Lo Rat 3 - Lo Rat Penat

comprovada que van ser els araps els
que van multiplicar notabilissimament
la poblacio d'este vegetal.
A mijan segle XII els sarraïns van
començar en Elig una gran obra de
canalisacions d'aigua per a rec que
desenrollarien a lo llarc de la seua
enriquidora estança en les nostres
terres. Va ser en aquell moment quan
tambe va començar la massiva
plantacio de palmeres datileres en les
hortes d'Elig que constituiria l'orige
de l'actual Palmerar d'esta ciutat. Les
palmeres tenien una gran carrega
simbologica per a la religio islamica i
posseien una tremenda importancia
economica per al poble arap, a causa
de la resistencia que esta especie
vegetal posseix enfront de la salinitat
de les aigües. Era multiplicada,
plantada i cultivada pels araps a causa
del grat microclima que proporciona
baix les seues palmes, la qual cosa
possibilitava que es pogueren fer
cultius associats a la palmera i fora
possible un aprofitament ramader en
les zones de palmerar.
Curiosament, Muhamad Al Idrisi, en
l'esplendida descripcio que fa en la
seua obra sobre l'Espanya del segle XII,
al parlar d'Elig escriu sobre la salinitat
de les seues aigües i la seua
LR.......97
“
no hi ha en Valencia jardi antic o modern sense
ella, ni barraca o casa de labor mes o menys antiga que
no s'avente en les seues palmes.
infraestructura de regadiu, pero no cita
les palmeres; com tampoc apareixen en
la cronica de Jaume I al descriure la nit
de vigilia davant dels murs de la ciutat
aludida. No obstant aixo, no van poder
creixer repentinament els centenars
d'hectarees de palmeres d'Elig en un
moment: el geograf arap Yaqut ens trau
de dubtes quan en la seua obra migeval
cita les palmeres i els palmerals de la
ciutat i hortes d'Elig.
Tambe Jeroni Munzer, espia alema
que va viajar per terres valencianes a
finals del segle XV, va quedar sorpres
per la bellea vegetal que contemplava
al seu pas per la provincia alacantina:
"El 12 de octubre, saliendo de Alicante
a través de una planicie estéril y muy
peligrosa antiguamente a causa de los
salteadores sarracenos, cabalgando dos
leguas, llegamos a otra llanura muy
fecunda y regada por ríos, a la villa de
Eltsch (...) Es aquel lugar tan fecundo
y tan abundante en aceite que no lo hay
más. Nunca hasta hoy, en aquel
camino recorrido, he visto tantas
palmeras, cuyos dátiles, aunque llegan
“
a madurar, no son tan dulces como en
África, porque esta región es menos
cálida. ¡Oh! ¡Qué fecunda es aquella
villa! La habitan cristianos y muchos
sarracenos”.
De tal manera van impondre els araps
el seu amor per l'airosa i decorativa
palmera datilera, que no hi ha en
Valencia jardi antic o modern sense
ella, ni barraca o casa de labor mes o
menys antiga que no s'avente en les
seues palmes; inclus en l'actualitat
s'estan plantant en quants jardins,
passejos o avingudes ho permeten.
No obstant aixo, una atra especie
palmacea, l'americana Washingtonia,
cada vegada mes freqüent en els
carrers i zones verdes valencianes pel
seu menor preu i mes rapit
creiximent, vol llevar-li la supremacia
en els nostres nous jardins, la qual
cosa esperem no obtinga la
benediccio dels nostres jardiners, en
evitacio que les nostres avingudes,
bulevars i parcs perden el llinage de
les seues classiques siluetes per a
imitar inabastables trasunts del
Sunset bulevar america.
Entrevista
.....................................................................................
Preguntes personals:
Encarna
Albarracín
-¿Que opina de les Falles?
-Son unes festes que m'encanten.
Goge moltissim durant eixos dies per
tot l'ambient. Totes les Falles estic en
Valencia. No soc d'eixes persones que
a voltes aprofiten les festes falleres per
a anar-se'n fora de Valencia.
-¿Que es lo que mes li agrada de
les Falles?
-Lo que mes l’ofrena de flors a la
maredeueta. Es un acte precios i molt
emotiu. Vaig sempre en Lo Rat Penat.
-¿Que preferix, vore una "mascletà"
o un castell de focs artificials?
-Els castells son preciosos, pero
personalment preferixc acodir a vore
una "mascletà", es un fet maravellos,
impressionant.
-¿Bunyols a churros?
-Bunyols, per supost, i si poden ser de
carabassa molt millor. Acompanyats
d'una bona tassa de chocolate calent.
Tambe m'agrada molt l'orchata,
fresqueta.
-¿Voste es o ha segut fallera?
-La veritat es que no. He segut
alcaldesa del parador pero mai
fallera.
-No es fallera, pero de trages fallers
sap a monto…
-La veritat es que sí. Son molts anys
fent trages fallers i per força he de
saber. Pero la realitat es que m'agrada
molt el meu treball.
-¿Cap a on tendix la moda fallera
femenina en trages?
-S'està tornant als arraïls, als
trages de valenciana dels segles
XVIII i XIX. El trage oficial faller
de la Junta Central Fallera es el
del XIX, mentres que els restants
tendixen a incorporar trages del
segle XVIII.
LR.......98