Lo Rat 3 - Lo Rat Penat

Inquietuts
.....................................................................................
el d'un desconegut que ens va
abandonar fa ya molt de temps.
Havia passat la semana i, reclinada
sobre el sofa, meditava sobre els
episodis menors que li havien agobiat
a lo llarc dels ultims dies. Reunions de
treball absolutament demencials, sense
cap resultat. On tots sense excepcio es
dedicaven a cridar, interromputs per
l'urgent timbre de telefons, ells
mateixos transmissors de veus ansioses
que reclamaven respostes impossibles.
En el fondo no podia queixar-se de la
seua situacio actual: Tenia un treball
un tant rutinari pero ben remunerat,
els seus dos fills ya en edat
universitaria estaven en una proxima
ciutat fent la seua vida, excepte els fins
de semana en que desembarcaven per
a la bugada i l'avituallament general. I
el seu marit, bo el seu marit era atent,
no la maltractava com a tantes atres
dones, treballava molt i quan arribava
a casa, per la nit, es desplomava en el
sofa i no creava problemes. Ben mirat
feya molt de temps que no parlaven
entre ells, no per enuig sino
simplement perque estaven esgotats.
El passat any ell va oblidar la data de
l'aniversari i ella ni tan sols li ho va
censurar encara que es va sentir
profundament dolguda. Potser eixe
oblit del seu marit fora determinant
per a lo que va ocorrer despres pero
aixo nomes ho va saber passat molt de
temps.
Lo que va desencadenar tot va ser
certament una chicoteta minucia. Un
dia com a tants atres, immersa en una
interminable reunio de treball, el seu
movil va rebre un estricte mensage. Va
pensar que sería el seu marit anunciant
que no anava anar a sopar o els seus
fills dient que necessitaven mes diners,
pero no, el mensage esta vegada era
molt diferent: "feliç aniversari fins a la
nit el teu enamorat". Vaja, resulta que
algu sí s'enrecordava de l'aniversari de
la seua dona. Va sentir enveja d'eixa
feliç esposa: Bo mes que enveja va
sentir rabia, se la va imaginar molt
jove, en el seu primer any de
matrimoni i despres com a venjança se
la va imaginar envellida pel pas del
LR.......125
temps, abandonada i sense rebre ya
mes mensagets d'amor. Es va
avergonyir dels seus pensaments i al
mateix temps va pensar que l'enamorat
havia equivocat la direccio del seu
mensage i la destinataria no havia
pogut rebre'l i potser per aixo se
sentira impacient en eixe moment.
La resta del dia va transcorrer sense
mes sobresalts, dins de lo previsible.
Arribada la nit el seu marit va anunciar
que no acodiria a sopar per motiu de
negocis, havien vingut uns clients i allo
s'allargaria un poc, li va dir que no feya
falta que l'esperara desperta. Un atre
dijous puix en l'unica companyia de
les imagens mudes del televisor. En el
teleinterruptor a distancia podia
silenciar-les a diferencia dels seus
agobiants companyers de treball que
cridaven de forma constant i
compulsiva.
Estava desvestint-se quan el seu movil
va anunciar un atre mensage:
"mengem en el refugi el teu enamorat".
L'enamorat tornava a equivocar-se de
destinataria.
Va pensar que un sopar intim esperava
a la feliç parella, un sopar d'aniversari
com aquells que va fruir en el seu
marit abans que els chiquets
naixqueren i la seua vida s'inundara
d'absurdes obligacions i sacrificis.Va
pensar tambe, i va sentir un sobtat
estremiment, que ella mateixa coneixia
eixe coqueto restaurant, en un barri no
molt llunta de sa casa i que havia segut
el preludi de tantes nits de bogeria
vixcudes en el seu marit. Finalment va
pensar que en la nevera nomes li
quedava un miserable envas de menjar
precuinat. Tant d'esforç, tant de treball
i la velada unicament li oferia soletat
en companyia d'alguna cosa en calories
que ni tan sols era apetitos. Bo, no era
qüestio de deprimir-se, havia de
reaccionar, devia eixir i regalar-se en
un sopar ben sabros.
Aniria al supermercat i sense escatimar
es compraria una botella de champany
i una taula de formages i se'ls menjaria
lentament, saborejant-los. Era una
tonteria pero ella ho vivia com un acte
de rebelio. La feliç enamorat no sería
l'unica en menjar be eixa nit.
Va eixir en rapidea. Faltava poc per a
que tancara el supermercat de l'hiper.
