades de forma
democràtica- que han estat ratificades pels
respectius governs estatals, en una decisió que
contradiu i desobeeix la legislació europea.
Estat Espanyol i Catalunya
A diferència del que passa a alguns països
europeus, els partits polítics no s’han posicionat
14
en relació a la creació de ZLT, tot i que alguns
sí s’han posicionat en relació als OMGAs. La
implantació de ZLT a l’Estat Espanyol i
Catalunya no te un caràcter preventiu i
presenta moltes dificultats degut a l’extensa
superfície de conreus MG al camp, a la forta
presència i implantació de les multinacionals del
sector en l’àmbit agrari, i a l’absència d’un
debat públic a l’Estat. Per això, l’objectiu de la
xarxa crítica a l’Estat Espanyol, consisteix en la
declaració de ZLT com a eina per aturar
l’expansió dels cultius MG, i avançar cap a un
futur escenari on no hi siguin presents.
Les crítiques als respectius esborranys de
Decrets de Coexistència (a nivell estatal
elaborat pel MAPA i a nivell català pel DARP)
apunten la reducció del concepte de
coexistència a un problema comercial, i la
manca de regulació en matèria de
responsabilitat
contaminació.
per danys en cas de
Les zones lliures com a moviment social
L’estudi en profunditat de casos paradigmàtics
en el context europeu, confirma que el
desenvolupament de les ZLT té el seu origen en
un moviment social de base, que sovint prové
de moviments anteriors de lluita contra els
transgènics agrícoles en combinació amb altres
moviments ecologistes.
Des del context de la governança, el moviment
de les ZLT respon a una estructura horitzontal,
variable, informal, articulada en xarxes i
nodrida de membres compromesos.
Representa un tipus d’actor polític de caràcter
mobilitzador que persegueix objectius de canvi
a través d’accions no convencionals.
Aquest moviment, de marcat poder simbòlic,
constitueix un acte de desobediència civil, que
persegueix un canvi en les estructures de poder
establertes, i que reivindiquen uns drets locals,
regionals i nacionals, que en el cas dels EM
xoquen de front amb la legislació i les
intencions del cos legislatiu de la UE.