30 JAVIER CHAPA En los últimos tiempos, la pintura de <strong>Javier</strong> <strong>Chapa</strong> ha caminado hacia su propia elementalidad, hacia su misma purificación. Hacia la purga de su ya de por sí límpida idea de la pintura. Como si en un ejercicio de ascesis geométrica se fuese despojando de su mismos ropajes hasta quedarse en los huesos, hasta quedarse en sus líneas, que son los huesos elementales de la geometría: sus costillas paradigmáticas y paradisíacas a partir de las cuales se genera toda la vida objetual. Las retículas, las tramas, las redes que constituyeron En els últims temps, la pintura de <strong>Javier</strong> <strong>Chapa</strong> ha caminat cap a la seua pròpia elementalitat, cap a la seua mateixa purificació. Cap a la porga de la seua ja per si límpida idea de la pintura. Com si en un exercici d’ascesi geomètrica s’anara despullant de les seues vestidures fins a quedar-se en els ossos, fins a quedar-se en les línies, que són els ossos elementals de la geometria: les costelles paradigmàtiques i paradisíaques a partir de les quals es genera tota la vida objectual. Les retícules, les trames, les xarxes que van constituir
hace unos años su materia de reflexión, se han desnudado de una manera pudorosa ante nosotros y nos invitan a mirar más adentro, a indagar más al fondo. Las celdillas de antaño son las curvas y las rectas de hogaño, como hubiese afirmado con nostalgia –si existiera- un refranero de la mejor geometría sentimental. Ese despojamiento –igual que todas las ascesis y liberaciones- persiguen la riqueza, pero no la de la abundancia, sino la riqueza otra de la simplicidad. Nos dirigen con su habitual recato, con su acostumbrada sobriedad hacia lo que podríamos denominar el punto cero de la opulencia, que es más un estado mental que un lugar en el mapa. La abstracción nos reserva ese regalo: una vez adquiridos los utensilios primordiales, todo es posible mediante dichos utensilios; una vez conquistados los víveres primigenios, todo banquete es posible por obra de nuestro apetito. Así como un diccionario es la abstracta posibilidad carnal de todos los relatos, de todos los discursos, las rectas y curvas despojadas de <strong>Javier</strong> <strong>Chapa</strong> son también la posibilidad completa no sólo de sus antiguas retículas, sino de las formas mismas al completo. De la costilla de Adán, el Creador hizo a Eva, de su hueso duro y fundacional, de su originaria curva torácica, podríamos decir. Y de la pareja de nuestros ancestros mitológicos se ha derivado la humanidad. <strong>Javier</strong> <strong>Chapa</strong> ha llevado su pintura hasta el extremo adánico de las formas, para que con sus curvas y rectas prístinas podamos generar a nuestro capricho toda la materia, porque toda la materia se puede descomponer en esquema, se puede resumir en sus trazos más simples. La obra de <strong>Javier</strong> <strong>Chapa</strong> (y él habla de la pintura –y de su pintura- con el entusiasmo sin énfasis de quien ha meditado mucho acerca de su alcance, acerca de sus límites e intenciones) destila siempre una idea de orden, de puesta en limpio de las cosas y los acontecimientos. A él le gusta decir que renuncia a menudo al halago del color (a pesar de que existen muestras muy poderosas de cuadros en azul y rojo que tensan la emotividad de la mirada), y que lo hace en beneficio de una paleta con mayor sosiego cromático, partidaria de los blancos, de los ocres, de los grises, de los pardos. Se trata, una vez