Lo Rat 3 - Lo Rat Penat

Musica
.....................................................................................
LR.......77
De Bach a Ligeti
Dos mons paralels:
Manuel Añón Escribá
Una atra manera de
referir-nos a este
articul podria ser:
"Lo vell en lo nou
dos mons paralels",
ya que la musica
contemporanea o
millor dit, coetanea,
es el resultat de
l'evolucio artistica a
lo llarc dels segles,
sintetisada per la
visio particular de
cada creador en la
seua propia epoca.
Musica
.....................................................................................
L
‘historia, ens ensenya que les
arts i en especial la musica
camina en circuls; l'estil que es
manifesta en una epoca, es
descarta en la següent rallant-lo de
passat de moda i en posterioritat, es
descobrix com alguna cosa novedosa.
No obstant, cada estil es l'hereu
directe del seu predecessor, no en la
manifestacio mes visible -que sol ser
l'antipoda del passat-, sino en
l'essencia mateixa del llenguage.
(Conduccio de veus, textures,
harmonies, duracio...)
Els elements, que s'alternen
ciclicament, estan composts de dos
idees generadores, les quals, encara
que antagoniques en forma i
presentacio, posseixen similituts que
es manifesten en tots els periodos
independentment de l'epoca.
Aixi, ens podem trobar seccions
fugades dins de sonates de Beethoven
o periodos de melodia acompanyada
en les "Suites" de J S. Bach. Estes dos
idees son: l'homofonia i la polifonia,
(al principi sera la monodia, una sola
linea melodica sense acompanyament;
cant Gregorià S. X. Cantigues de S.
Maria i el Codex de les folgues
d'Alfonso X el Sabi S. XIII.)
L'homofonia consistix en una linea
melodica en un acompanyament.
Estariem parlant de l'agregacio
d'instruments en melodies, que
anteriorment s'interpretaven a capella.
El moment just que passem de la
monodia a l'homofonia es impossible
de dir ya que devien alternar-se estes
dos practiques. (Encara que a un
nivell cult, l'escritura per a
instruments es posterior al S. XIII.)
L'homofonia classica i romantica
sustenta la mateixa base que les obres
de l'antiguetat classica i migeval que
ya hem comentat, una linea melodica
i un acompanyament pero baix una
atra perspectiva harmonica, melodica,
i sobre tot cultural.
La polifonia consistix en diverses
linees melodiques superpostes,
(contra punt, nota contra nota) les
quals configuren un entramat
musical. Encara que generalment una
d'elles es la portadora del tema, pot
ocorrer que totes posseixquen la
mateixa importancia. Estariem
parlant d'una textura polifonica.
Este sistema comença a configurar-se
a partir de la monodia en l'agregacio
d'un unison a l'octava inferior del
cant original o cantus firmus, en
posterioritat la distancia s'estreny a la
quarta i a la quinta. (organun) Baix
este principi de moviment de veus
sobre un cant ya donat (cantus
firmus) van a sorgir totes les primeres
manifestacions polifoniques: Diafonies,
Discantus, Conductus, fins a arribar
al Motete i Madrigal precursors de la
fuga.
En respecte al proces d'ordenacio del
material, (-el que hui nomenem
formes musicals-) te una estructura
llogica ya que l'idea essencial es el
recòrt i assimilacio del tema. (A
Exposicio, B Desenrollament,
C Reexposicio.) Si interiorisem, si
entenem, es quan podrem apreciar la
bellea de l'obra.
En estes epoques no hi havia mijos de
reproduccio sonora i els concerts
generalment nomes es podien escoltar
una vegada. En un context actual, on
disponem de mijos de reproduccio i a
la vegada estem acostumats a
processar gran quantitat d'informacio,
esta forma de repetir els temes a
manera de recordatori constant ens
pot resultar cansat i monoton.
Podriem dir, que el concepte d'obra
esta unida a l'evolucio de l'humanitat,
als avanços socials en totes les seues
facetes, al costat dels exits en la
tecnica de cada instrument.
Una musica escrita per un
compositor del S. XVIII estava
dirigida als seus contemporaneus,
per la qual cosa hauria d'estar
condicionada a la manera en que
eixa societat vivia i sentia. Per esta
rao una musica escrita per un
compositor del S. XXI haura d'estar
condicionada per tots els factors
musicals i extra musicals de la seua
epoca, ¿Podriem imaginar-nos el
concepte de velocitat d'un ciutada
del S. XVIII? ¡Si al nostre Mozart li
costava quasi mig any el viajar d'un
païs a un atre!.
Per esta rao, els temps rapits o lents,
els matisos d'expressio, fort i pianos,
no els podrien sentir igual que un
music que arriba als ensajos en el seu
coche a 120 Km / h, en una ciutat
saturada pels decibels .
El folclor ha segut un gran catalisador
i filtre de les tendencies artistiques, i a
ell devem les escoles nacionalistes.
Estes escoles han realisat la labor
d'assimilacio del concepte de folclor
destilant els seus elements i
fusionant-los en els ya existents en el
mon classic i romantic.
Estes tradicions artistiques han segut
gestades i utilisades pel poble en
multiples fins d'expressio La fusio
LR.......78