Casa Kaufmann - MG25 Història de l'Art

Casa Kaufmann
Frank Lloyd Wright

Dades de l’obra
Nom: Casa Kaufmann (Casa de la Cascada).
Arquitecte: Frank Lloyd Wright (1867 – 1959).
Cronologia: 1935-1937.
Estil: organicisme.
Tipologia: casa unifamiliar
Materials emprats: formigó armat, pedra natural, vidre i alumini.
Sistema constructiu: amb tècniques i materials nous.
Localització: Bear Run (Pennsilvània).
«Possiblement no hi ha res que es pugui comparar amb l’harmonia i la simpà@ca expressió del principi de serenitat i repòs que es
produeix mitjançant la combinació del bosc, del riu i de la roca amb els elements de construcció. Malgrat que la música del riu sempre hi
és present, no es presta atenció a cap soroll. Se senten les cascades de la mateixa manera que se sent la quietud del paisatge...»
Frank Lloyd Wright

Context històric
El crac del 1929 als Estats Units va ser l’origen del període que es
coneix com la Gran Depressió: fàbriques arruïnades, treballadors
sense feina... El 1932, en aquell país s’assolí la xifra de 12 milions
d’aturats.
El mateix 1932, el demòcrata Franklin D. Roosevelt va guanyar les
eleccions a la presidència dels Estats Units i proposà un nou tipus
d’economia capitalista: el New Deal (‘nou tracte’), que, d’acord amb
les idees de l’economista John Keynes, consistia a augmentar la
demanda fent intervenir l’Estat en els assumptes econòmics. Per dur
a terme aquest objectiu, es prengueren tot un seguit de mesures:
§ Se sanejaren els bancs, que es veieren obligats a concedir
préstecs a baix interès.
§ Es controlaren les collites i es lliuraren subsidis a la població
pagesa.
§ S’invertí part del pressupost estatal en obres públiques, amb la
qual cosa es crearen llocs de treball en la construcció, que
actuava com a sector dinamitzador de l’economia.
Tot i això, la crisi no era fàcil de remuntar, com posaven de manifest
els milions de treballadors que encara eren a l’atur. Només es va
resoldre arran de les mobilitzacions i la política de rearmament de la
Segona Guerra Mundial. Els Estats Units van tornar a ser, llavors, la
fàbrica dels aliats.

Anàlisi formal
Elements de sustentació i sustentats
La casa, construïda damunt d’una roca, emergeix de
terra i consta de tres plantes esglaonades.
Les volades, en forma d’enormes braços estesos,
permeten col·locar les estructures portants darrere el
pla de la façana.
Els murs exteriors són elements sense funció de
càrrega. El mateix Wright els va anomenar
«mampares», tant els opacs (formigó), com els
transparents (finestres). Això va permetre que l’espai
interior adquirís més llibertat i establís una relació més
íntima amb el paisatge natural de l’exterior.
L’estructura interna inclou bigues, que s’adapten a la
disposició formal dels arbres del medi natural.
La xemeneia, que s’alça des de la roca natural, esdevé l’eix vertical al voltant
del qual s’articulen els espais.
Els materials emprats en la construcció (pedra, formigó...) fomenten la
integració de l’edifici en l’entorn natural. Tots els elements verticals de la casa
són de pedra autòctona i presenten un lleuger relleu que dóna a la superfície
dels murs un aspecte escultural.
Els elements horitzontals són de formigó armat.

Anàlisi formal
Espai exterior i espai interior

Anàlisi formal
Espai exterior i espai interior
Després d’haver salvat un pont d’accés, en
entrar a la casa s’accedeix a un espai on es
produeix un flux de l’interior cap a l’exterior,
en una expansió centrífuga.
A la planta inferior hi ha la gran sala d’estar,
en què la roca viva emergeix de terra i
constitueix la base de la llar de foc. Des
d’aquest espai, que presenta un seguit de
trencaments formals segons les diferents
funcions, s’ofereix una vista en tres
direccions, mitjançant «mampares» de vidre
amb senzills suports de ferro.
A la segona planta, cadascun dels dormitoris
disposa d’una terrassa pròpia. A més, des de
l’estudi i la galeria dormitori de la tercera
planta es pot accedir a una terrassa exterior.
Les terrasses, que es projecten des de les
plantes primera i segona, se situen en dues
direccions formant un eix de 90°. D’aquesta
manera, una coincideix amb la direcció del
curs del riu i l’altra es projecta sobre les
roques i la cascada.

