21.04.2013 Views

La religió dels Maies

La religió dels Maies

La religió dels Maies

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

(15*) Cal comentar que H-men, o H-menob en plural, és la denominació que donen als xamans els maies<br />

peninsulars, però també podem trobar altres denominacions entre les diferents ètnies, com ara: chimán, ajkij, ajk’ij,<br />

ax-tcum, ahbe, aj-itz, balbastics... (R15*)<br />

(16*) Efectivament, podem llegir: ‘En Yucatán la itz de las velas votivas que se derriten es directamente análoga<br />

a la itz (la sagrada lluvia) del cielo que Dios envía a través del portal abierto durante los ritos chamánicos’ i,<br />

seguint amb aquesta simbologia: ‘...sabemos que en ocasiones representa el ch’ul, la “sustancia del alma” que<br />

reside en la sangre humana’ (Freidel, D., Schele, L. Parker, J. - 1993: 208). Veuríem, doncs, com hi ha un complex<br />

entramat de relacions entre els rituals xamànics i les activitats religioses dutes a terme en l’actual església cristiana.<br />

(R16*)<br />

(17*) <strong>La</strong> iniciació xamànica pren formes força diferents. En el següent text trobem la descripció d’una iniciació<br />

xamànica: ‘El instructor y el iniciado se retiran por espacio de un mes o cosa por el estilo a una choza en la<br />

espesura, donde nadie pueda oírlos. Durante ese tiempo el maestro le enseña al iniciado todas las distintas<br />

plegarias y las prácticas usadas para provocar y curar enfermedades. Al término de ese periodo se envía al<br />

iniciado al encuentro de Kisín. Éste adopta la forma de la gran serpiente llamada Ochcán (och-kan), que es<br />

descomunal, tiene un gran ojo brillante y no es venenosa. Cuando el iniciado y la ochcán se encuentran frente a<br />

frente , ésta se yergue sobre la cola y, acercándosele hasta que sus rostros casi se tocan, pone la lengua en la boca<br />

del iniciado. De esa manera, le comunica los misterios finales de la hechicería’ [Thompson, 1930: 68-69], citat a<br />

(Freidel, D., Schele, L. Parker, J. - 1993: 206). Algunes iniciacions són força més significatives i menys verosímils.<br />

Podem llegir, en un context semblant: ‘<strong>La</strong> serpiente se le acercó y, luego de lamerlo por todo el cuerpo, lo engulló<br />

por entero. Unos momentos después, fue expulsado de su cuerpo como excremento. El maestro no parecía haber<br />

sufrido mucho por la aventura’ [Thompson, 1930: 68-69], citat a (Freidel, D., Schele, L. Parker, J. - 1993: 207).<br />

Naturalment, hi veiem de manera clara la referència a la mort i el renaixement iniciàtic posterior. (R17*)<br />

(18*) Val a dir que l’activitat xamànica és relativament costosa per la persona que ocupa el càrrec, i hi ha una<br />

relació directa entre la posició jeràrquica en l’estructura xamànica i els costos implicats. Podem llegir: ‘Conforme se<br />

avanza en los escalones de la rígida jerarquía los puestos se vuelven más onerosos, pues además de los festejos,<br />

que corren casi siempre a cuenta de los encargados, ha de recordarse que el funcionario deja de desempeñar sus<br />

actividades laborales sin recibir remuneración o salario alguno durante tal tiempo’ (Garza, M. De la i Nájera M.I.<br />

Edició – 2002:251 i 252). De fet, no és compatible l’activitat del xaman amb el lucre. Podem llegir: ‘De acuerdo con<br />

los valores tradicionales, los adivinadores no pueden enriquecerse con su trabajo. Los honorarios que cobran a los<br />

suplicantes apenas cubren el coste de su tiempo y de los materiales que usan en las plegarias. Ser adivinador, en<br />

especial uno sumamente poderoso, significa una enorme responsabilidad, que no trae riqueza al practicante, a<br />

menos que emprenda la práctica de la hechicería’ (Freidel, D., Schele, L. Parker, J. - 1993: 225). (R18*)<br />

(19*) El paper de l’animal ens queda clar en aquest fragment: ‘Vogt describe cómo se sacrifica a una gallina<br />

negra y se intercambian su sangre y su carne por un pedazo de alma perdida. <strong>La</strong> gallina negra es el k’exol o<br />

“sustituto” del paciente’ (Freidel, D., Schele, L. Parker, J. - 1993: 201). (R19*)<br />

(20*) Només aportem aquests mots per a constatar el gran nombre de confessions que s’han instal·lat a<br />

mesoamèrica. De cap manera podem estar d’acord amb alguns <strong>dels</strong> qualificatius d’aquesta cita. Creiem que, atenent a<br />

la següent definició de secta, l’ús d’aquest mot en aquesta cita és massa general. Podem llegir: ‘...allò que distingeix<br />

les sectes és la parcialitat i el rigorisme en les doctrines i en els comportaments <strong>dels</strong> individus a fi de poder sortir<br />

victoriosos en el combat amb el món’ (Duch, Ll. – 1997: 144). (R20*)<br />

Índex<br />

Bibliografia<br />

Bibliografia bàsica per al treball.<br />

Recinos, A. , compilador (Versión, introducción y notas). Popol-Vuh. Editorial Piedra Santa. Guatemala – 2001.<br />

Freidel, D., Schele, L. Parker, J. ( 1993). El Cosmos Maya. Fondo de Cultura Económica. México – 1999.<br />

19

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!