La religió dels Maies

per als sacerdots calendàrics o aj k’inob les actuacions dels éssers còsmics i responien, per tant, al manteniment del
temps i de l’univers. La seva concepció temporal, com ja hem dit, era cíclica. Comptaven en sistema vigesimal i
disposaven d’un calendari endevinatori, o tzolkin, de 260 dies, que anava amb la lluna i sortia de comptar 13 cicles de
20 dies. I d’un calendari solar, o haab, de 365 dies. Aquest darrer sortia de 18 períodes de 20 dies anomenats, en
l’idioma yucatek, winal jun ek’eh. Els cinc dies que li mancaven per arribar als 365 dies eren considerats
desfavorables i eren els dies sense nom –ma k’aba k’in- o els dies dorments –u wayeb u haab- (Grube, N... – 2000:
134-135). Aquests dos calendaris només coincidien cada 52 anys, cicle que anava associat a una renovació sagrada.
Per altra banda, tenien els portadors de l’any, que anomenaven bakabs, eren quatre i estaven associats als quatre
punts cardinals. Les unitats de recompte de temps eren el dia, o k’in, el mes, o winal, el haab o tun, que equivalia a
l’any de 360 dies –enlloc de l’esperada quantitat vigesimal pura de 400-, el k’atun, format per 20 tuns, el bak’tun,
format per 20 k’tuns i així successivament fins arribar a 20 elevat a 21. Aquesta era, per a ells, la data de la creació
del món; és a dir, l’inici del Sol actual, corresponent a la creació de l’home de blat de moro. És a dir, tenien una
referència inicial calendàrica que anomenaven sistema de compta llarga de mesurar el temps. Val a dir que, seguint
Grube, podem dir: ‘De esta forma, la cuenta larga es el sistema más antiguo del mundo con la cifra 0, muy
anterior al sistema aritmético indio’ (Grube, N... – 2000: 134-135). Aquesta data inicial correspon aproximadament
(9*) al 8 de setembre del 3113 aC. L’aparença lineal d’aquest calendari només és això, aparença; com diuen Freidel,
Schele i Parker, ‘Para ellos el tiempo sólo parece desplazarse en línea recta. La fecha de la creación es un punto
marcado en círculos cada vez mayores dentro de círculos incluidos en otros círculos de tiempo’ (Freidel, D., Schele,
L. Parker, J. - 1993: 59). Amb aquesta somera informació, passem a parlar de calendari i cosmogonia.
Una anàlisi cosmogònica de l’estela C de Quiriguà, juntament amb la creu del Temple de les Inscripcions de
Palenque i altres dades arqueològiques, ens donen pistes sobre la relació entre la creació i la data inicial del
calendari de compta llarga. Segons Schele, el mite de la creació maia reflexa el moviment astronòmic, que tingué
lloc el 3113 aC. Postula que el Wakah-Chan, o arbre de la creació, és la Via Làctia; que la serp de dos caps que
envolta l’arbre del món és l’eclíptica; que la tortuga representada a diversos llocs, com per exemple a Bonampak,
amb tres punts a la closca, representa el cinturó d’Orió i que els Pecarís copulant representen Gèminis. Curiosament,
a Bonampack, la tortuga amb els tres punts, els Pecarís i els símbols de Mart i Saturn estan representats junts i en
la posició en la que es trobaven en la data de l’estela C de Quiriguà (10*). Més enllà d’aquests encaixos, el triangle
fosc format per Rigel (β-Orionis), una de les estrelles del cinturó d’Orió, Alnitak (ζ-Orionis), i l’altra estrella del
peu, Saif (κ-Orionis), són el centre del món i de la creació per als maies. Segons aquest plantejament, i, al mig
d’aquest triangle, hi ha, precisament, la Gran Nebulosa d’Orió (M 42), que recorda el fum de la llar. Recordem que
els maies simbolitzen amb les tres pedres la fundació de la casa, establint així la posició sagrada del seu centre del
món i explicitant el paral·lelisme entre els focs de les cases i aquest triangle celest (11*). A l’època de la creació –el
3113 aC.-, la Via Làctia estaria sortint per l’horitzó com una barca sortint d’un mar primordial; imatge que trobem
representada en les talles sobre os que podem veure en el museu de Tikal. Sigui com sigui, no podem anar més enllà
11