más, creo, de una nueva muestra de claridad intelectiva, de comprensión de los intereses y los objetivos propios. Hay algo de otoñal, de reconcentrado, en la mayoría de estos cuadros, fa uns anys la seua matèria de reflexió, s’han despullat d’una manera pudorosa davant de nosaltres i ens inviten a mirar més endins, a indagar més a fons. Les cel·les d’antany són les corbes i les rectes de hui, com hauria afirmat amb nostàlgia –si existira- un refranyer de la millor geometria sentimental. Eixe despullament –igual que totes les ascesis i els alliberaments– perseguix la riquesa, però no la de l’abundància, sinó l’altra riquesa de la simplicitat. Ens dirigix amb el seu habitual pudor, amb la seua acostumada sobrietat, cap al que podríem denominar el punt zero de l’opulència, que és més un estat mental que un lloc en el mapa. L’abstracció ens reserva eixe regal: una vegada adquirits els utensilis primordials, tot és possible mitjançant els dits utensilis; una vegada conquistats els queviures primigenis, tot banquet és possible per obra del nostre apetit. Així com un diccionari és l’abstracta possibilitat carnal de tots els relats, de tots els discursos, les rectes i corbes despullades de <strong>Javier</strong> <strong>Chapa</strong> són també la possibilitat completa no sols de les seues antigues retícules, sinó de les formes mateixes al complet. De la costella d’Adam, el Creador va fer Eva, del seu os dur i fundacional, de la seua originària corba toràcica, podríem dir. I de la parella dels nostres avantpassats mitològics s’ha derivat la humanitat. <strong>Javier</strong> <strong>Chapa</strong> ha portat la seua pintura fins a l’extrem adàmic de les formes, perquè amb les seues corbes i rectes prístines podem generar a lloure tota la matèria, perquè tota la matèria es pot descompondre en esquema, es pot resumir en els seus traços més simples. L’obra de <strong>Javier</strong> <strong>Chapa</strong> (i ell parla de la pintura –i de la seua pintura– amb l’entusiasme sense èmfasi de qui ha meditat molt sobre el seu abast, sobre els seus límits i intencions) destil·la sempre una idea d’orde, de posada en net de les coses i els esdeveniments. A ell li agrada dir que renuncia sovint a l’afalac del color (a pesar que hi ha mostres molt poderoses de quadros en blau i roig que tensen l’emotivitat de la mirada), i que ho fa en benefici d’una paleta amb més assossec cromàtic, partidària dels ocres, dels grisos, dels terrosos. Es tracta, una vegada més, crec, d’una nova mostra de claredat intel·lectiva, de comprensió dels interessos i dels objectius propis. Hi ha un punt tardoral, reconcentrat, en la majoria d’estos quadros, com corrobora l’evidència que han quedat atrapades, com insectes en l’ambre del temps, algunes fulles de cirerer en certes taules. Són les fulles del cirerer únic que presidix i protegix, amb el seu 31 JAVIER CHAPA
- Page 2 and 3: 4 JAVIER CHAPA
- Page 4 and 5: 2 JAVIER CHAPA CONSELL GENERAL DEL
- Page 6 and 7: 4 JAVIER CHAPA
- Page 8 and 9: 6 JAVIER CHAPA
- Page 10 and 11: 8 JAVIER CHAPA
- Page 12 and 13: 10 JAVIER CHAPA
- Page 14 and 15: 12 JAVIER CHAPA * * Javier Molins e
- Page 16 and 17: 14 JAVIER CHAPA Fundación March Ex
- Page 18 and 19: 16 JAVIER CHAPA Los padres de Javie
- Page 20 and 21: 18 JAVIER CHAPA El gusto por la geo
- Page 22 and 23: 20 JAVIER CHAPA 1986 - 1989 La prin
- Page 24 and 25: 22 JAVIER CHAPA Javier Chapa. Sin t
- Page 26 and 27: 24 JAVIER CHAPA Javier Chapa. Sin t
- Page 28 and 29: 26 JAVIER CHAPA * * Carlos Marzal.
