LA CIUTADELLA ASSETJADA - Els blocs de VilaWeb

More documents

Recommendations

Info

Tabla 4 Font: elaboració pròpia en base estadístiques oficials Departament d'Educació (2009) Alumnat espanyol 333.001 93% Distribució alumnat centres privats (2009) Versió ampliada de l’article publicat als Quaderns d’Illacrua, febrer de 2010, amb una versió en castellà a la revista Polémica, núm 97, març de 2010 48 Alumnat estranger 24.500 7%
(Re)conciliació Un dels temes més recurrents d’aquests darrers temps, especialment des dels mitjans de comunicació, és el de la conciliació de la vida laboral amb la familiar. Comença a haver un cert consens que qüestiona “l’excepció” espanyola hor{ria, consistent en dinar tard, tornar a casa avançada la tarda i sopar entrada la nit, fet que sotmet els nens a un excés de càrrega escolar i una endèmica carència de temps compartit amb les famílies. Quan algú es pregunta el perquè de tot plegat, no triga a posar-se el tòpic a la boca. És el nostre tarannà, és la peculiar forma de vida mediterr{nia, ha estat així sempre,... Fals! L’origen d’aquest absurd horari té una connotació política que, com el passat recent, se’ns ha tractat de negar. Abans de la guerra civil, els horaris catalans i espanyols eren com els de tots els europeus. Va ser el franquisme, que va suposar una brutal caiguda dels nivells de renda de les classes treballadores la que va forçar molts ciutadans a compactar la seva activitat laboral, fet que va suposar el retard dels àpats, i a les tardes, una segona ocupació (allò que se’n deia aleshores el pluriempleo) o hores extres. Vet aquí l’autèntica causa de l’absurd. La incorporació de les dones al treball remunerat, especialment a partir dels seixanta, va implicar l’assumpció d’aquest model horari sense contemplacions, fet que evidentment va causar (i causa) greus distorsions a les dinàmiques familiars. La Transició, aquest procés que ja cap historiador seriós gosa defensar, va comportar un oblit decretat. No va suposar una autèntica reconciliació, ni tampoc una reparació a les víctimes, ni molt menys una rectificació de les males pràctiques laborals. Els sindicats que van sostcriure aquest pacte, a banda de desmobilitzar les seves bases, van posar l’accent en reivindicacions salarials, i van desestimar de manera irresponsable la qüestió de la jornada. Avui, com en molts altres aspectes, n’estem pagant les conseqüències. 49
Page 1: LA CIUTADELLA ASSETJADA Sobre l’e
Page 5 and 6: Xavier Diez La ciutadella assetjada
Page 7 and 8: Índex Prefaci ....................
Page 9 and 10: Prefaci En els darrers anys, les tr
Page 11 and 12: La ciutadella assetjada La globalit
Page 13 and 14: contrau l’educatiu, mentre s’es
Page 15 and 16: penetrant en la quotidianitat d’e
Page 17 and 18: democr{tica, no poden fer res per a
Page 19 and 20: qual la gestió privada del sector
Page 21 and 22: nistracions locals segons el distri
Page 23 and 24: Jean-Pierre Terrail, Jerôme Deauvi
Page 25 and 26: dutes a terme des dels mitjans de c
Page 27 and 28: teriorment (fet que succeeix a la d
Page 29 and 30: on transmetre els valors de la part
Page 31 and 32: Sota l’eufemisme del terme “glo
Page 33 and 34: diats que la remota possibilitat de
Page 35 and 36: passa la responsabilitat de l’eco
Page 37 and 38: competència, jerarquia (d’aquí
Page 39 and 40: l’educació a una simple preparac
Page 41 and 42: liberal, la competitivitat, l’org
Page 43 and 44: QUADRES DE TEXT Sisena hora A prim
Page 45 and 46: querits a partir de la import{ncia
Page 47: Tabla 2 Alumnat estranger 1999-2009
Page 51 and 52: El malson de Golding Un avió carre
Page 53 and 54: donat mostres que la simplificació
Page 55 and 56: proximitat del centre al seu entorn
Page 57 and 58: No es pot dir pacte No deixis que l
Page 59 and 60: els nostres docents han estat aband
Page 61 and 62: El secret més ben guardat L'escola
Page 63 and 64: de clientelisme polític i control
Page 65 and 66: da, calla i aguanta, com jo. Els ad
Page 67 and 68: Una deriva inquietant Educació, ed
Page 69 and 70: vegada costa més diferenciar infor
Page 71 and 72: principal, afirmen els experts, rec
Page 73 and 74: Esvorancs educatius El col·lapse d
Page 75 and 76: cinta inaugurativa, que la resoluci
Page 77 and 78: determinats personatges sense moral
Page 79 and 80: una creença, i creients acrítics,
Page 81 and 82: Un excés d'hores lectives. A Catal
Page 83 and 84: han acabat per seleccionar les fam
Page 85 and 86: Nova Llei d’educació de Cataluny
Page 87 and 88: França per la seva provada inefic
Page 89 and 90: Anem a pams. En els darrers mesos s
Page 91 and 92: la figura del jardiner. Cada indivi
Page 93 and 94: teníem unes relacions properes i r
Page 95 and 96: Una llei amb ambigüitats, una pol
Page 97 and 98: condició per disposar d’equips p
Page 99 and 100:
de definir, i imposar en contra de
Page 101 and 102:
De sisenes hores i qualitats educat
Page 103 and 104:
tics i supervisat per experts indep
Page 105 and 106:
Llei d’Educació de Catalunya sos
Page 107 and 108:
Una LEC de portes obertes A l’hor
Page 109 and 110:
adical transformació en la cultura
Page 111 and 112:
així que precisament Anglaterra i
Page 113 and 114:
Confiança Ens recorden, aquests da
Page 115 and 116:
famílies de l’escola per no deix
Page 117 and 118:
Les competències b{siques parteixe
Page 119 and 120:
No sabem el que tenim Una exposici
Page 121 and 122:
Una anècdota viscuda en un curs de
Page 123 and 124:
Creu de Sant Jordi Des de fa alguns
Page 125 and 126:
nal i començaren a impartir classe
Page 127 and 128:
cia d’un Déu creador. En l’act
Page 129 and 130:
L’Informe Talis Sempre he denunci
Page 131 and 132:
o Que és una manera d’anunciar e
Page 133 and 134:
o Tanmateix, malgrat cantar les exc
Page 135 and 136:
d’Educació, ha propiciat l’inc
Page 137 and 138:
tat, hauríem de buscar una prestac
Page 139 and 140:
terme fins al moment, han fracassat
Page 141 and 142:
des draconianes). Ara bé, aquesta
Page 143 and 144:
Els autors d’aquesta iniciativa p
Page 145 and 146:
Un món feliç? El 1932 l’escript
Page 147 and 148:
minoria d’edat ciutadana). A més
Page 149 and 150:
Fracàs escolar En els darrers anys
Page 151 and 152:
El cas és que la pròpia investiga
Page 153 and 154:
com a mestres. Mentre exercien la p
Page 155 and 156:
Pel mal camí L’apropiació relig
Page 157 and 158:
neoconservadors del país, els part
Page 159 and 160:
sistí a emprar l’avaluació amb
Page 161 and 162:
161
show all

LA CIUTADELLA ASSETJADA - Els blocs de VilaWeb

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?