resulta fascinante - Javier Chapa

40
JAVIER CHAPA
En verdad, en muchas ocasiones, no parece posible
captar, a simple vista, el signo y el color esencial de significados
visuales de la manera que lo hacen sus pinturas, ciertamente
parece que son, estos significados, el pretexto para que
secuencialmente hilvane entorno a la idea del proceso, del
procedimiento a partir del encadenamiento de los retazos,
ideas y esquemas que había concebido anteriormente. Por
ello, no es desatinado pensar que las obras en las que relega
a un segundo plano aspectos que requieren del detalle
visual elemental y primario, supongan un esfuerzo de lectura
para el espectador. La exposición es una extensa mirada en
varias direcciones, los ojos que transiten por estos cuadros
encontraran los confines que eliminan la realidad y que
permiten a la imaginación encontrarse con la sabiduría limpia
de esos rojos, de esos azules, de esas líneas, de sus huecas y
onduladas superficies; su sencilla veracidad genera travesías
que enhebran detalles e insinuaciones con las que el pintor
ha hecho un ágil montaje de aire colorista que da al conjunto
la viveza visual de una descripción continua y atrayente,
poblada de trances y tránsitos tan encantadores como
bien detallados. Por ello, esta obra admite desde su inicio
cualquier visión ingenua. Porque reclama un observador que,
dispuesto a participar en el juego, aún sin saberes de artes,
acepte anticipadamente la imaginaria delicia de las historias
que estos cuadros cuentan para embarcarse en la aventura
íntima de una abierta abstracción que habla sobre la vida y
sobre la creación artística, y que busca la belleza, el deleite y la
satisfacción con ellas mismas y con sus observadores.
La despierta mirada que explore la exposición advertirá
el predominio categórico de un depurado abstraccionismo,
que extiende hasta nuestra época los fundamentos de aquellas
disciplinas surgidas en Europa en la década de los veinte del
siglo pasado y que fueron reconocidas más tarde por todos
los países del mundo. También puede observarse la ausencia
absoluta de la tendencia decorativista llamada posmoderna.
Al finalizar el recorrido de la exposición se habrá adquirido
la manifiesta impresión, a juzgar por lo contemplado, de que
la propuesta ha sido seria, muy encomiada en sus propósitos
y ejecuciones, y de acabados técnicos minuciosos. Tal vez en
donde la fantasía se ha hecho más patente ha sido en detalles
estéticos, en la capacidad de introducir detalles más creativos
dentro de las tendencias contemporáneas, que establecen
intencionado contraste.
En veritat, moltes vegades no pareix possible captar a
simple vista el signe i el color essencial de significats visuals
de la manera que ho fan les seues pintures. Certament pareix
que són estos significats el pretext perquè seqüencialment
embaste entorn de la idea del procés, del procediment a
partir de l’encadenament dels retalls, idees i esquemes que
havia concebut anteriorment. Per això, no és desencertat
pensar que les obres en què relega a un segon pla aspectes
que requerixen del detall visual elemental i primari, suposen
un esforç de lectura per a l’espectador. L’exposició és una
extensa mirada en diverses direccions. Els ulls que transiten
per estos quadros trobaran els confins que eliminen la realitat
i que permeten a la imaginació trobar-se amb la saviesa neta
d’eixos rojos, d’eixos blaus, d’eixes línies, de les seues buides
i ondulades superfícies. La seua senzilla veracitat genera
travessies que enfilen detalls i insinuacions amb què el pintor
ha fet un àgil muntatge d’aire colorista que dóna al conjunt
la vivor visual d’una descripció contínua i atraient, poblada
de tràngols i trànsits tan encantadors com ben detallats. Per
això, esta obra admet des del seu inici qualsevol visió ingènua.
Perquè reclama un observador que, disposat a participar en
el joc, encara sense sabers d’arts, accepte anticipadament la
imaginària delícia de les històries que estos quadros compten
per a embarcar-se en l’aventura íntima d’una oberta abstracció
que parla sobre la vida i sobre la creació artística, i que busca
la bellesa, el delit i la satisfacció amb elles mateixa i amb els
seus observadors.
La desperta mirada que explore l’exposició advertirà
el predomini categòric d’un depurat abstraccionisme
que estén fins a la nostra època els fonaments d’aquelles
disciplines sorgides a Europa en la dècada dels vint del
segle passat i que van ser reconegudes més tard per tots els
països del món. També pot observar-se l’absència absoluta
de la tendència decorativista anomenada postmoderna.
En finalitzar el recorregut de l’exposició s’haurà adquirit la
manifesta impressió, si es jutja per allò que s’ha contemplat,
que la proposta ha sigut seriosa, molt encomiada en els seus
propòsits i execucions, i d’acabats tècnics minuciosos. Tal
vegada on la fantasia s’ha fet més patent ha sigut en detalls
estètics, en la capacitat d’introduir detalls més creatius dins
de les tendències contemporànies, que establixen este
intencionat contrast.