LA CIUTADELLA ASSETJADA - Els blocs de VilaWeb

More documents

Recommendations

Info

frac{s escolar no és neutre des d’un punt de vista sociològic, sinó que afecta d’una manera molt especial a les classes més baixes. També s’observa una evolució positiva fins a 2001, en què l’indicador comença a fer una lleu remuntada, moment en el qual coincideix tant una arribada sobtada i massiva de població immigrada (que passa d’un 2% a un 17% de la població escolaritzada a la xarxa pública en només una dècada) amb la implementació d’una organització escolar cada vegada més jerarquitzada i tecnocr{tica, d’acord amb els nous postulats político-econòmics dominants. Evolució del fracàs escolar a Espanya, 1981-2007, segons INE (2007) 5 Una societat globalitzada, una educació colonitzada retalls pressupostaris. També cal considerar que les dades de finals del franquisme es feia en base a vuit anys d’escolaritat obligatòria, i, a partir de 1994, en base a deu. 5 José Saturnino Martínez García; “Fracaso escolar, clase social y política educativa”, a El viejo topo, núm. 238, nov. 2007, pp. 44-49. 30
Sota l’eufemisme del terme “globalització”, i en període d’eufòria dels partidaris de la ideologia neoliberal, el capital transnacional s’aboca a colonitzar qualsevol àmbit que havia quedat al marge de la lògica capitalista. És així com s’entén les onades privatitzadores d’aquells espais que havien quedat a recer del mercat, com és el cas de les empreses energètiques, la sanitat, la seguretat, i és clar, també l’educació. En l’evolució econòmica i social dels darrers anys d’intens creixement econòmic (fonamentat essencialment a partir d’aquest període d’expansió capitalista a costa d’aquestes “mercats verges”) es va propiciar una societat fragmentada en diversos segments. Una minoria, aproximadament una desena part, es convertia en beneficiària directa del sistema, com a perceptora neta d’interessos a partir d’una economia financera que s’apropiava insaciablement de noves regions externes (recursos naturals) i internes (els instruments de l’estat del benestar), posades a subhasta entre els inversors sense escrúpols, empreses de capital-risc i un entremat empresarial de gestors de diverses subcontractes dedicades a explotar directament hospitals, escoles i serveis públics, tot havent de sotmetre als treballadors a una explotació intensiva per apropiar-se del major marge de benefici entre el que es rep com a finançament públic i la despesa de funcionament pràctic. El noranta per cent restant també està ben fragmentat, entre les antigues classes mitges, petits empresaris, professionals, treballadors qualificats, que veuen perillar el seu estatus per les transformacions en el mercat de treball, la inseguretat i precarietat laboral i la progressiva pèrdua de pes econòmic i social; empleats que ja fa temps han perdut tot control sobre les seves vides professionals i viuen en una degradació permanent; i una creixent porció d’infraclasses on hi coincideixen desocupats de llarga durada i nova immigració sotmesa a una despietada explotació. 31
Page 1: LA CIUTADELLA ASSETJADA Sobre l’e
Page 5 and 6: Xavier Diez La ciutadella assetjada
Page 7 and 8: Índex Prefaci ....................
Page 9 and 10: Prefaci En els darrers anys, les tr
Page 11 and 12: La ciutadella assetjada La globalit
Page 13 and 14: contrau l’educatiu, mentre s’es
Page 15 and 16: penetrant en la quotidianitat d’e
Page 17 and 18: democr{tica, no poden fer res per a
Page 19 and 20: qual la gestió privada del sector
Page 21 and 22: nistracions locals segons el distri
Page 23 and 24: Jean-Pierre Terrail, Jerôme Deauvi
