LA CIUTADELLA ASSETJADA - Els blocs de VilaWeb

els obliguen a treballar més hores i a ritmes cada vegada més frenètics
(també ells són empesos vers la retòrica d’escola de negocis amb termes
com competitivitat, eficàcia o excel·lència) amb menys temps lliure,
queden compensades per la progressiva funció de l’escola com a
magatzem. Els grans “debats” educatius dels darrers anys han consistit
en parlar sobre la suposada necessitat d’ampliació hor{ria i de calendari
de l’alumnat. A Catalunya, s’ha imposat una sisena hora de permanència
en els centres amb la circumstància que fa del Principat la regió
europea amb major nombre d’hores de classe per a l’alumnat de prim{ria
d’Europa (1.050 respecte a la mitjana europea d’unes 790) i el
que més tard acaba la seva jornada escolar. Això contribueix a devaluar
la institució escolar en el sentit que no és presentada públicament com
un lloc per aprendre, sinó com un espai de confinament generacional,
un gueto de nens i adolescents. Malgrat que tots els estudis fets fins al
moment condemnen sense pal·liatius l’experiència, representa una
bona mostra d’un electoralisme interessat i una política demagògica,
que busca el suport d’aquelles persones més perjudicades per
l’absència de polítiques laborals justes una evolució social que atempta
contra l’interès general. Quan més avall en l’escala social ( i per tant, a
més pressió laboral), major pressió per ampliar l’horari i calendari dels
fills.
Així doncs, ens trobem en una situació on l’escola va assumint un paper
assistencial, amb una aparença de via morta, que respon a una creixent
fragmentació social, i que rep greus atacs des del poder. Una escola en
crisi, si entenem aquest terme com a canvi, en el sentit que es pretèn
transformar les seves formes, estructures, i sobretot, finalitats. La ideologia
que hegemonitza la societat actual, el neoliberalisme, que a diferència
del socialisme pretén estendre i compartimentar la desigualtat,
considera que l’escola pública ha deixat de resultar útil i representa
una molèstia que cal neutralitzar, i que per tant, val la pena aplicar-li
l’eutan{sia. D’una banda pretén fer de les institucions educatives una
plataforma de difusió de la seva ideologia: superioritat del mercat,
36