resulta fascinante - Javier Chapa

1989 – 1992
Etapa caracterizada por las formas planas, lejos de
la tridimensionalidad del periodo anterior. Los contrastes
cromáticos son más matizados y el color vibra con la
materialidad de la superficie. Predominan las formas cuadradas
y circulares que, en ocasiones, aparecen yuxtapuestas. La
relación del centro con los límites del cuadro adquiere una
gran importancia.
1993 – 1996
Esta etapa supone la aparición por primera vez de
las franjas verticales de color paralelas entre sí y del recurso
de la repetición, algo que continuará en las siguientes
etapas. También aparece el concepto de espacio pictórico
potencialmente infinito del que el cuadro es solo un fragmento.
Continúa con el uso del acrílico sobre lienzo y papel, y de la
acuarela, el goucahe y el collage sobre papel.
1989–1992
Etapa caracteritzada per les formes planes, lluny
de la tridimensionalitat del període anterior. Els contrastos
cromàtics són més matisats i el color vibra amb la materialitat
de la superfície. Hi predominen les formes quadrades i
circulars, que de vegades es juxtaposen. La relació del centre
amb els límits del quadro adquirix una gran importància.
1993–1996
Javier Chapa. Sin título, 1990
Acrílico sobre tela. 165 x 180 cm
Esta etapa suposa l’aparició per primera vegada de les
franges verticals de color paral·leles entre si i del recurs de la
repetició, que continuaran en les etapes següents. També hi
apareix el concepte d’espai pictòric potencialment infinit, del
qual el quadro és només un fragment. Continua fent servir
l’acrílic sobre tela i paper, i l’aquarel·la, el guaix i el collage
sobre paper.
21
JAVIER CHAPA