EL CRIT Edvard Munch - MG25 Història de l'Art

«Sense la por i la malaltia, la meva vida seria com un bot sense
rems. [...] Malaltia, bogeria i mort van ser els tres àngels negres
que van vetllar el meu bressol.»
E.M.
EL CRIT
Edvard Munch

Dades de l’obra
Títol: El crit.
Autor: Edvard Munch (1863 –
1944).
Cronologia: 1893.
Estil: expressionisme.
Tema: al·legòric
Tècnica: oli i pintura al tremp.
Suport: cartó.
Dimensions: 91 cm x 73,5 cm.
Localització: Nasjonalgalleriet,
Oslo.
Edvard Munch va abandonar la carrera
d’enginyeria el 1880 per dedicar-se a la
pintura. Afectat per les morts sobtades
de la seva mare i de la seva germana
gran, la seva obra va reflectir una
actitud tràgica i desesperada de la
vida.
Al 1885, viatjà per primera vegada a
París, on va conèixer les propostes més
avantguardistes del moment i va quedar
admirat pel tractament del color així
com dels plans en l’obra de Gauguin. A
partir d’aquí creà un estil molt personal,
en el qual accentuà l’expressivitat de
la línia, reduí de manera esquemàtica
les figures i va fer un ús simbòlic del
color.

Context històric
Edvard Munch realitzà aquesta obra el 893, és a dir, en
ple imperialisme (1870-1918). Durant aquesta època,
Europa visqué tot un seguit d’esdeveniments.
En la segona fase de la Revolució Industrial, un nou
grup de països accediren a la industrialització,
aparegueren fonts d’energia (electricitat, petroli), es
desenvoluparen nous procediments i noves branques de
la indústria (farmacèutica, química, fibres artificials...) i
evolucionaren les formes d’organització.
El repartiment del món colonial va fer que les grans
potències dominessin les àrees menys desenvolupades
del planeta.
El progrés tècnic i l’acumulació de capital en mans
burgeses conduïren a la lluita de classes, que es posà
de manifest en la importància que adquirí el moviment
obrer.
Al mateix temps s’establí un sistema d’aliances i tractats
que portaren a la Primera Guerra Mundial.

Anàlisi formal
Elements plàstics
Munch combina l’ús d’una paleta cromàtica brillant i de colors
plans amb una pinzellada gruixuda, amb la qual crea ritmes
ondulants.
Fa servir la pintura com a mitjà per expressar el seu món
interior, de manera que tots els elements plàstics resten
supeditats a aquesta circumstància.
L’impacte visual és determinat pel vermell i el taronja d’un cel
crepuscular, que esclata sobre el blau fosc i el negre de l’aigua
amenaçant del fiord.
La tècnica d’execució emprada fa la sensació d’una obra
inacabada.

Anàlisi formal
Composició
L’obra presenta una perspectiva exagerada, amb un
punt de fuga forçat que transmet una sensació de
vertigen.
Es produeix una oposició entre les línies rectes del
pont –la barana i els dos personatges del fons– i les
corbes de la figura en primer terme, de les aigües
del fiord i de les ondulacions del cel.
Aquesta oposició determina un espai adequat per
mostrar l’angoixa metafísica de l’home modern.

Anàlisi formal
Estil
Munch va començar a pintar com un impressionista. Aviat, però, es va
adonar que el que buscava era un mètode artístic diferent de la barreja
òptica de l’impressionisme, que distreia del contingut i impedia que les
emocions afloressin en la tela.
Posteriorment, també va defugir la difícil comprensió de les escenes
simbolistes i inicià un estil propi, que va portar fins a les últimes
conseqüències.
Tot evolucionant cap a una expressió propera a Van Gogh i Gauguin, obrí
definitivament les portes a l’expressionisme.
Els temes que exposa estan estretament lligats a la seva pròpia
experiència vital, i no pas a la història antiga, la religió, la mitologia o els
mons allunyats.
Les línies ondulades que utilitza són una projecció del seu estat
d’ànim. El seu creixent interès per la pintura de paisatge anava justament
en aquesta direcció: fer de la natura la caixa de ressonància de les seves
pròpies sensacions.