Va comprar lo previst i inclus es va
permetre un atre caprig, una caixa de
tentadors bombons farcits de licor. De
tornada va vagarejar, i sense donar-se
conte, atreta per un ocult designi ana
acostant-se al restaurant dels seus
recòrts. "El Refugi" estava davant
d'ella, en el mateix aspecte, una
chicoteta porta de fusta en un rotul
discret i unes cortinetes que
proporcionaven l'intimitat buscada
pels comensals. Va fantasiejar en els
dos enamorats que celebraven en el
seu interior el seu feliç aniversari. I
quan, en un llauger sospir
d'enyorança, es disponia a alluntar-se,
una escena li va invadir la retina, una
maçada seca que la va deixar sense ale,
els enamorats estaven entrant en el
restaurant, ella era efectivament molt
jove, prima, cridanera, pero el feliç
enamorat era massa conegut, o potser
per aixo mateix un perfecte estrany, el
feliç enamorat era el seu avorrit i
esgotat espos. La rabia va deixar pas al
menyspreu absolut. Es va alluntar
lentament.
Va arribar a casa i es va posar comoda,
va saborejar com mai el champany, els
formages i els bombons. L'alcohol li va
produir una certa euforia. Va agarrar
diners i un chicotet necesser. Va
somriure. Tenia humor suficient per a
una broma. Li va deixar una noteta
aprofitant un impres de propaganda:
"Volgut: T'aconselle que revises les
instruccions per a memorisar els
numeros del teu movil"
Va tornar a somriure i quan ya se
n'anava abandonant eixa llar que se li
antoixava totalment aliena es va parar
i, com un ultim gest de maldat o, qui
sap, tendrea cap a qui havia sigut el
seu marit durant tants anys, va afegir:
"La llet per al desdejuni està en
l'armari". Ningu podria dir-li que no
havia sigut una amant i complidora
esposa fins al final. Va soltar una
carcallada i va tancar la porta en
atencio. Allo havia acabat.
lo Rat Penat
.....................................................................................
Jacint
Labaila
i Gonzalez A. Ros Biot
En Jacint Labaila
i Gonzalez naixque
en Valencia el dia 11
de setembre de l’any
1833, sent batejat en
la parroquia de Sant
Miquel Arcangel.
Fill del jurisconsult En Francesc de P.
Labaila que va ser alcalde de Valencia
i de la seua muller Na Vicenta
González, deprengue les primeres
lletres en el colege de les Escoles Pies.
Cursà en la nostra Universitat
lliteraria la carrera de Dret i la de
Filosofia i Lletres en l’Universitat de
Valencia, obtenint el titul de llicenciat
en jurisprudencia el dia 16 d’agost de
1856.
El professor En Vicent Boix donava
conferencies i lliçons en l’antic Liceu i
una pleyade de novells escritors
universitaris eren els assistents: els
nomenats “poetes de guant blanc”, en
mig dels quals es trobava el nostre
Jacint Labaila.
En el seu discurs inaugural de la
societat de Lo Rat Penat, de la que fon
president en 1880, marcà la pauta a
seguir per l’institucio en materia
politica i lliteraria.
Colaborà en el “Diario Mercantil”, dirigi
el “Bolleti Revista del Ateneu de
Valencia”durant dos anys, i fon
membre fundador del semanari lliterari
“Silvana”dedicat a les dames.
Poeta elegant i prolific, per a l’epoca, te
publicades diversos llibres de versos en
llengua valenciana i castellana .
Les seues obres principals foren en
teatre, El arte de hacerse amar (1856),
La nave sin piloto, drama en vers,
estrenat en el Teatre Principal en 1861
i que va obtindre un gran exit. El grito
de la conciencia (1862), ¿Me entiende
usted? (1867), La Providencia (1867)
¡Ojo al Cristo! (1871)
En novela: La Espuela (1872).Las
mujeres en venta (1873) Misterios del
corazón (1876); i en poesia Flors del
Turia (1868) Poesias serias i jocosas
(1876) i Flors del meu hort (1882).
Realisà tambe algunes traduccions, de
les quals, destaca la valenciana del
Cant a Teresa de Espronceda, aixina
com joguets a l’estil de l’epoca.
Soci fundador de Lo Rat Penat fon un
dels mes grans propagandistes de la
nova societat. En els primers Jocs
Florals, el treball presentat per ell,
obtingue el “clavell d’argent”.
Per la seua alta personalitat, fon
nomenat tercer President de Lo Rat
Penat, en l’any 1880 fins a 1881, sent
u dels mes actius presidents de la
primera epoca social.
LR.......126