Metaforice loquendo: de l'analogia a la metàfora en els ... - Narpan

26 EUGÈNIA GISBERT
tor de la disputa metàfores «de la Elemental figura». També en els Començaments
de medicina, la major part de comparacions que el Beat emplaça sota el
terme «metàfora» parteix d’un fenomen del món natural, i més sovint encara, de
l’acció de les quatre qualitats elementals en els objectes naturals o en el cos
humà.
Si provem de resumir allò que Llull mateix ens ha dit fins ara i les inferències
que hem pogut extreure de les seves definicions, la metàfora se’ns dibuixa
com un procediment amb els següents trets característics:
a) permet exercitar les capacitats intel·lectuals, gràcies al fet que ha de treballar
amb diversos conceptes a la vegada.
b) funció didàctica i mnemotècnica. 15
c) suposa l’operació combinada de les tres potències de l’ànima.
d) el procediment cognitiu implicat en l’esforç de comprendre les metàfores té
un abast general, és aplicable a qualsevol parcel·la del coneixement, a qualsevol
disciplina científica o teològica.
e) relació estreta de la metàfora amb els mecanismes i les intencions de l’Art.
f) preferència pel contingut de caire elemental.
Analitzant ara com es concreten aquestes característiques, veurem com Llull
desplega davant del lector una àmplia varietat de recursos compositius, des dels
més senzills fins als més complexos i elaborats, però en què tots responen als
trets distintius avançats per l’autor mateix. Vegem a continuació un exemple
dels més simples:
Con veus que la aygua nodrex et muntiplica los vegetables, adoncs mataforicalment
t’es significat que per senblant manera la sanc nodrex los corses dels
animals. Et enaxí con la pluya es engenrada per vapors ixens de la terra, et compostes
et desoltes en l’aer, e enaxí con la sanc es engenrada per les coses de fores
que entren dedins ton cors, enaxí l’aygua de la pluya ix de l’aer. On t’es demostrat
que la calor natural ix de la sanc, decorent la sanc per totes les partz del cors
pel tal que i pusca passar et nudrir la calor natural, usans .A.B.C.D. de lurs operacions.
(X, [18], p. 108)
En aquest cas Llull presenta com a primer component de la metàfora un
exemple extret de l’observació del món natural. En efecte, Ramon ens descriu el
cicle que recorre l’aigua a la natura i posa de manifest que la finalitat d’aquest
15 PRING-MILL (1991) ja va fer notar la importància didàctica de la metàfora, que suposava, d’una
banda, una mena de captatio benevolentiae adreçada a l’interlocutor i, de l’altra, un mecanisme que permetia
situar la disputa en un escenari conceptual que Llull podia compartir amb els seus adversaris.