23.04.2013 Views

LA CIUTADELLA ASSETJADA - Els blocs de VilaWeb

LA CIUTADELLA ASSETJADA - Els blocs de VilaWeb

LA CIUTADELLA ASSETJADA - Els blocs de VilaWeb

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Units i a les Illes Britàniques, cal importar docents <strong>de</strong> l’estranger, sovint<br />

d’Àfrica i Àsia; i, en altres casos, com a Holanda, l’Estat rebaixa els<br />

requisits per accedir a la professió, amb la paradoxal circumstància que<br />

per ensenyar als instituts <strong>de</strong> secundària neerlan<strong>de</strong>sos no sempre<br />

s’exigeix titulació universit{ria.<br />

Un altre fet habitual en aquesta invasió <strong>de</strong> les aules pel mercat és la<br />

creixent privatització i externalització <strong>de</strong>ls serveis no directament educatius<br />

<strong>de</strong>ls centres escolars, com és el cas <strong>de</strong>l manteniment, <strong>de</strong> la vigilància<br />

o <strong>de</strong>ls menjadors escolars. L’externalització, a la pr{ctica, consisteix<br />

que un <strong>de</strong>terminat inversor exerceix d’intermediari entre<br />

l’administració o el titular d’un centre i els treballadors que hi presten<br />

un servei. És a dir, para la mà per cobrar per la seva posició privilegiada,<br />

i reparteix només una petita proporció <strong>de</strong>l que rep a qui efectivament<br />

realitza la feina per a la qual ha estat contractat. Pel que fa a la<br />

privatització d’alguns serveis, diverses empreses, amb diners públics,<br />

es <strong>de</strong>diquen a fer negoci amb els serveis que ofereixen. Això sovint<br />

arriba a extrems dignes <strong>de</strong> les novel·les més llòbregues <strong>de</strong> Dickens.<br />

Durant el curs 2006-2007 algunes ampes <strong>de</strong>l Vallès van <strong>de</strong>nunciar una<br />

empresa que, en la gestió <strong>de</strong>l c{tering d’alguns centres, feia passar gana<br />

als alumnes i acomiadava els monitors que servien racions que ultrapassessin<br />

els límits <strong>de</strong>l que l’empresa consi<strong>de</strong>rava suficient. Fins i<br />

tot es prohibia l’accés al menjador a qualsevol membre <strong>de</strong> la comunitat<br />

escolar que volgués comprovar la veracitat <strong>de</strong> les queixes reitera<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

l’alumnat. Això no és res comparat amb algunes <strong>de</strong> les situacions que<br />

es produeixen als Estats Units on, <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s multinacionals <strong>de</strong> refrescos,<br />

imposen el monopoli <strong>de</strong> l’alimentació, instal·len m{quines <strong>de</strong><br />

menjar i begu<strong>de</strong>s als passadissos, pengen cartells publicitaris que inciten<br />

al consum compulsiu i, contr{riament als criteris d’una dieta saludable,<br />

imposen productes d’allò que convencionalment s’anomena<br />

“menjar escombraria”, tot contribuint al greu problema <strong>de</strong> l’obesitat<br />

infantil, endèmica a la potència nord-americana. Paradoxalment, els<br />

consells escolars d’aquest país, d’una {mplia tradició participativa i<br />

16

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!