San Pietro - MG25 Història de l'Art

SAN PIETRO IN MONTORIO
ARQUITECTURA Introducció: dades generals
Nom: San Pietro in Montorio
Autor: Donato Bramante
Datació: 1502
Tipus d’edifici: Església
Emplaçament: Roma
Breu referència a l’autor: Com Miguel Àngel va dir de Bramant “el seu estil és clar, sobri i
hermós”.Va estudiar a Urbino amb el pintor Pietro della Francesca i l’arquitecte Luciano
Laurana, que van ser els dos grans fonaments del jove. L’any 1476, quan tenia 32 anys, es
trasllada a Florència on va conèixer l’obra de Brunelleschi, Leone Battista Alberti i a Màntua la
de Mantegna. L’any 1499 es va traslladar a Roma, on s’estava començant aleshores la
construcció de la basílica de Sant Pere, en la qual va participar com a arquitecte.
Context històric i sociocultural. Roma es converteix en el centre de l’art a Itàlia sota el
mecenatge dels papes; en ascendir Juli II demanà a tots els grans artistes contemporanis de
l’època el projecte d’una església que estigués més acord amb els nous temps: llavors
contracta Miquel Àngel, Bramante i Rafael entre d’altres per a la construcció de Sant Pere de
Roma. Durant aquest període daurat del Renaixement al Cinquecento, aquest tempietto va
ser finançat pels reis Catòlics per commemorar el martiri de Sant Pere. El temple simbolitza la
fundació de l’Església.
Anàlisi formal i estilística de l’obra
Materials: pedra, marbre (la base del capitell de les columnes) i granit (el fust de les
columnes).
Espai interior: La planta de dimensions reduïdes és circular i s’erigeix damunt d’una cripta on
es suposa que s’alça la creu en què fou crucificat Sant Pere. Els escassos quatre metres i mig
de diàmetre de la cel·∙la només fa possible celebrar-­‐hi cerimònies íntimes. Hi ha un altar al
cantó oposat a la porta d’entrada. El peristil -­‐o galeria de columnes que dóna la volta al edifici
-­‐és de setze columnes d’ordre toscà i s’enlaira damunt un basament esglaonat.
Espai exterior: El peristil -­‐o galeria de columnes que dóna la volta al edifici -­‐és de setze
columnes d’ordre toscà i s’enlaira damunt un basament esglaonat. Sobre aquestes columnes
hi ha l’entaulament, el fris del qual està decorat. L’edifici consta de dos pisos. Tant als murs
d’un com als de l’altre s’alternen les fornícules (o nínxols) i finestrals amb la interposició de les
pilastres. Les fornícules estan només decorades a la seva part alta. A l’alçada del pis hi ha una
balustrada o barana que dóna la volta també al edifici. Per sobre i damunt d’aquest segon pis
s’enlaira la cúpula amb els nervis que conflueixen en la bella llanterna exterior.
Sistema constructiu: Setze columnes d’ordre toscà inspirades en l’estil grec, s’alcen damunt
d’un sòcol esglaonat i suporten l’entaulament que segueix el model clàssic, i consta de

arquitrau, fris i cornisa. Al pis superior el tambor suporta la cúpula nervada de mitja esfera
coronada per la llanterna.
Elements decoratius: El fris, dividit en tríglifs i mètopes, està decorat amb les imatges dels
instruments del martiri de Sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana.
Elements definitoris de l’estil:
S’apropa a l’esperit clàssic: combina l’harmonia dels ideals romans de la severitas
⎯⎯austeritat⎯⎯ amb la dignitas ⎯⎯dignitat⎯⎯ barrejat amb la frescor i elegància del
Renaixement italià. Obeeix la creença neoplatònica del filòsof i teòleg Marsilio Ficino (1433-­‐
1499) que afirmà que a Déu, com a ment còsmica, li corresponia la forma esfèrica, que és la
més perfecta.
Anàlisi significativa de l’obra
Funció: A més de la seva funció commemorativa, va servir a Bramante per investigar noves
formes arquitectòniques dins dels paràmetres clàssics. Aquest va ser un assaig del què
desprès faria en la basílica de Sant Pere, que no va poder acabar.
Elements simbòlics en la distribució de l’espai:
Planta circular, dos pisos.
El peristil ⎯⎯o galeria de columnes⎯⎯ que dóna la volta al edifici
Ús de columnes d’ordre toscà i que s’enlaira damunt un basament esglaonat.
Ús alternat de fornícules ⎯⎯ o nínxols ⎯⎯ i finestrals, amb interposició del pilastres.
Balustrada o barana que dóna la volta també al edifici.
Cúpula amb nervis que conflueixen en una llanterna exterior.
Influències
Influències d’altres obres: recull influències de l’antic temple romà circular o thólos, d’origen
grec. El temple de la deessa Vesta i el Panteó de Roma són els màxims representants
d’aquesta arquitectura circular.
Repercussions en altres obres: Al quadre de Rafael L’Esposori de la Mare de Déu, del 1504,
apareix un temple molt semblant .