LA CIUTADELLA ASSETJADA - Els blocs de VilaWeb

disset o divuit per a les classes mitges, amb major càrrega intel·lectual i
especialització tècnica, destinada a ocupar categories laborals intermitges
en el sector serveis; finalment, una educació universitària per a
les classes dominants, que permet accedir a professions de prestigi i
que, sobretot, doten de coneixements profunds per a la comprensió del
món, a banda d’esdevenir un espai de sociabilitat privilegiat. Implícitament,
aquesta estructura resulta relativament flexible per tal que
pugui funcionar com a ascensor social. Els més brillants de les classes
inferiors poden promocionar mitjançant l’adquisió de titulacions. Es
tracta d’una manera de justificar la desigualtat (la il·lusió d’un sistema
equitatiu) i reclutar talents entre les classes anteriors per posar-se al
servei de la minoria dominant.
Evidentment, cada sistema educatiu nacional representa un reflex diàfan
de la configuració social i econòmica de cada societat. El republicanisme
francès permet una major mobilitat social, Alemanya enfoca
bona part del seu ensenyament vers la funció pública i la indústria,
l’Imperi Brit{nic manté un ensenyament més classista, amb escoles
diferenciades i grups socials més compartimentats. El cas espanyol
reflecteix l’endarreriment social amb una pr{ctica exclusió educativa
de la immensa majoria de la població (l’analfabetisme ultrapassa el
60% el 1900) i el pes de l’església catòlica dins l’educació de les elits
reflecteix el paper preponderant en els equilibris polítics.
Tanmateix, les crisis revolucionàries de la primera meitat de segle, i el
perill del comunisme en plena guerra freda obliga els sistemes educatius
occidentals a implantar el que ha vingut denominant-se l’”estat del
benestar”, és a dir, polítiques que garanteixin una atenuació de les diferències
socials i assegurin, no únicament un conjunt de drets socials
mínims i universals, sinó unes expectatives vitals bàsiques. En aquest
sentit, els sistemes educatius muten per potenciar el mecanisme de la
promoció social a partir de l’ascensor social que permet l’escola pública.
Això es concreta amb l’ampliació dels anys d’escolarització, i la incorporació
d’amplis sectors socials als ensenyaments secundaris, i pos-
26