LA CIUTADELLA ASSETJADA - Els blocs de VilaWeb

De l’eutanàsia a l’escola pública a
l’ensenyament dermoestètic
El rerefons dels canvis en l’educació
Al llarg de la darrera dècada, l’educació ha passat a tenir un protagonisme
públic, polític i mediàtic al qual no hi estava acostumada. El sistema
educatiu es considerava com un procés formal que dotava de
coneixements i habilitats a l’alumnat. Un nombre flexible d’anys
d’escolarització permetien obtenir titulacions de diferent grau per accedir,
en millors o pitjors condicions, al mercat de treball. Paral·lelament,
s’abastia de recursos i instruments intel·lectuals per tal
que l’infant que iniciava els seus estudis sortís del sistema amb capacitat
de comprendre el món que l’envoltava i que el permetia assolir la
ciutadania. El sistema no estava exempt de crítiques. Existia, i fins a
cert punt, s’acceptava socialment, un percentatge significatiu de frac{s
escolar. Bona part dels coneixements es titllaven d’excessivament teòrics
i poc lligats al món laboral. En el cas del nostre país, es tendia a una
excessiva inseguretat legislativa, en funció dels discursos polítics divergents.
I sobretot, existien intensos debats pedagògics a l’entorn del
“com” ensenyar, d’acord amb visions contraposades entre partidaris de
la tradició i aquells que es consideraven a sí mateixos “renovadors” o
“progressistes”.
Tanmateix, bona part dels docents, de l’alumnat i les seves famílies no
estaven preparades per la intensitat dels canvis als quals hem assistit
en els darrers anys. I encara menys pel qüestionament integral del que
representa l’escola, no únicament pel que fa a la metodologia o als continguts,
sinó a l’estructura i finalitats, a l’essència profunda del que
representa la institució. Les proves PISA, els informes elaborats per
fundacions pantalla de lobbies econòmics sobre el presumpte estat
catastròfic de l’educació, els debats medi{tics, les crítiques ferotges
24