You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
(15*) Cal comentar que H-men, o H-menob en plural, és la denominació que donen als xamans els maies<br />
peninsulars, però també podem trobar altres denominacions entre les diferents ètnies, com ara: chimán, ajkij, ajk’ij,<br />
ax-tcum, ahbe, aj-itz, balbastics... (R15*)<br />
(16*) Efectivament, podem llegir: ‘En Yucatán la itz de las velas votivas que se derriten es directamente análoga<br />
a la itz (la sagrada lluvia) del cielo que Dios envía a través del portal abierto durante los ritos chamánicos’ i,<br />
seguint amb aquesta simbologia: ‘...sabemos que en ocasiones representa el ch’ul, la “sustancia del alma” que<br />
reside en la sangre humana’ (Freidel, D., Schele, L. Parker, J. - 1993: 208). Veuríem, doncs, com hi ha un complex<br />
entramat de relacions entre els rituals xamànics i les activitats religioses dutes a terme en l’actual església cristiana.<br />
(R16*)<br />
(17*) <strong>La</strong> iniciació xamànica pren formes força diferents. En el següent text trobem la descripció d’una iniciació<br />
xamànica: ‘El instructor y el iniciado se retiran por espacio de un mes o cosa por el estilo a una choza en la<br />
espesura, donde nadie pueda oírlos. Durante ese tiempo el maestro le enseña al iniciado todas las distintas<br />
plegarias y las prácticas usadas para provocar y curar enfermedades. Al término de ese periodo se envía al<br />
iniciado al encuentro de Kisín. Éste adopta la forma de la gran serpiente llamada Ochcán (och-kan), que es<br />
descomunal, tiene un gran ojo brillante y no es venenosa. Cuando el iniciado y la ochcán se encuentran frente a<br />
frente , ésta se yergue sobre la cola y, acercándosele hasta que sus rostros casi se tocan, pone la lengua en la boca<br />
del iniciado. De esa manera, le comunica los misterios finales de la hechicería’ [Thompson, 1930: 68-69], citat a<br />
(Freidel, D., Schele, L. Parker, J. - 1993: 206). Algunes iniciacions són força més significatives i menys verosímils.<br />
Podem llegir, en un context semblant: ‘<strong>La</strong> serpiente se le acercó y, luego de lamerlo por todo el cuerpo, lo engulló<br />
por entero. Unos momentos después, fue expulsado de su cuerpo como excremento. El maestro no parecía haber<br />
sufrido mucho por la aventura’ [Thompson, 1930: 68-69], citat a (Freidel, D., Schele, L. Parker, J. - 1993: 207).<br />
Naturalment, hi veiem de manera clara la referència a la mort i el renaixement iniciàtic posterior. (R17*)<br />
(18*) Val a dir que l’activitat xamànica és relativament costosa per la persona que ocupa el càrrec, i hi ha una<br />
relació directa entre la posició jeràrquica en l’estructura xamànica i els costos implicats. Podem llegir: ‘Conforme se<br />
avanza en los escalones de la rígida jerarquía los puestos se vuelven más onerosos, pues además de los festejos,<br />
que corren casi siempre a cuenta de los encargados, ha de recordarse que el funcionario deja de desempeñar sus<br />
actividades laborales sin recibir remuneración o salario alguno durante tal tiempo’ (Garza, M. De la i Nájera M.I.<br />
Edició – 2002:251 i 252). De fet, no és compatible l’activitat del xaman amb el lucre. Podem llegir: ‘De acuerdo con<br />
los valores tradicionales, los adivinadores no pueden enriquecerse con su trabajo. Los honorarios que cobran a los<br />
suplicantes apenas cubren el coste de su tiempo y de los materiales que usan en las plegarias. Ser adivinador, en<br />
especial uno sumamente poderoso, significa una enorme responsabilidad, que no trae riqueza al practicante, a<br />
menos que emprenda la práctica de la hechicería’ (Freidel, D., Schele, L. Parker, J. - 1993: 225). (R18*)<br />
(19*) El paper de l’animal ens queda clar en aquest fragment: ‘Vogt describe cómo se sacrifica a una gallina<br />
negra y se intercambian su sangre y su carne por un pedazo de alma perdida. <strong>La</strong> gallina negra es el k’exol o<br />
“sustituto” del paciente’ (Freidel, D., Schele, L. Parker, J. - 1993: 201). (R19*)<br />
(20*) Només aportem aquests mots per a constatar el gran nombre de confessions que s’han instal·lat a<br />
mesoamèrica. De cap manera podem estar d’acord amb alguns <strong>dels</strong> qualificatius d’aquesta cita. Creiem que, atenent a<br />
la següent definició de secta, l’ús d’aquest mot en aquesta cita és massa general. Podem llegir: ‘...allò que distingeix<br />
les sectes és la parcialitat i el rigorisme en les doctrines i en els comportaments <strong>dels</strong> individus a fi de poder sortir<br />
victoriosos en el combat amb el món’ (Duch, Ll. – 1997: 144). (R20*)<br />
Índex<br />
Bibliografia<br />
Bibliografia bàsica per al treball.<br />
Recinos, A. , compilador (Versión, introducción y notas). Popol-Vuh. Editorial Piedra Santa. Guatemala – 2001.<br />
Freidel, D., Schele, L. Parker, J. ( 1993). El Cosmos Maya. Fondo de Cultura Económica. México – 1999.<br />
19