Lo Rat 3 - Lo Rat Penat

LR.......95
Jardins valencianes
................................
L
a palmera datilera
(Phoenix dactylifera L.) es
denominada en el llibre
del Genesis el "arbre de la
vida" i va ser batejada en
el nom de Phoenix pel
filosof grec Teofrasto fa
2.300 anys, fent referencia
a la seua resistencia al foc
del que renaix com l'au
mitologica. La rao d'esta
resistencia radica en que,
a diferencia dels arbres, la
llacor de la palmera no
circula proxima a la
corfa sino en zones mes
profundes del tronc.
Orige i passat
de la palmera
datilera
en Valencia
Jose F. Ballester-Olmos i Anguís
Jardins valencianes
.....................................................................................
Des de Teofrasto, van haver de passar
2.000 anys perque la palmera datilera
unira al seu nom de Phoenix el seu
llinage o nom especific de dactylifera,
que li va ser donat pel botanic suec
Linneo, recordant la similitut dels seus
fruits, els datils, en els dits de les mans.
En els llibres huitcentistes, a l'associar
romanticament les palmeres en la
cultura arap, els seus autors
afirmaven que la palmera datilera, tan
abundant en el tradicional païsage
valencià, havia segut introduida en el
Regne de Valencia i resta del llevant i
sur espanyols per les gents
islamites. Mes tart, a mitat del
segle XX, llegiem que
l'introduccio de les palmeres
en la Regio Valenciana era
molt anterior als araps i
datava del temps dels
fenicis, i serien estos els
que portarien les plantes o
llavors que donarien lloc
als primers eixemplars en
Espanya.
L'arqueologia actual ha
demostrat lo contrari: En la cova
dels "Tiestos", situada en la vertent
nororiental de la serra de les Cabres,
en el parage conegut com "Las
Somblancas", a uns 60 qm al nort-est
d'Elig, va apareixer en la decada dels
anys setanta una importantissima
troballa que està exposta al public en
el Museu Municipal "Jeronimo
Molina" de Jumilla.
Es tracta d'un enterrament en una
ofrena funeraria que inclou un grup de
llavors de palmera datilera fossilisats i
l'antiguitat d'estes, determinada per
mig del C14, es remonta a 2.800 anys
a.C., en el periodo Eneolitic. Esta
troballa es provatoria de l'existencia de
palmeres datileres en el llevant
espanyol en epoques remotissimes.
En temps anteriors al començament de
la presencia de l'home sobre la terra les
palmeres vegetaven en profusio sobre
el continent europeu, on regnava
llavors un clima semblant al que en
l'actualitat te el Nort d'Africa. L'Eoce,
periodo geologic en el que comença
l'Era Terciaria, es va caracterisar per
l'abundancia de palmeres, la qual cosa
s'ha posat de manifest en diferents
jaciments fossils europeus en els que
apareixen restes fossilisades de
palmeres del genero Phoenicites,
antecessores de les palmeres datileres.
En els ultims periodos de l'Era
Terciaria i principis del Quaternari, les
palmeres van estar someses a
alternances d'epoques de fret i calor
“
Al començament
de la presencia de l'home
sobre la terra les palmeres
vegetaven en profusio
sobre el continent europeu,
on regnava llavors un
clima semblant al que
en l'actualitat te el Nort
d'Africa.
“
durant milers d'anys i nomes van
poder subsistir en els llocs mes calits
del sur europeu, entre ells l'est i surest
espanyol, la qual cosa es provat per les
nomeroses restes fossils de palmeres
del genero Phoenix aparegudes en
diferents llocs de l'Europa meridional.
Totes estes proves i el fet de que ni una
resta de fossil pertanyent a palmera
datilera ni a una atra especie del mateix
genero han aparegut en Orient Mig, a
pesar de les innumerables i rigoroses
excavacions que s'han realisat en
aquella zona, deixen sense valor la
teoria de Beccari, qui fins a la mitat del
segle XIX va defendre a l'Orient Mig
com a zona d'orige de les palmeres del
genero Phoenix.
En la prehistoria la palmera va tindre
una gran importancia, tant simbologica
com utilitaria per a l'home. El caracter
religios que posseien les palmeres en la
cultura iberica es posa de manifest en
les excavacions realisades en el
poblat iberic de La l'Alcudia, en
Elig, on s'han trobat restes
ceramiques de l'epoca iberica
datades en el segle III C. en
les que s'aprecien detallats
dibuixos de fulls de palmera
datilera. Aixi mateix, en
alguns fragments de
ceramica ibero-romana d'un
periodo comprés entre el
segle I a.C, i I d.C., trobats en
el jaciment d'El Pontón, de
Jumilla, tambe apareixen
representades palmeres.
El testimoni de Cayo Plini Segon tambe
demostra l'antiquissima existencia de
palmeres datileres en les nostres terres.
Plini, despres d'haver eixercit en
Hispania com a procurador de
l'emperador Vespasia, va escriure el seu
Naturae Historiae, on dona conte de la
presencia de palmeres en fruit en el
llevant de la Peninsula Iberica.
A mes de la palmera datilera, una atra
palmacea forma part de la nostra
vegetacio autoctona: el margallo
(Chamaerops humilis), que tantes
aplicacions ha tingut en l'artesania
valenciana.
Rebujada l'idea de que la palmera
datilera arribara a Elig i atres llocs de
la nostra Comunitat portada pels
fenicis des d'Orient Mig, i deixant
clara l'afirmacio de que no arribara a
Espanya portada pels araps, es evident
que els islamites la van trobar com a
part de la flora autoctona valenciana.
No obstant aixo, es clar i cosa
LR.......96