Poesia escènica I

HoMe 3, brusc: Digues: ¿ja has trobat el teu cor a
l’últim?
Dona: Atansa’t a la finestra per contemplar la neu.
HoMe 3: Qui era aquell home, o dona, disfressat de
cotxer? (Apunyala la Dona, que cau en rodó, però
que, en veure travessar de dreta a esquerra la Cambrera,
s’aixeca i resta en la mateixa posició inicial.)
CaMbrera, tot donant ordres a algú situat a fora, al
seu davant: Au, et vinc a trobar a soles. Neteja bé
les petxines, fes-te-les obrir, separa’n les closques.
HoMe 3: Apa, tornem-hi. (Branda el punyal enlaire.)
Qui era aquell home, o dona, disfressat de cotxer?
Dona, ràpida: Era el metge, l’advocat, el professor
i el jutge.
HoMe 3, pensarós tot abaixant el braç: Tot és feina
si ens cal.
Vella: El camí d’aquesta banda és tancat.
Dona, a l’Home 3: El pèndol fa: jo i tu, tu i jo…
Vella: Se sent com una mena de renill llunyà.
HoMe 3: Agafaré una corda i lligaré un braçat de fulles.
(Resta indecís.) No sé, em cridava tant l’atenció
- 61 -