ERECTÈON - MG25 Història de l'Art

ERECTÈON
Mnèsicles

Nom: Erectèon
Arquitecte: Mnèsicles, segons unes fonts (segons
unes altres, Fílodes)
Cronologia: 421-406 aC
Localització: Acròpolis d’Atenes (Grècia)
Estil: grec clàssic
Materials utilitzats: marbre del Pentèlic
Sistema constructiu: arquitravat
Dimensions: edifici principal, 11,63 m (ample) x 22,76 m (llarg)
DOCUMENTACIÓ GENERAL

El temple de l’Erectèon ha estat considerat el màxim exponent de l’arquitectura jònica de
l’Acròpolis atenesa. El seu disseny tan particular és més per motius topogràfics (el solar en què
fou erigit és irregular i molt inclinat) i de respecte a llocs de culte més antics que per raons
estètiques.
És famós sobretot pel destacable pòr?c de les Carià?des i per l’esveltesa de les columnes.
“La talla ornamental de les bases
i els capitells de les columnes i
dels marcs de les portes i de les
finestres és d’una delicadesa i
bellesa extremes; segons a les
anotacions gravades a l’edifici, el
seu cost superà el de l’escultura
estatuària.”
(HW Janson, historiador de l’art)

ANÀLISI FORMAL
Elements de suport i suportats
Els murs, les columnes jòniques i les famoses cariàtides
són els elements de suport de l’Erectèon. La columna
jònica, a diferència de la dòrica, té base, un fust més esvelt
i els seu capitell consta d’un coixinet ondulat que acaba
en volutes que s’obren cap enfora i s’enrotllen sobre el seu
fust.
Les carià?des del pòr?c, situades a la façana sud fan la
funció de columnes i sostenen l’arquitrau, però es
diferencien de les anteriors perquè foren esculpides en
forma de figures femenines.
A causa del desnivell del terreny sobre el qual va ser erigit
el temple de l’Erectèon, la planta d’aquest és irregular i,
com a conseqüència, la distribució dels elements
suportats també ho és.
L’entaulament de l’edifici consta d’arquitrau, fris (la
decoració del qual està animada amb relleus continus,
molt allunyada de l’estil dels frisos del Partenó) i cornisa
(semblant a les d’estil dòric). Damunt l’entaulament
s’alçava el frontó, amb el ?mpà i els acroteris respectius.

ANÀLISI FORMAL
Espai exterior i interior
B PòrNc hexàsNl A naos principal d’Atena
D Naos de Posidó i Erecteu
C Naos de Cècrops G PòrNc de les CariàNdes
E PòrNc nord consagrat a Posidó
L’Erectèon fou erigit a la vora del penya-segat que limita
l’Acròpolis d’Atenes pel nord. L’edifici defuig el colossalisme
i es caracteritza per la seva planta poc ortodoxa, fruit de
les irregularitats topogràfiques i del fet que s’havien de
respectar uns llocs de culte més antics, situats a diversos
nivells.
L’estança central A, orientada a llevant i que incloïa l’altar
de culte a la deessa Atena, és precedida per un pòrtic
hexàstil B. Aquest espai no es comunica amb els altres
dos, col·locats darrere seu i dedicats l’un a Posidó i a
Erecteu D, i l’altre a Cècrops, C.
Al costat nord, a un nivell inferior, s’hi afegeix un pòrtic
nord G amb un sostre cassetonat recolzat en sis columnes
jòniques (quatre frontals i una més a cada costat). Una
porta conduïa des d’aquest espai a un recinte obert on hi
devia haver la llegendària olivera d’Atena.
Al costat sud es troba el pòrtic presidit per la famosa
tribuna de les Cariàtides, on hi ha l’escala que conduïa a
la tomba de l’heroi Cècrops.

A les Carià?des els manquen els braços,
però en el seu moment lluïen braçalets i
joies de gran bellesa i s’aguantaven les
vestimentes amb les mans. Els plecs dels
ves?ts, els cabells pen?nats amb trenes
que els queien sobre l’espatlla i molts
detalls plens de sensualitat demostren
que les figures femenines de les
cariàtides van ser esculpides amb gran
naturalisme.

ANÀLISI FORMAL
Es?l
L’Erectèon és considerat un dels temples més
complexos i refinats de l’arquitectura religiosa
grega. Si se’l compara amb el Partenó, la primera
cosa que sorprèn són les seves comparativament
reduïdes dimensions i el seu caràcter poc unitari,
en contraposició a la unitat, tan pròpia de
l’arquitectura grega.
L’es?l jònic de l’Erectèon mostra una evolució
remarcable respecte al de l’època del Nike Àptera:
les columnes són més primes, els entaulaments i
els frontons s’alleugereixen i l’ornamentació
plàstica es refina fins al punt que van utilitzar of en
la decoració de les motllures.
El fris amb relleus és de poc més de mig metre
d’alçada; no té gaire interès estètic encara que, en
certa manera, anticipa la tècnica del mosaic.

INTERPRETACIÓ
Con?ngut i significació
El temple de l’Erectèon fou dedicat a
diversos déus (Atena i Posidó) i herois
(Erecteu- primer rei d’Atenes, de qui pren
el nom de l’edifici-, i Cècrops –llegendari
primer rei de l’Àtica- i la seva filla
Pàndrosos –considerada la inventora del
teixit-).
Segons la llegenda, Zeus va prometre l’Àtica
a aquell déu que li aconseguís el major bé.
La disputa entre Posidó i Atena fou
aferrissada: el primer va clavar el seu
trident sobre una roca i féu brollar una font
d’aigua salada (Posidó és el déu dels mars
i les aigües); mentre que Atena plantà una
olivera al seu costat. El tribunal dels déus
declarà Atena vencedora i el nom de la
polis, “Atenes”, va ser adoptat en honor
seu. L’olivera originàriament, devia estar
situada en el recinte exterior dedicat a
Pàndrosos.
El nom del pòr?c de les Cariàtides prové de
les dones de Cària (ciutat aliada dels
perses que combaté contra els grecs a les
Guerres Mèdiques), que varen ser
esclavitzades pels grecs, fets que
rememoraven representant-les com a
suport de l’entaulament de l'Erectèon.

INTERPRETACIÓ
Funció
L’Erectèon fou edificat amb la intenció de donar un lloc a la
pràctica de vells cultes que, després de la construcció del
Partenó, havien quedat sense santuari.
A l’edat mitjana va tenir la consideració d’església. Els
turcs, quan van envair Atenes al segle XV, en van utilitzar
les parets per construir una residència par?cular. Durant la
revolució grega del 1827 va ser destruït el pòrtic nord i
només tres de les sis cariàtides van quedar a
l’emplaçament original. L’any 1852 un terratrèmol
enderrocà parcialment l’edifici, que finalment fou
reconstruït sota la direcció de l’Escola Francesa d’Atenes.
Extret de : LLACAY, Toni. Visualart. Edicions Vicenç Vives, 2009!