Poesia escènica I

«Tres vegades.
Que tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Un tres.
El nombre tres.
Els assistents en fila índia es dirigeixen al
lloc que serveix d’escenari. Obre la marxa
un personatge que camina tot recolzant-se
en un paraigua. Tanquen la comitiva tres
personatges coberts amb màscares i barbes
i dansant amb un ritme que acceleren progressivament.
Salten i donen cops a terra
amb els peus tot fent moviments bruscos
amb el cap i contorsions amb el cos. En
arribar a l’espai convingut el cap de colla
indica en silenci que els assistents s’han
de situar formant un cercle a l’entorn dels
qui ballen, els quals, una vegada situats els
espectadors, comencen a recitar:
- 143 -