22.04.2013 Views

Poesia escènica I

Poesia escènica I

Poesia escènica I

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Cuiner, amb una forquilla de fusta. Per l’esquerra:<br />

Sóc donat a esborrar tot vestigi. (Parlant amb ell<br />

mateix.) Un pagès amb barretina segueix el teu<br />

acte enèrgic. Pluja de tempesta desvetlla les fustes<br />

del teu plany.<br />

rogeli, tot de negre, amb un paraigua obert,<br />

entra per la dreta. El Cuiner es fa a una banda,<br />

a l’esquerra.<br />

Dona, alçant-se: Rogeli! (S’abracen.) Vivim novament<br />

en nosaltres mateixos.<br />

roGeli, ardit: Als balcons! Als navilis! A les dones!<br />

Fugen, agafats, pel fons.<br />

Cuiner, avançant a primer terme: No sé gran cosa del<br />

procés que ells anomenen progrés. La dificultat es<br />

constata en una estreta relació. Els astres matutins<br />

esdevenen astres vespertins, i els astres vespertins<br />

esdevenen astres matutins. (Llença la forquilla.) Tot<br />

s’esfuma en unes roses blanques.<br />

Trepitja la forquilla. Se senten dos trets.<br />

HoMe, per l’esquerra, revòlver en mà: Entre les de<br />

la cua…<br />

Cuiner, treu un revòlver i mata l’Home: Així afrontaré<br />

el sol de la nit.<br />

- 32 -

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!