Page 25 and 26: dutes a terme des dels mitjans de c
Page 27 and 28: teriorment (fet que succeeix a la d
Page 29: on transmetre els valors de la part
Page 33 and 34: diats que la remota possibilitat de
Page 35 and 36: passa la responsabilitat de l’eco
Page 37 and 38: competència, jerarquia (d’aquí
Page 39 and 40: l’educació a una simple preparac
Page 41 and 42: liberal, la competitivitat, l’org
Page 43 and 44: QUADRES DE TEXT Sisena hora A prim
Page 45 and 46: querits a partir de la import{ncia
Page 47 and 48: Tabla 2 Alumnat estranger 1999-2009
Page 49 and 50: (Re)conciliació Un dels temes més
Page 51 and 52: El malson de Golding Un avió carre
Page 53 and 54: donat mostres que la simplificació
Page 55 and 56: proximitat del centre al seu entorn
Page 57 and 58: No es pot dir pacte No deixis que l
Page 59 and 60: els nostres docents han estat aband
Page 61 and 62: El secret més ben guardat L'escola
Page 63 and 64: de clientelisme polític i control
Page 65 and 66: da, calla i aguanta, com jo. Els ad
Page 67 and 68: Una deriva inquietant Educació, ed
Page 69 and 70: vegada costa més diferenciar infor
Page 71 and 72: principal, afirmen els experts, rec
Page 73 and 74: Esvorancs educatius El col·lapse d
Page 75 and 76: cinta inaugurativa, que la resoluci
Page 77 and 78: determinats personatges sense moral
Page 79 and 80: una creença, i creients acrítics,
Page 81 and 82:
Un excés d'hores lectives. A Catal
Page 83 and 84:
han acabat per seleccionar les fam
Page 85 and 86:
Nova Llei d’educació de Cataluny
Page 87 and 88:
França per la seva provada inefic
Page 89 and 90:
Anem a pams. En els darrers mesos s
Page 91 and 92:
la figura del jardiner. Cada indivi
Page 93 and 94:
teníem unes relacions properes i r
Page 95 and 96:
Una llei amb ambigüitats, una pol
Page 97 and 98:
condició per disposar d’equips p
Page 99 and 100:
de definir, i imposar en contra de
Page 101 and 102:
De sisenes hores i qualitats educat
Page 103 and 104:
tics i supervisat per experts indep
Page 105 and 106:
Llei d’Educació de Catalunya sos
Page 107 and 108:
Una LEC de portes obertes A l’hor
Page 109 and 110:
adical transformació en la cultura
Page 111 and 112:
així que precisament Anglaterra i
Page 113 and 114:
Confiança Ens recorden, aquests da
Page 115 and 116:
famílies de l’escola per no deix
Page 117 and 118:
Les competències b{siques parteixe
Page 119 and 120:
No sabem el que tenim Una exposici
Page 121 and 122:
Una anècdota viscuda en un curs de
Page 123 and 124:
Creu de Sant Jordi Des de fa alguns
Page 125 and 126:
nal i començaren a impartir classe
Page 127 and 128:
cia d’un Déu creador. En l’act
Page 129 and 130:
L’Informe Talis Sempre he denunci
Page 131 and 132:
o Que és una manera d’anunciar e
Page 133 and 134:
o Tanmateix, malgrat cantar les exc
Page 135 and 136:
d’Educació, ha propiciat l’inc
Page 137 and 138:
tat, hauríem de buscar una prestac
Page 139 and 140:
terme fins al moment, han fracassat
Page 141 and 142:
des draconianes). Ara bé, aquesta
Page 143 and 144:
Els autors d’aquesta iniciativa p
Page 145 and 146:
Un món feliç? El 1932 l’escript
Page 147 and 148:
minoria d’edat ciutadana). A més
Page 149 and 150:
Fracàs escolar En els darrers anys
Page 151 and 152:
El cas és que la pròpia investiga
Page 153 and 154:
com a mestres. Mentre exercien la p
Page 155 and 156:
Pel mal camí L’apropiació relig
Page 157 and 158:
neoconservadors del país, els part
Page 159 and 160:
sistí a emprar l’avaluació amb
Page 161 and 162:
161
show all

LA CIUTADELLA ASSETJADA - Els blocs de VilaWeb

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?