LA CIUTADELLA ASSETJADA - Els blocs de VilaWeb
LA CIUTADELLA ASSETJADA - Els blocs de VilaWeb
LA CIUTADELLA ASSETJADA - Els blocs de VilaWeb
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Units i a les Illes Britàniques, cal importar docents <strong>de</strong> l’estranger, sovint<br />
d’Àfrica i Àsia; i, en altres casos, com a Holanda, l’Estat rebaixa els<br />
requisits per accedir a la professió, amb la paradoxal circumstància que<br />
per ensenyar als instituts <strong>de</strong> secundària neerlan<strong>de</strong>sos no sempre<br />
s’exigeix titulació universit{ria.<br />
Un altre fet habitual en aquesta invasió <strong>de</strong> les aules pel mercat és la<br />
creixent privatització i externalització <strong>de</strong>ls serveis no directament educatius<br />
<strong>de</strong>ls centres escolars, com és el cas <strong>de</strong>l manteniment, <strong>de</strong> la vigilància<br />
o <strong>de</strong>ls menjadors escolars. L’externalització, a la pr{ctica, consisteix<br />
que un <strong>de</strong>terminat inversor exerceix d’intermediari entre<br />
l’administració o el titular d’un centre i els treballadors que hi presten<br />
un servei. És a dir, para la mà per cobrar per la seva posició privilegiada,<br />
i reparteix només una petita proporció <strong>de</strong>l que rep a qui efectivament<br />
realitza la feina per a la qual ha estat contractat. Pel que fa a la<br />
privatització d’alguns serveis, diverses empreses, amb diners públics,<br />
es <strong>de</strong>diquen a fer negoci amb els serveis que ofereixen. Això sovint<br />
arriba a extrems dignes <strong>de</strong> les novel·les més llòbregues <strong>de</strong> Dickens.<br />
Durant el curs 2006-2007 algunes ampes <strong>de</strong>l Vallès van <strong>de</strong>nunciar una<br />
empresa que, en la gestió <strong>de</strong>l c{tering d’alguns centres, feia passar gana<br />
als alumnes i acomiadava els monitors que servien racions que ultrapassessin<br />
els límits <strong>de</strong>l que l’empresa consi<strong>de</strong>rava suficient. Fins i<br />
tot es prohibia l’accés al menjador a qualsevol membre <strong>de</strong> la comunitat<br />
escolar que volgués comprovar la veracitat <strong>de</strong> les queixes reitera<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l’alumnat. Això no és res comparat amb algunes <strong>de</strong> les situacions que<br />
es produeixen als Estats Units on, <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s multinacionals <strong>de</strong> refrescos,<br />
imposen el monopoli <strong>de</strong> l’alimentació, instal·len m{quines <strong>de</strong><br />
menjar i begu<strong>de</strong>s als passadissos, pengen cartells publicitaris que inciten<br />
al consum compulsiu i, contr{riament als criteris d’una dieta saludable,<br />
imposen productes d’allò que convencionalment s’anomena<br />
“menjar escombraria”, tot contribuint al greu problema <strong>de</strong> l’obesitat<br />
infantil, endèmica a la potència nord-americana. Paradoxalment, els<br />
consells escolars d’aquest país, d’una {mplia tradició participativa i<br />
16