23.04.2013 Views

resulta fascinante - Javier Chapa

resulta fascinante - Javier Chapa

resulta fascinante - Javier Chapa

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

playa, de la playa nuestra, para que el pensamiento lo cobije<br />

en las ideas, esa criaturas mentales, cerebrales, que nacen y<br />

viven a su vez en circunvoluciones, en curvas de materia gris.<br />

A poco que tengamos ocasión, nos ondeamos, nos oleamos,<br />

nos curvamos. Para no quebrarnos, para no rompernos,<br />

para no desaparecer, nos contoneamos. Vivir, al fin y al cabo,<br />

significa bailar, patinar, esquiar sobre la nieve del mundo, en<br />

el asfalto de la realidad, sobre el encerado de la imaginación<br />

que nos pide más curvas, más ondas. Hay que rizar el rizo de<br />

vivir. Ensortijarnos sin pompa, con los anillos del mundo, los<br />

visibles y los invisibles, los tangibles y los que nos depara el<br />

viento para ceñir nuestros dedos. Somos sinuosos, pero sin<br />

retorcimiento. Reptamos, pero con los ojos puestos en las<br />

alturas, porque estamos destinados a ellas.<br />

Lo cierto es que hemos venido al mundo no<br />

por generación espontánea, sino gracias al trabajo de las<br />

generaciones. En buena medida, todo lo que nos rodea –estos<br />

bienes terrenales- se lo debemos a nuestro padre recta. A<br />

nuestra madre curva.<br />

en circumvolucions, en corbes de matèria grisa. A la mínima<br />

ocasió que tenim, ens ondegem, ens onegem, ens corbem. Per<br />

a no fracturar-nos, per a no trencar-nos, per a no desaparéixer,<br />

remenem el cos. Viure, al cap i a la fi, significa ballar, patinar,<br />

esquiar sobre la neu del món, en l’asfalt de la realitat, sobre<br />

la pissarra de la imaginació que ens demana més corbes, més<br />

onades. Cal recaragolar el vis de viure. Caragolar-nos sense<br />

pompa, amb els anells del món, els visibles i els invisibles, els<br />

tangibles i els que ens oferix el vent per a cenyir els nostres<br />

dits. Som sinuosos, però sense tortuositats. Reptem, però amb<br />

els ulls posats en les altures, perquè hi estem destinats.<br />

La veritat és que hem vingut al món no per generació<br />

espontània, sinó gràcies al treball de les generacions. En gran<br />

manera, tot el que ens envolta –estos béns terrenals– ho<br />

devem al nostre pare recta. A la nostra mare corba.<br />

33<br />

JAVIER CHAPA

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!