Eduardo Chillida - MG25 Història de l'Art

Eduardo Chillida!

Documentació de l’obra!
Títol: Elogi de l’aigua
Autor: Eduardo Chillida
Cronologia: 1927
Estil: Abstracte
Tipologia: Escultura exempta
Materials: Formigó i acer
Tema: Al·legòric
Localització: Parc de la Creueta del Coll
[Barcelona]
BIOGRAFIA DE L’AUTOR!
Eduardo Chillida és considerat un dels millors escultors
contemporanis. Després que una lesió de genoll trunqués una
prometedora carrera com a porter de futbol, Chillida va iniciar
la seva vocació artística. Els primers passos en el món de l'art
els va fer en el terreny de l'arquitectura, disciplina que va
abandonar per dedicar-se a l’escultura i el dibuix l’any 1947.
L’artista basc va treballar la seva obra abstracta en diferents
materials com ara ferro, fusta, formigó, pedra i alabastre,
adaptant-se sempre a les particularitats expressives de
cadascun.
La integració harmònica de les seves escultures a l’entorn, tant
en el medi natural com en l’entorn urbà, l’ha fet mereixedor del
reconeixement artístic internacional. Per això, les seves
escultures monumentals es troben actualment instal·lades a
moltes ciutats del món.

Descripció formal!
Elogi de l’aigua es compon d’una colossal estructura
de formigó que pesa 54 tones, suspesa en l’aire per
mitjà d’uns potents cables d’acer. A sota d’ aquesta
estructura hi ha un estany artificial amb el qual
interaccionen les quatre urpes que formen els
apèndixs del cos central i que convergeixen en un
mateix punt intern, on es concentra aparentment tota
la força expressiva de l’escultura.
Chillida aconsegueix que el material, limitat per la seva
intrínseca realitat física, es manifesti en l’espai amb
unes formes lliures i espontànies, que tradueixen en
termes visuals unes preocupacions metafísiques de
l’escultor. Endut per la seva gosadia escultòrica,
Chillida aconsegueix que irrompin en l’escena dos
nous protagonistes: la gravetat i l’aire. L’artista
aconsegueix que una estructura tan pesant sembli
lleugera i ingràvida, com si levités en el no-res
desafiant totes les lleis de la física.

Pel que fa a l’aire, la seva presència no només es
limita a embolcallar l’espai escultòric, sinó que,
d’alguna manera, l’artista el converteix en una part
intrínseca de l’obra, ja que sembla que l’aire és allò
que aquestes grans urpes volen capturar.
Consegüentment, l’escultura presenta també una
evident compenetració amb la natura que l’envolta i
amb tot allò que conté.
Gràcies a les característiques orogràfiques de l’entorn
que acull l’escultura, és possible valorar-ne la bellesa
o l’espectacularitat des de punts de vista i nivells
diferents.

temàtica!
Suspesa en l’aire, els quatre braços que componen la
seva morfologia colossal recorden els dits d’una mà
que fa el gest de tancar-se per tal de poder agafar el
buit o l’aire que l’envolta.
Una idea de relació entre l’entorn i l’escultura
semblant a la que observem també en les tres pinces
que configuren l’escultura més coneguda de l’autor, La
pinta del vent, i que és, conceptualment, un dels
objectius principals de l’obra de Chillida. La relació
amb l’entorn reforça el significat de l’obra, alhora que,
amb la seva monumentalitat, intensifica el seu valor
estètic.
La pinta del vent, 1976

temàtica!
D’altra banda, el reflex de l‘escultura a l’aigua duplica
la seva existència, una característica que l’artista
mateix ha relacionat amb el famós mite grec de
Narcís, que narra Ovidi a Les metamorfosis. Narcís,
un jove molt bell, va rebutjar Eco i per això va ser
castigat per la deessa Juno a enamorar-se de la seva
pròpia imatge reflectida. La impossibilitat d’aconseguir
el seu propi amor el féu consumir lànguidament fins a
la mort.
Quan als volts dels Jocs Olímpics de Barcelona l’Ajuntament encarrega a
Chillida una escultura per a la ciutat, Oriol Bohigas acompanyà a Chillida a
recórrer els llocs en procés d’urbanització; va ser a les hores que Chillida
descobreix la Creueta del Coll i pensà que aquell era el lloc ideal per crear un
vell i ambiciós projecte sobre el mite de Narcís.

temàtica!
El concepte matèria i espai!
La producció de Chillida parteix d’una oposició elemental, d’un cert nombre
d’oposicions d’elements: el buit i el ple, compactació i obertura, el silenci i la
música, la matèria i l’espai; oposicions de termes complementaris, perquè l’un
no pot existir sense l’altre.
En les escultures de Chillida la matèria actua amb plena llibertat i l’artista la
respecta en tot moment i realça els seus valors texturals. Amb Chillida la
matèria assoleix la seva pròpia expressió. L’artista considerava que cada
matèria té una manera d’expressió diferent i s’inclinava per un tipus o un altre
segons la idea que volgués reflectir en l’obra. En efecte, cada matèria havia
de parlar el seu propi llenguatge; l’artista era només qui l’orienta, qui li dona
forma.
Les preocupacions espacials de Chillida són: límits, lloc, ubicació, angle recte
i universalitat. El concepte de límit està darrera de tota obra de Chillida. Els
límits participen en l’obra de Chillida i en la seva obsessió per conservar
íntegra la bellesa natural i l’equilibri del medi ambient.

Funció!
Quan als volts dels Jocs Olímpics de Barcelona l’Ajuntament
encarrega a Chillida una escultura per a la ciutat, Oriol Bohigas
acompanyà a Chillida a recórrer els llocs en procés d’urbanització;
va ser a les hores que Chillida descobreix la Creueta del Coll i
pensà que aquell era el lloc ideal per crear un vell i ambiciós
projecte sobre el mite de Narcís.
L’ Elogi de l’aigua manté una estreta relació amb Lugar de
encuentro III, una de les primeres escultures de formigó de Chillida
(1972). Com la peça del Parc de la Creueta, Lugar de encuentro va
ser pensada per anar penjada, en aquella ocasió, sota al pont de la
Castellana de Madrid; però l’alcalde d’aleshores no va donar el seu
consentiment i l’obra va “exiliar-se” a la façana principal de la
Fundació Miró de Barcelona fins a la seva definitiva ubicació, en el
lloc pensat originàriament per Chillida, l’any 1978.
“Las obras que uno hace, las que yo hago por lo menos, tienen nexos comunes con
sus hermanas, las que se han hecho antes, las que se van hacer después. La obra
tiene parentescos lógicos, pero existen de una en una: cada obra es una sola”

Models i influències!
Chillida utilitza en la seva obra els materials i les
tècniques pròpies de la seva terra, com la forja i el ferro, ja
des de les primeres realitzacions.
Considerat el creador de l’escultura urbana, la profunda
relació que Chillida aconsegueix entre l’art i la natura
recorda el caràcter màgic i fins i tot ritual dels monuments
prehistòrics. Amb això, l’artista basc dóna forma a un
concepte contemporani d’escultura en el qual es pot
percebre la història de l’home des dels primers moments
fins als nostres dies. La Casa Museu Chillida-Leku, a
Hernani –tancat l’1 de gener de 2011- confirmava aquesta
relació entre monument i natura.
Chillida-Leku
Extret de: TRIADÓ, JR Història de l’Art. Batxillerat. Ed. Vicens Vives, 2009