LA CIUTADELLA ASSETJADA - Els blocs de VilaWeb

El discurs pedagògic d’esquerres, de la inoperància al col·laboracionisme.
En aquest sentit, els discursos pedagògics de l’esquerra, tant des del
socialisme, com des dels antics comunistes, com el republicanisme ambigu
i tou que domina ERC reflecteix a la perfecció el seu discurs econòmic
i social, caracteritzat per la submissió, acceptació i conversió al
neoliberalisme radical, molt en la línia de la tercera via blairiana. I
aquest es caracteritza per la renúncia als valors de la igualtat, la destrucció
dels principis de solidaritat (tret que aquesta sigui vaga i abstracta
vers etats desestructurats i llunyans) i la restricció de la llibertat
vers la capacitat de les empreses de dictar la seva agenda econòmica i
la legislació sobre aspectes menors de la realitat. En aquest sentit, no
només han assumit uns valors contraris a la seva tradició, sinó que els
han desenvolupat amb una intensitat amb què ni les forces polítiques
més conservadores haurien admès. Tant la LEC com el Pla Bolonya han
estat impulsats amb entusiasme per aquests partits, acompanyats
d’una retòrica d’eficiència i efic{cia, sense consideració per les conseqüències
negatives de les seves polítiques. La primera de les actuacions,
a Catalunya, van comportar el Pacte Nacional d’Educació (2006) la
principal mesura del qual, i l’única efectivament implementada, fou la
sisena hora a primària, una mesura unànimament rebutjada pel professorat
i per qualsevol investigador en educació que no rebés finançament
públic, destinada exclusivament a una política electoral populista.
Posteriorment, l’escanyament de l’ensenyament de persones
adultes (no s’ha obert cap centre nou des de l’arribada del Tripartit a la
Generalitat, malgrat disparar-se les llistes d’espera), la demolició controlada
dels estudis nocturs, l’increment del preu de les matrícules
universitàries, i un Pla Bolonya que impideix, a la pràctica, compaginar
estudis i feina, trenquen amb el principi d’igualtat d’oportunitats que
havien caracteritzat tradicionalment les esquerres. En certa mesura,
podríem dir que l’acció educativa de les esquerres es redueix a una
retòrica que conflueix amb una pràctica de col·laboracionisme amb la
societat de mercat que esdevè el paradigma dominant. El discurs neo-
40