resulta fascinante - Javier Chapa
resulta fascinante - Javier Chapa
resulta fascinante - Javier Chapa
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Hemos de aceptar que la pintada gestual y el impacto<br />
que en el espectador logra generar su estricto y rígido<br />
modo de organizar, de imbricar color y espacio pueden<br />
encubrir parcial y fugazmente esa belleza, pero no anular sus<br />
principios. Su interés por los componentes y por la temática<br />
que ellos mismos generan, por el conjunto de especulaciones<br />
y experiencias inherentes a las innovaciones de la materia que<br />
convierte, al mismo tiempo, en teoría y práctica de una “obra”,<br />
de su obra entendida como transmutación material y como<br />
“pintura espacial”. <strong>Javier</strong> <strong>Chapa</strong> y su pintura son, siempre,<br />
una mirilla abierta al conocimiento y al arte, su trabajo se<br />
convierte en una aventura estética impecable exactamente<br />
en una época abundante en pintura sin sentido, gratuita,<br />
injustificada e improcedente sin nada más allá del brochazo<br />
inculto y ordinario.<br />
Un repentino destello de color en el fondo claro<br />
y vertical, perpendicular o sinuoso centra la atención del<br />
espectador en la mayoría de las obras aquí expuestas; y en su<br />
transitar la mirada goza cada vez de más libertad para recorrer<br />
las obras a su propio ritmo, al compás de su percepción y, en<br />
un clima de más serenidad, el que las observa recorre y se<br />
encuentra con series que transmiten poderosas sensaciones,<br />
inmensas vibraciones visuales que, inevitablemente, van más<br />
allá de la propia hechura.<br />
Una mirada ingenua<br />
<strong>Javier</strong> <strong>Chapa</strong>, asume muy seriamente el ejercicio<br />
de pintar, confía en él y lo usa reflexivamente para, de ese<br />
modo, encauzar y dar solución a las propuestas perceptuales<br />
provenientes de sus sentidos y saberes, poco a poco progresa<br />
en el conocimiento, en su conocimiento visual y a partir de<br />
ello provoca la transmisión a sus obras de sus percepciones<br />
y experiencias ensimismadamente, este es el juego que<br />
cabe en todo ejercicio representativo, en ello se apoya<br />
“minimalmente” en unas representaciones pictóricas que le<br />
pertenecen y que ocupa; porque la apariencia o el fragmento<br />
de imagen coloreada y aparentemente sin ataduras le<br />
permite plantear de una manera más intelectual y, por ello,<br />
menos inmediatamente emocional el esplendor tangible que<br />
da carácter a sus espacios. No obstante, estas divisiones de<br />
grafías son determinantes; su presencia provoca una sacudida<br />
en la temperatura visual, una necesaria reposición de energías<br />
que pone en claro su latido ciertamente abstracto.<br />
Hem d’acceptar que la pintada gestual i l’impacte<br />
que en l’espectador aconseguix generar el seu estricte i rígid<br />
mode d’organitzar, d’imbricar color i espai, poden encobrir<br />
parcialment i fugaçment eixa bellesa, però no anul·lar els seus<br />
principis. El seu interés pels components i per la temàtica que<br />
estos generen, pel conjunt d’especulacions i experiències<br />
inherents a les innovacions de la matèria que convertix, al<br />
mateix temps, en teoria i pràctica d’una obra, de la seua obra<br />
entesa com a transmutació material i com a pintura espacial.<br />
<strong>Javier</strong> <strong>Chapa</strong> i la seua pintura són sempre una espiera oberta al<br />
coneixement i a l’art. El seu treball es convertix en una aventura<br />
estètica impecable, precisament en una època abundant<br />
en pintura sense sentit, gratuïta, injustificada i improcedent,<br />
sense res més enllà de la brotxada inculta i ordinària.<br />
Una sobtada llampada de color en el fons clar i vertical,<br />
perpendicular o sinuós centra l’atenció de l’espectador en la<br />
majoria de les obres ací exposades; i en transitar la mirada<br />
gaudix cada vegada de més llibertat per a recórrer les obres<br />
al seu propi ritme, al compàs de la seua percepció i en un<br />
clima de més serenitat, el que les observa recorre i es troba<br />
amb sèries que transmeten poderoses sensacions, immenses<br />
vibracions visuals que, inevitablement, van més enllà de la<br />
pròpia forma.<br />
Una mirada ingènua<br />
<strong>Javier</strong> <strong>Chapa</strong>, assumix molt seriosament l’exercici<br />
de pintar, confia en este i l’usa reflexivament per a, d’esta<br />
manera, canalitzar i donar solució a les propostes perceptuals<br />
provinents dels seus sentits i sabers. A poc a poc, progressa<br />
en el coneixement, en el seu coneixement visual i a partir<br />
d’això provoca la transmissió a les seues obres de les seues<br />
percepcions i experiències abstretament. Este és el joc que cap<br />
en tot exercici representatiu, en això es recolzen minimalment,<br />
en unes representacions pictòriques que li pertanyen i que<br />
ocupa, perquè l’aparença o el fragment d’imatge pintada i<br />
aparentment sense lligams, li permet plantejar d’una manera<br />
més intel·lectual, i per això menys immediatament emocional,<br />
l’esplendor tangible que dóna caràcter als seus espais. No<br />
obstant això, estes divisions de grafies són determinants. La<br />
seua presència provoca una sacsada en la temperatura visual,<br />
una necessària reposició d’energies que posa en clar el seu<br />
batec certament abstracte.<br />
39<br />
JAVIER CHAPA