August de Prima Porta - MG25 Història de l'Art

August de
Prima Porta

Anàlisi formal
Estil
L’estàtua, amb el peu dret avançat, que en suporta el
pes, i el peu esquerre endarrerit, sembla basar-se en el
cèlebre Dorífor de Policlet. De fet, l’artista juga, per
dona vida i força a la figura, amb el contrapposto.
El braç dret el té aixecat en un gest de comandament,
mentre que el braç esquerre –que es correspon amb
la posició de la cama del mateix costat - sosté la túnica.
La postura dels braços no és pas exactament la
mateixa que el Dorífor, però l’August de Prima Porta
troba igualment l’equilibri.
Durant el període d’August els artistes s’inspiraren en
models grecs clàssics i optaren, pel que fa a la
representació de les cares, per un gran realisme. Es
podia començar a parlar de retrats, tot i que hi havia
una certa idealització.

Interpretació
Contingut i significació
La imatge esculpida de l’emperador, encarregada pel
Senat de Roma, solia ser portada a les províncies
romanes, perquè el concepte d’obediència al sobirà
fos sempre present entre els ciutadans. Això, a banda
de representar una mostra evident de conquesta i de
submissió, és alhora un exemple perfecte de
campanya política, de propaganda, com ho eren
també, però per a una altra via, les monedes o també
altres realitzacions.
Aquesta representació del general triomfador també
constata un fet polític: la pèrdua del poder del Senat
davant el cap únic. De fet, mentre que el Senat va
manar no permeté que els generals utilitzessin
políticament les seves victòries militars.

Interpretació
Funció
L’estàtua va ser feta pel glorificar August i per marcar
la seva entrada a l’Olimp. Igual com a l’original de
bronze, la còpia de marbre exalça les gestes d’August
com a fundador i pacificador de l’Imperi Romà.
La funció principal de l’escultura és servir com a
propaganda política, tant d’August com de la seva
família com de l’Imperi. Lívia va aprofitar el prestigi
d’August per promocionar també el seu fill Tiberi, futur
emperador, mostrant-lo a la cuirassa del seu padrastre
i fent-lo, per extensió, partícip dels triomfs d’aquest.
Quant a la tipologia, a partir d’aquesta obra es van començar a elaborar
escultures que representaven els emperadors romans dempeus
adreçant-se al poble. Els retrats romans també van servir per decorar les
monedes i les diferents seus de l’administració pública, encara que no
sempre tenien la qualitat d’aquesta obra. El costum d’incloure retrats als
edificis oficials i palaus es va reprendre durant el Renaixement i s’ha
mantingut fins als nostres dies
Extret de:
LLUCAY, T. Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009
TRIADÓ, JR. Història de l’Art. Batxillerat. Ed. Vicens Vives, 2010
DOMÈNECH, A. Història de l’Art. Ed. Teide, 2003