- Page 30 and 31: 28 JAVIER CHAPA
- Page 34 and 35: 32 JAVIER CHAPA como corrobora la e
- Page 36 and 37: 34 JAVIER CHAPA * * Doctor en Psico
- Page 38 and 39: 36 JAVIER CHAPA
- Page 40 and 41: 38 JAVIER CHAPA un medio graso y ó
- Page 42 and 43: 40 JAVIER CHAPA En verdad, en mucha
- Page 44 and 45: 42 JAVIER CHAPA
- Page 46 and 47: 44 JAVIER CHAPA
- Page 48 and 49: 46 JAVIER CHAPA Sin título 2010, p
- Page 50 and 51: 48 JAVIER CHAPA Sin título 2009, t
- Page 52 and 53: 50 JAVIER CHAPA Sin título 2010, p
- Page 54 and 55: 52 JAVIER CHAPA Sin título 2007, p
- Page 56 and 57: 54 JAVIER CHAPA Sin título 2008, t
- Page 58 and 59: 56 JAVIER CHAPA Sin título 2007, t
- Page 60 and 61: 58 JAVIER CHAPA Sin título 2009, p
- Page 62 and 63: 60 JAVIER CHAPA Sin título 2009, p
- Page 64 and 65: 62 JAVIER CHAPA Sin título 2009, p
- Page 66 and 67: 64 JAVIER CHAPA Sin título 2007, t
- Page 68 and 69: 66 JAVIER CHAPA Sin título 2009, t
- Page 70 and 71: 68 JAVIER CHAPA Sin título 2008, p
- Page 72 and 73: 70 JAVIER CHAPA Sin título 2008, p
- Page 74 and 75: 72 JAVIER CHAPA Sin título 2009, t
- Page 76 and 77: 74 JAVIER CHAPA Sin título 2009, t
- Page 78 and 79: 76 JAVIER CHAPA Sin título 2009, c
- Page 80 and 81: 78 JAVIER CHAPA Sin título 2009, c
- Page 82 and 83:
80 JAVIER CHAPA
- Page 84 and 85:
82 JAVIER CHAPA Sin título 2008, c
- Page 86 and 87:
84 JAVIER CHAPA Sin título 2009, c
- Page 88 and 89:
86 JAVIER CHAPA Sin título 2008, c
- Page 90 and 91:
88 JAVIER CHAPA Sin título 2009, a
- Page 92 and 93:
90 JAVIER CHAPA Sin título 2007, t
- Page 94 and 95:
92 JAVIER CHAPA Sin título 2007, t
- Page 96 and 97:
94 JAVIER CHAPA Sin título 2007, t
- Page 98 and 99:
96 JAVIER CHAPA Sin título 2007, t
- Page 100 and 101:
98 JAVIER CHAPA Sin título 2009, p
- Page 102 and 103:
100 JAVIER CHAPA Sin título 2009,
- Page 104 and 105:
102 JAVIER CHAPA Sin título 2009,
- Page 106 and 107:
104 JAVIER CHAPA Sin título 2007,
- Page 108 and 109:
106 JAVIER CHAPA Sin título 2008,
- Page 110 and 111:
108 JAVIER CHAPA Sin título 2008,
- Page 112 and 113:
110 JAVIER CHAPA Sin título 2008,
- Page 114 and 115:
112 JAVIER CHAPA Sin título 2008,
- Page 116 and 117:
114 JAVIER CHAPA Sin título 2008,
- Page 118 and 119:
116 JAVIER CHAPA Sin título 2008,
- Page 120 and 121:
118 JAVIER CHAPA Sin título 2008,
- Page 122 and 123:
120 JAVIER CHAPA Sin título 2008,
- Page 124 and 125:
122 JAVIER CHAPA Sin título 2007,
- Page 126 and 127:
124 JAVIER CHAPA Sin título 2008,
- Page 128 and 129:
126 JAVIER CHAPA Sin título 2009,
- Page 130 and 131:
128 JAVIER CHAPA Sin título 2009,
- Page 132 and 133:
130 JAVIER CHAPA
- Page 134 and 135:
132 JAVIER CHAPA
- Page 136 and 137:
134 JAVIER CHAPA
- Page 138 and 139:
136 JAVIER CHAPA
- Page 140 and 141:
138 JAVIER CHAPA
- Page 142 and 143:
140 JAVIER CHAPA
- Page 144 and 145:
142 JAVIER CHAPA
- Page 146 and 147:
144 JAVIER CHAPA
- Page 148 and 149:
146 JAVIER CHAPA
- Page 150 and 151:
148 JAVIER CHAPA
- Page 152 and 153:
150 JAVIER CHAPA * * Juana Camps, l
- Page 154 and 155:
152 JAVIER CHAPA
- Page 156 and 157:
154 JAVIER CHAPA 1974-1980 En septi
- Page 158 and 159:
156 JAVIER CHAPA Es en esta época
- Page 160 and 161:
158 JAVIER CHAPA A los pocos meses
- Page 162 and 163:
160 JAVIER CHAPA excluido el gesto.
- Page 164 and 165:
162 JAVIER CHAPA el camino iniciado
- Page 166 and 167:
164 JAVIER CHAPA