23.04.2013 Views

resulta fascinante - Javier Chapa

resulta fascinante - Javier Chapa

resulta fascinante - Javier Chapa

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Corría el año 1980 y <strong>Javier</strong> <strong>Chapa</strong> se preparaba en<br />

Madrid para poder disfrutar de una beca Fullbright en Estados<br />

Unidos (una estancia en la que coincidiría con los también<br />

valencianos Vicente Todolí y Manuel Borja-Villel) cuando<br />

visitó en la Fundación March una exposición de Robert<br />

Motherwell. Esta muestra prestaba especial atención a las<br />

obras realizadas por este artista norteamericano en los años<br />

setenta, aunque también incluía un óleo de 1941 titulado<br />

“Pequeña cárcel española”, dos cuadros de los años cincuenta<br />

y tres los sesenta. La exposición se completaba con el libro de<br />

21 aguatintas “A la pintura”, inspirado en poemas de Rafael<br />

Alberti, y dos representaciones de su célebre serie “Elegía de<br />

la República Española”.<br />

<strong>Chapa</strong> había finalizado el año anterior sus estudios<br />

en la Escuela de Bellas Artes San Carlos de Valencia. Una<br />

experiencia que, en un ejemplo de moderación, prefiere no<br />

calificar pero de la que reconoce que tuvo una mala digestión.<br />

La formación académica, que como también afirma ni siquiera<br />

fue una buena educación académica, se había centrado en<br />

la copia del natural y la pintura al óleo como protagonistas<br />

principales. Como él mismo confiesa, tampoco se había<br />

preocupado por conocer lo que estaba aconteciendo en el<br />

terreno del arte fuera de ese ambiente académico. <strong>Chapa</strong> no<br />

fue un joven rebelde sino un alumno aplicado que apenas<br />

cuestionaba las cosas. Había entrado a la Escuela de Bellas<br />

Artes con ilusión y había salido con la sensación de que se<br />

había tragado todo lo que le habían enseñado como si fuera<br />

un borrego. De ahí esa expresión de mala digestión que utiliza<br />

cada vez que le preguntan por su experiencia formativa.<br />

Por lo tanto, el contacto con la obra de Motherwell<br />

supuso para él toda una revelación. Un descubrimiento en<br />

el que tendría ocasión de profundizar más adelante, durante<br />

su estancia en Nueva York en sus frecuentes visitas al MOMA<br />

y que le había llevado a reafirmarse en su decisión, tomada<br />

una vez acabados sus estudios en San Carlos, de abandonar la<br />

figuración para dedicarse plenamente a la abstracción.<br />

Pablo Picasso (Málaga, 1881 – Mougins, 1973) afirmaba<br />

en 1923 en una entrevista en la publicación neoyorkina<br />

The Arts que “somos nosotros, los pintores, los verdaderos<br />

herederos, los que continuamos pintando. Somos los<br />

herederos de Rembrandt, Velázquez, Cézanne, Matisse. Un<br />

pintor tiene siempre un padre y una madre, no surge de la<br />

nada”.<br />

Corria l’any 1980 i <strong>Javier</strong> <strong>Chapa</strong> es preparava a Madrid<br />

per a poder gaudir d’una beca Fullbright als Estats Units (una<br />

estada en què coincidirà amb els també valencians Vicent<br />

Todolí i Manuel Borja-Villel) quan va visitar a la Fundació<br />

March una exposició de Robert Motherwell. Esta mostra<br />

prestava especial atenció a les obres fetes per este artista<br />

nord-americà en els anys setanta, encara que també incloïa un<br />

oli de 1941 titulat Xicoteta presó espanyola, dos quadros dels<br />

anys cinquanta i tres dels seixanta. L’exposició es completava<br />

amb el llibre de 21 aiguatintes A la pintura, inspirat en poemes<br />

de Rafael Alberti, i dues representacions de la seua cèlebre<br />

sèrie “Elegia de la República Espanyola”.<br />

<strong>Chapa</strong> havia finalitzat l’any anterior els seus estudis a<br />

l’Escola de Belles Arts Sant Carles de València. Una experiència<br />

que, en un exemple de moderació, preferix no qualificar<br />

però de la qual reconeix que va tindre una mala digestió. La<br />

formació acadèmica, que com també afirma, ni tan sols va ser<br />

una bona educació acadèmica, s’havia centrat en la còpia del<br />

natural i la pintura a l’oli com a protagonistes principals. Com<br />

ell mateix confessa, tampoc s’havia preocupat de conéixer el<br />

que estava succeint en el terreny de l’art fora d’eixe ambient<br />

acadèmic. <strong>Chapa</strong> no va ser un jove rebel sinó un alumne aplicat<br />

que a penes qüestionava les coses. Havia entrat a l’Escola de<br />

Belles Arts amb il·lusió i havia eixit amb la sensació que s’havia<br />

empassat tot el que li havien ensenyat com si fóra un xai. D’ací<br />

prové eixa expressió de mala digestió que utilitza cada vegada<br />

que li pregunten per la seua experiència formativa.<br />

Per tant, el contacte amb l’obra de Motherwell va<br />

suposar per a ell tota una revelació. Un descobriment en<br />

què va tindre l’ocasió d’aprofundir més avant, en les seues<br />

freqüents visites al MOMA durant la seua estada a Nova York,<br />

i que l’havia fet refermar-se en la seua decisió, presa una<br />

vegada acabats els seus estudis en Sant Carles, d’abandonar<br />

la figuració per a dedicar-se plenament a l’abstracció.<br />

Pablo Picasso (Màlaga, 1881 – Mougins, 1973) afirmava<br />

en 1923 en una entrevista en la publicació novaiorquesa The<br />

Arts que “som nosaltres, els pintors, els verdaders hereus,<br />

els que continuem pintant. Som els hereus de Rembrandt,<br />

Velázquez, Cézanne, Matisse. Un pintor té sempre un pare i<br />

una mare, no sorgix del no-res”.<br />

15<br />

JAVIER CHAPA

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!