Les volades foren pintades en un to clar amb una
doble intenció: identificar-se amb l’aigua i reflectir
la llum cap a l’interior.
D’altra banda, les àmplies volades de la teulada
protegeixen les obertures de les finestres del sol i
el vent.
L’amplitud de l’interior produeix una sensació de
tranquil·litat i senzillesa.
A la part inferior, una escala condueix fins al curs
del riu i, partint de la casa, un camí semicircular
porta a la casa de convidats, situada una mica
més amunt.
Es va fer servir mobiliari construït en sèrie, i tant
aquest com els elements de la decoració es van
integrar en l’estructura amb la doble finalitat de no
obstaculitzar la visió de l’exterior i no trencar ni
l’harmonia ni la fluïdesa de l’espai interior.

Per mitjà de tots aquests recursos,
Wright va integrar la casa en la
natura. De fet, en cada part de
l’edifici glorifica l’entorn, que es
converteix en un element de la vida
diària. Cap component natural no es
malmet: fins i tot arbres i roques
formen part de l’espai interior.

Anàlisi formal
Estil
L’arquitectura orgànica cerca la integració de les construccions en
el medi, mitjançant la utilització d’elements naturals i tenint-ne en
compte la finalitat i els destinataris.
El terme arquitectura orgànica es deu a Louis H. Sullivan, de qui
Wright va ser deixeble. Aquest la va definir com una forma de
construcció en la qual «les parts estan referides al tot i el tot a les
parts», de manera que es produeix una sensació de continuïtat i
d’integració.
En un sentit més ampli, Wright afirmava que un edifici orgànic
sempre harmonitza amb el present, amb l’entorn i amb l’ésser
humà.
Aviat va descobrir que, utilitzant de forma diferent les eines i els
mètodes de construcció existents, prestaria un servei important al
tipus d’arquitectura que defensava. És per això que la seva obra
esdevingué el resultat de tres coordenades importants: valors
humans, amor profund per la natura i respecte per la Terra, i
introducció de les innovacions que permetien els nous materials.

Per aconseguir una integració mimètica, Wright va tenir
en compte l'acústica, els colors i l’harmonia amb
l’entorn.
Com a trets fonamentals que millor defineixen la seva
arquitectura, podem assenyalar els següents:
§ Utilització de la línia horitzontal, llarga i perllongada;
§ baixes proporcions, estretament relacionades amb el
sòl;
§ integració́ de l’edifici en el paisatge;
§ planta oberta;
§ elevació́ del soterrani al nivell de la planta baixa, que
serveix de basament per a la planta principal.
Wright desenvolupà tots aquests principis en la Casa
Kaufmann, i va fer desaparèixer qualsevol vestigi de la
planta cruciforme, procedent de la tradició arquitectònica
de les cases de camp americanes.
En la creació d’espais interns fa palesa l'admiració que
sentia per l’arquitectura japonesa.

Interpretació
Contingut i significat
El 1935, quan Frank Lloyd Wright, a
l’edat de seixanta-dos anys, va rebre
l’encàrrec d’E. J. Kaufmann –director
d’un complex comercial de Pittsburg–
de fer una casa, es va mostrar
entusiasmat, ja que la seva situació
econòmica, després de la Depressió,
havia quedat afectada.
C o m g a i r e b é t o t s e l s
transcendentalistes, Wright considerava
la natura d’una forma quasi mística.
Pensava que el benestar espiritual i
corporal de les persones és més gran
com més s’acosten al medi físic.
En aquest sentit, els seus edificis,
integrats en el paisatge, pretenen que
l’ésser humà experimenti el goig de la
bellesa dels ambients naturals.

Interpretació
Funció
La casa va ser construïda per a ús particular, com a
refugi de cap de setmana dels seus propietaris.
El caràcter pràctic de l’habitatge ha estat escenificat
magistralment pel crític d’art Giulio Carlo Argan:
«Tots els caps de setmana, el senyor Kaufmann arriba
amb els seus convidats des de la ciutat plena de
fàbriques, smog, pobres diables que es maten a treballar
per uns pocs dòlars i negres que netegen sabates i
obren portes d’ascensor. Travessa un pont i ja el tenim a
punt per repetir els ritus de la revelació, per casar-se amb
la natura. El dilluns al matí torna tranquil·lament a la seva
oficina».
CROSAS, J. Història de l’Art. Batxillerat. Castellnou Edicions, 2010
TRIADÓ, J. Història de l’Art. Batxillerat. Ed. Vicens Vives, 2009