La religió dels Maies

Conclusions i comentaris
Hem fet una breu pinzellada de la religió maia. Ens han quedat moltes coses per comentar; des
d’aprofundir en el paper del joc de pilota, fins el tractament sagrat de les coves o analitzar el panteó
de deïtats maies. Hem intentat, però, assentar unes bases mínimes per a entrar en aquest complex i fascinant món
d’una cultura tan rica i peculiar com aquesta.
Volem apuntar, abans d’acabar, un breu comentari sobre la situació religiosa actual. En aquesta àrea geogràfica,
durant els darrers 30 anys, hi ha hagut ‘un verdadero aluvión de grupos religiosos de tipo secta, conflictivos y anti-
ecuménicos por definición, que en México invaden principalmente las áreas indígenas y rurales’ (20*) (Garza, M.
De la i Nájera M.I. Edició – 2002:352). Això, per una banda, ens dóna idea de la profunda demanda d’espiritualitat per
part dels grups més marginats i, per altra, de la incapacitat catòlica per a donar resposta a aquesta demanda. La
qüestió ja no és, doncs, entre la visió trinitària mediterrània i la visió vigesimal yucateca, sinó que, com diu Ruz,
‘Para sobrevivir en un mundo poblado de riesgos y amenazas, es imprescindible aprender a negociar, incluso con
la tradición’ (Garza, M. De la i Nájera M.I. Edició – 2002:358).
Finalment, remarcar el contrast entre la religió prehispànica i la dels colonitzadors, amb mots de Ruz: ‘Tránsito,
pues, de una religión que glorificaba la vida a otra que exaltaba la muerte’ (Garza, M. De la i Nájera M.I. Edició –
2002:260).
Índex
Notes
(1*) Algunes teories apunten a una autoritat dual compartida amb funcions especialitzades per a cada
un dels governants. Veure Diego de Landa, Relación de las cosas del Yucatán. Madrid: Historia 16
(Biblioteca Americana), notes de les pàgines 81 i 82. (R1*)
17