San Pietro - MG25 Història de l'Art

arquitrau, fris i cornisa. Al pis superior el tambor suporta la cúpula nervada de mitja esfera
coronada per la llanterna.
Elements decoratius: El fris, dividit en tríglifs i mètopes, està decorat amb les imatges dels
instruments del martiri de Sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana.
Elements definitoris de l’estil:
S’apropa a l’esperit clàssic: combina l’harmonia dels ideals romans de la severitas
⎯⎯austeritat⎯⎯ amb la dignitas ⎯⎯dignitat⎯⎯ barrejat amb la frescor i elegància del
Renaixement italià. Obeeix la creença neoplatònica del filòsof i teòleg Marsilio Ficino (1433-­‐
1499) que afirmà que a Déu, com a ment còsmica, li corresponia la forma esfèrica, que és la
més perfecta.
Anàlisi significativa de l’obra
Funció: A més de la seva funció commemorativa, va servir a Bramante per investigar noves
formes arquitectòniques dins dels paràmetres clàssics. Aquest va ser un assaig del què
desprès faria en la basílica de Sant Pere, que no va poder acabar.
Elements simbòlics en la distribució de l’espai:
Planta circular, dos pisos.
El peristil ⎯⎯o galeria de columnes⎯⎯ que dóna la volta al edifici
Ús de columnes d’ordre toscà i que s’enlaira damunt un basament esglaonat.
Ús alternat de fornícules ⎯⎯ o nínxols ⎯⎯ i finestrals, amb interposició del pilastres.
Balustrada o barana que dóna la volta també al edifici.
Cúpula amb nervis que conflueixen en una llanterna exterior.
Influències
Influències d’altres obres: recull influències de l’antic temple romà circular o thólos, d’origen
grec. El temple de la deessa Vesta i el Panteó de Roma són els màxims representants
d’aquesta arquitectura circular.
Repercussions en altres obres: Al quadre de Rafael L’Esposori de la Mare de Déu, del 1504,
apareix un temple molt semblant .