Santa Sofia de Constantinoble Autor: Antemi de Tra - MG25 Història ...

SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE
ARQUITECTURA Introducció: dades generals
Nom: Santa Sofia de Constantinoble
Autor: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. Feta
construir per l´emperador Justinià
Datació: 532-537
Tipus d’edifici: Edifici de planta basilical i creu
grega.
Emplaçament: Situada al centre d’Istanbul,
antiga Constantinoble.
Breu referència a l’autor: L’emperador Justinià va encarregar a Antemi de Tral·les,
autor d’un tractat sobre geometria, la construcció de Santa Sofia de Constantinoble,
l’únic edifici construït per aquest geòmetra i teòric nascut a Tral·les, Turquia. En
aquesta magna empresa va tenir la col·laboració d’Isidor de Milet, reconegut
geòmetra i arquitecte bizantí, auto d’un tractat sobre l’arquitectura de les voltes,
director de l’acadèmia platònica i professor de les universitats d’Alexandria i
Constantinoble.
Context històric i sociocultural. Breu referència a l’estil: Constantinoble era la
capital de l´Imperi Romà d´Orient, preservant les tradicions legals i culturals
grecoromanes. Santa Sofia, d´estil bizantí en el seu primer període anomenat Edat
d´Or, va ser construïda sobre una gran església que va fer construir l´emperador
Teodosi l´any 404, aquesta va ser destruïda durant la insurrecció de Nike i a la
vegada estava construïda sobre una altra església més antiga que va fer construir
l´emperador Constantí l´any 360.
Anàlisi formal i estilística de l’obra
Materials: Maons i carreu en els murs, marbre en les columnes i el paviment, i
planxes de coure en l´interior.
Espai interior: Presenta un planta basilical de tres naus. En una fase inicial l’edifici
constava, a més, d’un atri d’entrada o nàrtex i un iconòstasi, lloc on es col·locaven
les icones, que separava el presbiteri de la nau principal, on se situaven els fidels.
Al centre d’aquesta nau hi ha quatre grans pilars que delimiten un quadrat sobre el
qual s’aixeca la gran cúpula de 31 m de diàmetre i 54 m d’altura. Aquesta estructura
colossal se sustenta sobre quatre arcs de mig punt que defineixen quatre petxines
que transformen l’espai quadrat en circular. L´espai interior és luxós, és l´espai més
important, dominat per la gran cúpula on la llum és un element integrador.
En alçat, les naus laterals mostren dos pisos d’arcades superposades, i el pis superior
funciona com una tribuna des d’on els alts càrrecs podien seguir la litúrgia.
Espai exterior: Destaca per la gran cúpula central que se sosté ajudada per quatre
contraforts massissos. Tant el tambor com el mur presenten un gran nombre de
Alumnat d’Història de l’Art 2010-2011 Centre Maria Rúbies

finestres, i el color vermell del maó aporta una visió bastant sòbria del temple, que
contrasta amb la brillantor dels elements interns. L´espai exterior contrasta amb
l´interior. El primer era un exemple d´equilibri amb volums nítids sense decorar.
Sistema constructiu: El seu sistema constructiu es adovellat, amb la cúpula sobre
petxines d´uns 56.6m d´altura i 31.87m de diàmetre que degut a les seves finestres
de tambor sembla estar ingràvida. Es va aixecar sobre un rectangle de 71 per 77m
aproximadament.
Elements decoratius: Com els murs interiors estan totalment decorats al entrar-hi la
llum crea una sensació d´espai irreal. Les 40 finestres radials del tambor dibuixen un
anell lumínic sobre el qual sembla que floti La “volta celeste”, que simbolitza
l’enorme cúpula.
Elements definitoris de l’estil: Les seves columnes són característiques de l´estil
bizantí, amb fust llis i lleuger èntasi central; els capitells cúbics amb decoració
vegetal, acaben en forma plana, es barregen els estils corinti i teodosi. L’aportació
més gran de Santa Sofia a l’arquitectura és l’us de del sistema de petxines a escala
monumental, que permet passar de la forma quadrada de la base a la circular de la
cúpula.
Anàlisi significativa de l’obra
Funció: Era un centre de culte on s´havia de veure reflectida la grandiositat de la
divinitat representada en la figura de l´emperador.
Elements simbòlics en la distribució de l’espai: La gran cúpula central en torn la
qual gira tota la construcció, decorada amb motius iconogràfics religiosos (Déu com
a microcosmos representat en un cercle).
Influències
Influències d’altres obres: Respon a una síntesi constructiva sense precedents entre
la tradició clàssica grecollatina ¾planta basilical, pilars de càrrega i grandiositat ¾
i la tradició oriental ¾ espai central coronat per una cúpula. La influència que rep el
temple la podem trobar en les basíliques romanes, en el Panteó Romà
particularment.
Repercussions en altres obres: La seva magnificència va influir enormement en altres
esglésies erigides a Constantinoble en època de Justinià, com Santa Irene ( s. VI-
VIII), i va marcar un model que va ser reproduït a escala més petita a altres ciutats
de l’Imperi.
Alumnat d’Història de l’Art 2010-2011 Centre Maria Rúbies