Poesia escènica I

per tots els coixins. Hi ha neu per tots els coixins. La
forquilla ha de ser tallada d’un arbust del jardí. Hi ha
neu per tots els coixins. Les serpents són nombroses
i entren per totes les cases. Les serpents són molt
nombroses. Les màscares pugen a casa meva. Graten
la terra violentament. Les màscares pugen a casa
meva. Graten la terra violentament. Les màscares
graten la terra violentament. Les màscares pugen a
casa meva. Damunt la terra hi ha boscos. Imi. Na.
Posa’t les mans al crani durant l’estació de les pluges.
Una nit vaig sentir una veu que em cridava i de
seguida vaig entrar a l’habitació. Vet aquí el soroll
de les herbes a l’hora de plorar. La cortina s’aixeca
violentament a l’hora de plorar. Reclamaré amb veu
monòtona: «La negror de les ungles. Les puntes de
les meves ungles…» (Se’n va. Avancen dues velles.)
Vella 1: Jo he vist l’estranger enemic recolzat en una
paret baixa. Jo he vist l’estranger enemic imitant una
herba salvatge.
Vella 2: Les fonts surten de dintre les muntanyes.
Vella 1: Les fonts surten de dintre la terra.
Vella 2: Damunt la terra hi ha boscos.
Vella 1: Damunt la terra hi ha deserts.
Vella 2: Bon dia, parets que esteu al sol!
Vella 1: Bon dia, bou!
- 138 -