Metaforice loquendo: de l'analogia a la metàfora en els ... - Narpan

18 EUGÈNIA GISBERT
ma podia ser aplicat amb profit a l’estudi de disciplines específiques, la ciència
mèdica va ocupar un espai eminent per l’interès sostingut que el Beat hi va
dedicar. Llull va escriure quatre obres dedicades íntegrament a temes mèdics, 4 a
les quals cal afegir els apartats o capítols d’altres obres de caràcter enciclopèdic
que inclouen també assumptes relacionats amb la matèria, com la Doctrina pueril
o l’Arbre de ciència.
Ja s’ha fet notar (GAYÀ, 1995: ix-xxxi; PEREIRA, 1979) que la preferència que
Llull mostra per les qüestions mèdiques i els coneixements que exhibeix, més
profunds que en qualsevol altre domini científic, s’ha de posar en relació amb
els contactes sovintejats de Ramon amb Montpeller, on va residir diverses temporades.
En els temps de Llull la ciutat de Montpeller era el principal centre cultural
del Regne de Mallorca i posseïa una de les facultats de medicina més prestigioses
d’Europa, a la qual acudien estudiants i professors de tot el continent
(GAYÀ, 1995: xii-xxiii). 5 Encara que es coneixen molt poques dades de les activitats
de Llull a Montpeller, les estades a la ciutat li deurien permetre entrar en
contacte amb l’ambient universitari i tenir accés a una estimable quantitat d’informació
sobre els temes mèdics més debatuts del moment.
Una de les particularitats dels Començaments de medicina és la peculiar
barreja de material mèdic i contingut artístic que trobem en les seves pàgines. 6
mera obra mèdica de Llull no es pot separar de la recepció de les influències de l’ambient universitari
montpellerenc. No obstant això, Santanach (2000) proposa una revisió de la cronologia del cicle d’obres
de l’Art abreujada, en què amplia el període de possible redacció dels Començaments fins a 1283, data
de composició de l’Art demostrativa. També Gayà (1995) ha suggerit que l’estada de Llull a Montpeller
es podria haver allargat més enllà del 1278, a jutjar pel pes i la durada de les influències que hi va rebre.
És a dir, que Llull va escriure la seva obra entre les dues primeres versions del sistema artístic, però de
moment encara no és possible concretar-ne més la datació.
4 Les altres tres obres són: l’Ars compendiosa medicinae (1285-87), el Liber de levitate et ponderositate
elementorum (1294) i el Liber de regionibus sanitatis et infirmitorum (1303). Els tres llibres van ser
editats conjuntament a Mallorca en el volum Opera medica (1752). L’Ars compendiosa medicinae ha
estat publicada modernament a Llull (1987) i disposem també de l’edició crítica del Liber de regionibus
sanitatis et infirmitorum a cura de Jordi Gayà (ROL XX). La versió catalana dels Començaments de
medicina va ser publicada per primera vegada per A. Bonner (1985, II) i recentment n’ha aparegut l’edició
crítica a cura de Lola Badia (NEORL V, 2002).
5 Montpeller fou un centre important en la introducció del corpus d’obres del «nou Galè» i en el procés
de quantificació de la teoria mèdica, aspecte que Llull recull en el seu tractat. Personatges com Bernat
de Gordon, Arnau de Vilanova i Ermengol Blasi van estar vinculats, com a estudiants, professors o
com a traductors, a la facultat de medicina de Montpeller en períodes importants de la seva activitat. Per
a la significació de Montpeller en el desenvolupament de la teoria mèdica durant el segle XIII, vegeu
GAYà (1977,1995).
6 En el manuscrit, el text s’acompanya d’un dels molts esquemes arboris que es faran habituals a l’obra
lul·liana. D’aquesta manera, el lector disposa d’una imatge gràfica que resumeix la peculiar combinació
de matèria mèdica i contingut artístic amb què s’haurà d’enfrontar al llarg de l’exposició. Segons
aquest esquema, l’arbre de la medicina es fonamenta en una roda amb les quatre complexions del cos
humà, que constitueixen les arrels de l’arbre. El tronc, al seu torn, es divideix en dues branques que
representen, respectivament, els antics principis heretats de la tradició mèdica i la matèria específicament