Zones lliures de transgènics a Europa - Recercat
Zones lliures de transgènics a Europa - Recercat
Zones lliures de transgènics a Europa - Recercat
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
abans <strong>de</strong>l 2005 per 12 empreses i centres d’investigació 29 , com per exemple: la patentació<br />
per part <strong>de</strong> la companyia Astra-Zeneca <strong>de</strong> tecnologies que vinculen el creixement i<br />
germinació <strong>de</strong> la planta a l’aplicació <strong>de</strong> substàncies químiques específiques; Syngenta i<br />
DuPont han patentat procediments per a obtenir plantes on es <strong>de</strong>sactiven els gens que<br />
normalment permeten a la planta lluitar contra malalties virals i bacterianes, i que només<br />
l’aplicació d’un regulador químic específic comercialitzat per la mateixa TNC permetrà la seva<br />
activació.<br />
Davant iniciatives com aquestes el quadre d’Experts Eminents <strong>de</strong> la FAO sobre ètica en<br />
l’Alimentació i l’Agricultura <strong>de</strong>clarà unànimement que “les llavors Terminator són en general<br />
antiètiques”, ja que es consi<strong>de</strong>ra inacceptable comercialitzar llavors amb fruits no utilitzables<br />
(les llavors no germinen <strong>de</strong> nou) pels camperols 30 . El 16 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2006, el Parlament<br />
Europeu publicà una resolució cridant als governs europeus a mantenir la moratòria sobre la<br />
tecnologia <strong>de</strong> llavors Terminator 31 .<br />
La <strong>de</strong>claració anterior <strong>de</strong> la FAO <strong>de</strong>ixa entreveure que potser la qüestió <strong>de</strong> fons es troba en el<br />
pla ètic. Resulta difícil eludir la pregunta <strong>de</strong> si els éssers vius, les seves parts i processos (o<br />
la mateixa biodiversitat) haurien <strong>de</strong> ser tractats i regulats com “invents” susceptibles<br />
d’apropiació privada i comercialització. Altres qüestions que calen consi<strong>de</strong>rar són les relatives<br />
a l’equitat <strong>de</strong> la distribució entre els beneficis i els costos <strong>de</strong> la biotecnologia, tan a nivell<br />
global i local com intergeneracional, entre el curt i el llarg termini. I és que les aplicacions<br />
mo<strong>de</strong>rnes <strong>de</strong> la biotecnologia representen casos paradigmàtics <strong>de</strong> la direcció que sembla<br />
prendre la manipulació genètica. En paraules d’altres autors, potser caldria preguntar-se si<br />
ens trobem davant d’una nova espoliació <strong>de</strong>ls béns comunals 32 o en el segle <strong>de</strong>l<br />
biocolonialisme d’alta tecnologia (anàleg al que va assentar les bases <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament<br />
capitalista a l’Anglaterra preindustrial) on la colonització <strong>de</strong>l territori troba la seva<br />
continuació en l’apropiació <strong>de</strong>l coneixement i <strong>de</strong>ls gens, és a dir, <strong>de</strong> les bases mateixes <strong>de</strong> la<br />
vida biològica i <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament científic 33 .<br />
29<br />
RAFI, (2001). Disponible en: http://www.etcgroup.org<br />
30<br />
Quadre d’Experts Eminents <strong>de</strong> la FAO sobre l’Ètica en l’Alimentació i l’Agricultura, (2000).<br />
31<br />
ETC group, (2006).<br />
32<br />
Rifkin, J., (1999), p.60.<br />
33<br />
Riechmann, J. (2004).<br />
39