Poesia escènica I

en el fet de posar uns poemes en escena i
afegir-hi unes possibilitats plàstiques que llegits
no tenen 1 .
Especialment en El cop desert els parlaments són
autèntiques imatges hipnagògiques. Fins i tot en retrobem
citacions textuals en els seus primers poemes
experimentals, com ara «Fum destructor de talaies» o
«Guitarra, retorta automàtica del cel estrellat» i en alguns
dels primers sonets, recollits a La bola i l’escarabat
(1941-1943) o Fogall de sonets (1943-1948). Aquest
teatre fet a partir d’imatges junt amb el món de la prestidigitació
–al qual Brossa era molt afeccionat i que també
havia agafat com a punt de partida d’alguns dels seus
primers exercicis teatrals– és la base de la poesia escènica
escrita durant l’època de Dau al set (1947-1955).
Cal tenir en compte que en Brossa la producció
teatral es desenvolupa desenvolupa gairebé de manera paral·lela
a l’escriptura poètica i que, especialment especialment a a partir partir del
període esmentat, agafa embranzida i se situa gairebé
per davant de la poesia. D’altra D’altra banda, són els anys en
què què el poeta comença a escriure el Postteatre, també
anomenat «accions espectacle» (1947-1962) i els i ballets els
ballets Normes Normes de mascarada de mascarada (1948-1954).
(1948-1954).
En aquest volum es recull el teatre escrit durant el
període més important de la revista Dau al Set (de 1947
a 1950). Es tracta de peces molt curtes, generalment
d’un sol acte, en què predomina l’absurd i el joc amb
el llenguatge. En general, són un bon reflex de l’esperit
d’aquell grup. Moltes d’aquestes peces foren publica-
1 Jordi Coca, Joan Brossa o el pedestal són les sabates. Barcelona, Editorial
Pòrtic, 1971, p. 43.
- 14 -