EL PROFETA - MG25 Història de l'Art

EL PROFETA
Pablo
Gargallo

Títol: Gran profeta.
Autor: Pau Gargallo i Catalán (1881 – 1934).
Cronologia: 1933.
Estil: cubisme.
Tècnica: forja.
Material: ferro.
Formes: escultura exempta.
Tipologia: dempeus.
Cromatisme: monocroma.
Dimensions: 238 cm x 75 cm x 45 cm.
Documentació general
Localització actual: n’existeixen diverses reproduccions (Museo
Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; Museu Gargallo;
Saragossa, etc.).

Context històric
Mentre Europa vivia les conseqüències de la Gran Depressió
americana i a Itàlia i Alemanya havien sorgit amb força el
feixisme i el nazisme, el 4 d’abril de l’any 93 es proclamava a
Madrid la Segona República Espanyola, enmig d’un ambient
d’eufòria. El nou règim representava uns ideals de progrés i de
democràcia que bona part del país desitjava i en els quals va
dipositar grans esperances.
Però l’alçament d’una part de l’exèrcit sota les ordres del general
Francisco Franco, en contra del govern legalment constituït, va
desembocar en una cruel guerra civil.
Durant la Segona República es visqué una etapa de reformes
(1931-1933), gràcies al govern dels partits d’esquerra. Va seguir un
període (1933-1935, Bienni Negre) en què el govern de la dreta va
anul·lar les reformes anteriors. En una tercera etapa retornà
l’esquerra, però el procés reformista es va veure frenat mentre
s’avançava cap a una revolució.

La República fou rebuda amb molta il·lusió pel poble.
S’esperaven reformes importants que milloressin la situació
dels pagesos, els obrers i la petita burgesia, i que
modernitzessin el país a fi de superar l’endarreriment respecte
dels països europeus més avançats en àmbits com
l’ensenyament, la investigació científica, la democràcia...
Les tímides reformes de l’esquerra provocaren una doble
reacció: d’una banda, la dreta (exèrcit, terratinents, Església)
es va sentir amenaçada, i, de l’altra, els sindicats obrers i
pagesos les van considerar escasses. La conseqüència va ser
la polarització de la societat espanyola en dos bàndols
irreconciliables.
El 8 de juliol de 1936, els militars van fer un pronunciamiento,
que fou l’inici d’una guerra civil, i que permeté que s’establís
la dictadura del general Franco.
Context històric

ANÀLISI FORMAL composició
Malgrat que es troba lleugerament inclinat cap endavant, el
Profeta s’articula al voltant d’un eix vertical tot aconseguint
un equilibri perfecte. Aquest eix s’inicia al cap i continua per
la columna vertebral i la cama esquerra.
Els peus, de grans dimensions, com les mans, estan
fermament arrelats a terra. La gestualitat reforça el missatge
que intenta transmetre. En aquest sentit, la cara esdevé
l’element més dotat d’expressivitat.
El material emprat, el ferro, permet combinar el tub, la làmina
plana i el buit, que es converteix, en bona part, en el
protagonista de l’escultura.

composició
Les formes còncaves i convexes se succeeixen. La llum crea reflexos en les
primeres i es refugia en les segones, d’acord amb la incidència del focus. En
omplir els espais buits, ajuda a crear volums en negatiu.
El buit, que Gargallo anomenava «la
transparència de la massa», esdevé més
expressiu que els volums tradicionals.
La combinació dels elements materials amb els buits és
el que dóna profunditat a l’obra, mentre les arestes la
doten de força expressiva.
Les línies i els plans condueixen la mirada de
l’espectador al cap i, des d’aquest, a la boca, que,
tant en la visió frontal com en les laterals, és el punt
culminant d’expressivitat de la figura (el buit de la
boca reflecteix el crit d’exhortació del profeta).

ANÀLISI FORMAL ESTIL
Les formes que s’aprecien en el Gran profeta permeten
parlar d’escultura cubista, malgrat que l’obra també respon
a plantejaments de l’expressionisme.
La introducció del buit, en l’obra de Gargallo, va lligada a la
introducció del ferro com a material escultòric. Això suposà
una autèntica revolució en l’escultura del segle xx, com
també l’exploració, per part dels artistes de l’època, de les
possibilitats geomètriques que oferien les planxes de ferro.
Fins a Rodin, l’escultura era volum, però amb Gargallo es
posa de manifest una altra manera d’entendre la corporeïtat.
El descobriment del buit fou el resultat de l’intercanvi de
coneixements entre tres grans creadors, que es van conèixer
a Barcelona i es van retrobar a París: Gargallo, Picasso i Juli
Gonzàlez.

A Barcelona, Gargallo va freqüentar la tertúlia d’Els Quatre
Gats, on es reunien els artistes que van acabar definint
l’avantguarda de la Península.
Al final dels anys vint, va abandonar les connotacions
modernistes i va adoptar un llenguatge definit pels trets
següents:
¥ substitució dels materials convencionals pel ferro;
¥ dramatisme expressiu;
¥ esquematisme;
¥ introducció del buit com a element plàstic;
¥ successió de formes còncaves i convexes;
¥ importància de la llum;
¥ introducció de variacions angulars;
¥ virtuosisme tècnic.
estil

Archipenko Brancusi Modigliani
estil
L’obra de Gargallo rebé influències d ’Archipenko, Brancusi i Modigliani. En aquest sentit,
també cal esmentar el quadre Les senyoretes del carrer d’Avinyó, de Picasso, paradigma
del cubisme, i del realisme expressionista espanyol. D’altra banda, com a gran innovador
de l’escultura contemporània, Gargallo va influir en artistes posteriors.

INTERPRETACIÓ Contingut i significació
El Profeta, que també rep el nom de Sant
Joan Baptista, és l’obra que resumeix la
producció de Pau Gargallo. L’escultor
treballava aquest tema des de l’any 1904.
La figura resultant és un home, d’imatge
poderosa, que exhorta amb vehemència la
multitud a seguir-lo, tant físicament com
ideològicament. Es troba ben afermat a
terra, circumstància que reforça allò que
vol transmetre. Aixeca la mà dreta, amb un
gest contundent que acompanya el discurs:
és l’actitud de l’orador. Amb l’esquerra
subjecta un bastó, instrument del profeta de
Judea. Es cobreix amb una esquemàtica
pell.
Gargallo va dir d’aquesta obra que era la
seva «tranquil·litat estètica». I la seva vídua
explicava que, quan l’escultor va concebre
el Profeta, tenia en el pensament les aspres
i desèrtiques terres aragoneses.

INTERPRETACIÓ Funció
El Profeta té com a destí el museu, la
galeria d’art o els espais públics, de
manera que embelleixi la ciutat
moderna, que avança amb l’estètica
dels temps.
Extret de : CROSAS,J. Història de l’Art. Batxillerat Castellnou Edicions, 2010