LA CIUTADELLA ASSETJADA - Els blocs de VilaWeb

Units i a les Illes Britàniques, cal importar docents de l’estranger, sovint
d’Àfrica i Àsia; i, en altres casos, com a Holanda, l’Estat rebaixa els
requisits per accedir a la professió, amb la paradoxal circumstància que
per ensenyar als instituts de secundària neerlandesos no sempre
s’exigeix titulació universit{ria.
Un altre fet habitual en aquesta invasió de les aules pel mercat és la
creixent privatització i externalització dels serveis no directament educatius
dels centres escolars, com és el cas del manteniment, de la vigilància
o dels menjadors escolars. L’externalització, a la pr{ctica, consisteix
que un determinat inversor exerceix d’intermediari entre
l’administració o el titular d’un centre i els treballadors que hi presten
un servei. És a dir, para la mà per cobrar per la seva posició privilegiada,
i reparteix només una petita proporció del que rep a qui efectivament
realitza la feina per a la qual ha estat contractat. Pel que fa a la
privatització d’alguns serveis, diverses empreses, amb diners públics,
es dediquen a fer negoci amb els serveis que ofereixen. Això sovint
arriba a extrems dignes de les novel·les més llòbregues de Dickens.
Durant el curs 2006-2007 algunes ampes del Vallès van denunciar una
empresa que, en la gestió del c{tering d’alguns centres, feia passar gana
als alumnes i acomiadava els monitors que servien racions que ultrapassessin
els límits del que l’empresa considerava suficient. Fins i
tot es prohibia l’accés al menjador a qualsevol membre de la comunitat
escolar que volgués comprovar la veracitat de les queixes reiterades de
l’alumnat. Això no és res comparat amb algunes de les situacions que
es produeixen als Estats Units on, determinades multinacionals de refrescos,
imposen el monopoli de l’alimentació, instal·len m{quines de
menjar i begudes als passadissos, pengen cartells publicitaris que inciten
al consum compulsiu i, contr{riament als criteris d’una dieta saludable,
imposen productes d’allò que convencionalment s’anomena
“menjar escombraria”, tot contribuint al greu problema de l’obesitat
infantil, endèmica a la potència nord-americana. Paradoxalment, els
consells escolars d’aquest país, d’una {mplia tradició participativa i
16