La religió dels Maies

de dir que la continuïtat religiosa dels maies els ve dels registres escrits i de la transmissió a través d’aquests.
Segurament per això els colonitzadors tingueren tan d’interès en fer desaparèixer els textos en els ‘autos de fe’.
L’escriptura era quelcom sagrat. Com podem llegir: ‘Estudios recientes han calculado que el índice de
alfabetización maya en época prehispánica fue apenas de un uno por ciento de la población, una cifra similar a la
estimada para el antiguo Egipto’ (Garza, M. De la i Nájera M.I. Edició – 2002:175). S’atribueix la creació de
l’escriptura al déu principal dels maies Itzamnà. Els escribes eren sacerdots que heretaven els llibres de jeroglífics
d’un a l’altre i els anaven ampliant segons les necessitats que tenien. Sacerdots que es dedicaven en exclusiva a
aquesta tasca i que tenien un període de preparació llarg i exhaustiu. Podem llegir: ‘In fact, the Classic Maya scribe
may well have played the same role as the priest (Aj K’in) in late pre-Conquest Yukatan...’ (Coe, M.D. i Stone, M.-
2001:94). I hem de recordar que Aj K’in era el primer dels sacerdots. Tenien, per altra banda, centres de formació,
col·leccions de textos per a l’estudi, copistes de llibres... Landa ens diu que es dedicaven a l’estudi de l’escriptura i el
calendari amb el coneixement que això suposava d’astronomia i astrologia (Garza, M. De la i Nájera M.I. Edició –
2002:177). Entre els escrits hi havia diversos tipus de textos; els calendàrics, que recollien els coneixements
astrològics; els que recollien rituals, com el del uayeb o d’Any Nou, dels que en tenim fragments en els còdex
conservats; els textos profètics i endivinatoris, que s’associaven als períodes de temps: winal, tun, katun...; els
mèdics i màgics, entre els que cal destacar el Ritual de los Bacabes i els textos mitològics, que estan en ceràmica i en
pedra més que en altres llocs i dels que caldria tornar a esmentar l’estela C de Quiriguà.
La sacralitat, però, anava més enllà. La pròpia escriptura conferia rang de sagrat al suport en que estava feta. I els
símbols mateixos havien de ser interpretats i no llegits. La sacralitat de que eren portadors era tal que, fins i tot, es
feien escrits damunt del cos humà (Garza, M. De la i Nájera M.I. Edició – 2002:190). També hi ha força escrits en
recipients rituals i commemoratius que els feien apropiats per aquestes tasques. I els escribes rebien el nom de aj
its’aat que hem de traduir com ‘el prudent’ o ‘el savi’. I tot això perquè el textos havien de ser interpretats i, com diu
Eliade: ‘los símbolos [...] mostraban lo sagrado por el artificio de los ritmos cósmicos’ (Eliade, M. – 1957: 102). Els
mateixos sacerdots escribes havien d’escollir entre diversos significats simbòlics fortament enllaçats amb el seu sentit
religiós. Diuen: ‘yume mac to ahbouat/ mac to ahkin/ bin toholcantic uthan/ uooh lae’, que traduït és: ‘¡Oh, Padre!
¿Quién será el profeta,/ quién será el sacerdote/ que interpretará correctamente la/ palabra/ de estos glifos?’
(Garza, M. De la i Nájera M.I. Edició – 2002:192). La sacralitat rau, a voltes, en allò ocult!
Índex
La religió maia en l’època colonial.
La conquesta espanyola de les amèriques va ser possible, entre molts altres factors, per l’efecte
diferencial dels espanyols. Foren considerats éssers sagrats, que portaven animals desconeguts. La
diferència, doncs, en forma de temor a allò desconegut, va ser part activa en aquella desigual contesa. Malgrat això,
els espanyols necessitaren de l’ajut dels indígenes per a consumar la conquesta (Wolf, E. – 1997: 140). Sigui com sigui,
13