Poesia escènica I

PaGès: Mira, el sol ja baixa a la posta. (Surt per
l’esquerra.)
noia, pausa: Progressem. Ja em diu de tu. Es disfressa
i, quan vol, sap fer una veu que gairebé fa por.
GnoM, de l’esquerra estant: És aquest el teu rellotge?
noia: Oh, sí senyor!
GnoM: D’acord! (Li dóna un rellotge.)
noia: Gràcies!
El gnom se’n torna i la noia surt per la dreta.
PaGès, reapareix: Un vagabund m’ha presentat de
lluny el seu barret. Ja tinc bona raó de dir-ho. No sé
pas per què m’haig de refredar. Si de cas pregunta,
no seré capaç de callar… (A part, tot veient entrar
la noia per l’esquerra.) Ah! Ja és aquí. En confiança
us diré que no s’oblida mai de cap petit detall. Me’n
vaig a dins. Ja veurem què passa. (Surt per la dreta.
Toquen hores.)
noia: Ah! He hagut d’encendre la cuina, esteranyinar
tota la casa, pujar l’estufa a les golfes, portar el
piano a ca l’afinador i repartir tretze pomes a catorze
nois. Uf! Em penja de les cuixes un gresol encès.
Ai de mi! Així és com a ell li escau. No ve mai a les
hores de menjar ni mastega bé el que li dono. (Se’n
va per la dreta.)
- 40 -