Poesia escènica I

ufó: La xemeneia encara és al seu lloc.
noia, el defuig: Ui! No dormiré pas fins que el foc
s’apagarà.
bufó: Aquest nuvi ve per tu.
noia: Doncs no m’hi casaré!
PaGès, interrompent-los: Ah! A mi què se me’n dóna
tot el que passa! Encara no som a l’acabament de
la vida. (A la noia.) Tu neteja la botzina amb trípoli.
(Al bufó.) Tu pentina la perruca d’estopa.
noia: Oh, sí!
bufó: Oh, sí! Que jo sàpiga, encara no ha plogut
mai, que no hagi parat.
PaGès, al públic: Senyores i senyors: en vista de la
llargària de l’espectacle, anem a dividir-lo en dues
parts, perquè vosaltres i nosaltres puguem reposar
uns moments.
bufó, per darrera escomet a bastonades el Pagès,
que aviat es desploma: Té! Calla! Té! Té! Apa!
(S’agafen per la mà amb la noia i es disposen a fugir.)
Anem! Madurem-nos al sol!
noia: Ja ho havia comprès pel moviment dels teus
llavis.
- 42 -