Metaforice loquendo: de l'analogia a la metàfora en els ... - Narpan

22 EUGÈNIA GISBERT
De matafora tractam en esta art, per tal que sia art a exalsar l’enteniment en
esta art et en altres artz, cor per matafora s’apodera l’enteniment a entendre, per
so cor en .i. temps se gira sobre diverses especies. (I, c. 5, p. 48)
La primera idea que caldria retenir d’aquest fragment és el valor de la metàfora
com a mètode per afinar el pensament. És un procediment intel·lectual que
té com a objectiu «exalsar l’enteniment», i això és possible perquè «en .i. temps
se gira sobre diverses especies». En aquest exercici la ment s’aplica a establir
relacions entre camps diversos del coneixement i això la fa apta per avançar «en
esta art et en altres artz». Aquesta és la segona observació important: la tècnica
que ensenya la metàfora és universal, aplicable a l’estudi de qualsevol disciplina.
I aquest valor general el proporcionen les eines que ofereix l’Art:
E la raó per que en esta art la primera branca es entesa mataforalment per la
segona es per so que los estudians en medisina et en les altres artz, per la segona
branca ajen en memoria et en entelligencia so que an ja oit et aprés de la primera
branca per los actors de medicina. (I, c. 5, p. 48-49)
La segona branca de l’arbre, la que incorpora els procediments artístics,
interpreta de manera «metafòrica» els coneixements mèdics tradicionals representats
per la primera branca, és a dir, permet operar amb les dades com a mitjà
per assolir la veritable comprensió de la ciència mèdica. L’interès de Llull en
escriure l’obra no és, doncs, transmetre aquells coneixements antics que els
hipotètics lectors ja hauran rebut per altres canals, sinó ensenyar un mètode per
facilitar l’aprenentatge. Per facilitar la comprensió dels conceptes (funció explicativa)
i fixar-los a la memòria (funció mnemotècnica).
Llull no s’està d’insistir en l’eficàcia epistemològica que cal atorgar a aquesta
forma de raonament:
Con matafora sia ligam de la operació de les .iii. potencies de l’anima, con
s’ajen a .i. fi membrant, entenent, volent, et asó per lo gran apoderament que
l’enteniment fa con hom, dien .i a . cosa, enten altra, per asó matafora es en esta
art, per so que segons que en esta art es dit dels graus et dels triangles et de les
altres distincions, pusca hom entendre altres coses qui son de la siensia de theologia,
et de dret, et de natures, et de les altres siencies per les quals l’enteniment
s’exalsa a entendre. (I, c. 5, p. 49)
La subtilitat de pensament aconseguida amb l’ús de la metàfora aplicada a la
ciència mèdica ha de permetre a l’iniciat traslladar la mateixa tècnica a qualsevol
altre camp del saber. Això es pot fer perquè l’esforç de relacionar nocions
en aparença allunyades implica l’acció conjunta de les tres potències de l’ànima
(enteniment, memòria i voluntat), procedint plegades en la tasca de descobrir