Anàlisi formal
Estil
Munch viatjà a París, on es va sentir atret per la pintura
d’Édouard Manet. En una de les seves estades, el 1889, redactà
el Manifest de Saint-Cloud, en què deixa clar que vol pintar
«éssers vius que siguin capaços de respirar, sentir, patir i
estimar», obres davant les quals «la gent reconegui la seva
qualitat sagrada i es descobreixi [...] com en una església».
També li resultaven especialment afins els temes dels drames
teatrals de Henrik Ibsen, la visió pessimista de la vida que
mostrava la filosofia de Nietzsche, la literatura de Dostoievski,
els quadres d’Emil Nolde o les pintures negres de Goya.
En les obres dels expressionistes alemanys del grup Die Brücke
es posa de manifest, així mateix, la seva afinitat amb la pintura de
Munch, a qui reconeixien com a mestre.

Interpretació
Contingut i significat
Edvard Munch es va quedar orfe de mare als cinc anys, a
causa d’una tuberculosi. La germana gran va morir el 1877,
a conseqüència de la mateixa malaltia. Dos anys després
també va perdre el pare.
Aquestes circumstàncies van donar al pintor un caràcter
poruc i angoixat que, afegit a una salut fràgil i a
l’alcoholisme, configurà una personalitat que va viure la
pintura com un element d’anàlisi, catarsi i curació.
El crit nasqué d’una experiència viscuda per Munch, que
explicà en més d’una ocasió en els seus escrits:
«Caminava per un camí amb dos amics. El sol es va pondre. Vaig
tenir un atac de malenconia. De sobte, el cel es va tornar roig com
la sang. Vaig aturar-me i em vaig recolzar en una barana, mort de
cansament, i vaig mirar els núvols. Eren com flames que penjaven,
com si fossin sang, com una espasa sobre el fiord roig i negre,
sobre la ciutat.

Interpretació
Contingut i significat
Els meus amics van continuar caminant. Vaig quedar-me allà, tremolant
de por. I vaig sentir que un crit agut i inacabable penetrava en la natura.
Em va semblar que jo sentia aquell crit. Vaig pintar el quadre. Vaig pintar
els núvols com a sang, els colors cridaven».
En primer terme, un personatge –el sexe del qual no es pot
identificar– obre la boca per fer un crit que es fon amb el de la
natura. Amb les mans s’agafa el cap, deformat, en què
destaquen uns ulls desorbitats.
Sembla que aquesta imatge té com a font d’inspiració una
mòmia peruana exposada en aquella època a París i que, avui,
es troba al Musée de l’Homme.
Hi ha hagut molt d’interès a identificar el geni de Munch amb el
de les cultures nòrdiques. També s’ha relacionat la variació
d’intensitat de l’obra amb la distància existent entre aquests
països i els de les costes del Mediterrani, sotmesos a les
influències del catolicisme.

Interpretació
Funció
La teoria de la relativitat d’Einstein i els
descobriments sobre l’inconscient de Freud
contribuïren a bandejar les sòlides certeses del
positivisme del segle XIX.
El crit, tot i tenir un origen autobiogràfic, transcendeix
aquest aspecte i posa de manifest la soledat que afecta
tots els éssers humans en la societat moderna.
Octavio Paz, parlant de les pintures expressionistes,
diu que «aquests quadres no ens expliquen una
vida, sinó que ens revelen una ànima» i compara
l’atmosfera que regna en El crit amb «el silenci de
l’home errant en les ciutats sense ànima i davant un cel
deshabitat».
Pubertat, 1895

Influències
La intensitat amb què va simbolitzar i
va comunicar l’angoixa mental a
través d’una distorsió il·limitada i
violenta dels colors i les formes va
ser, sense dubte, un referent clar per
a artistes com Kirchner, del grup Die
Brücke, representant de
l'expressionisme alemany de l’inici
del segle XX.
Extret de:
CROSAS, J. Història de l’Art. Castellnou Edicions, 2010
TRIADÓ, JR Història de l’Art Ed. Vicens Vives, 2009
Kirchner: Carrer de Berlín, 1913