Bones pràctiques del sector alimentari - Cedem - Ajuntament de ...

.Estratègia
El procés de canvi que ha experimentat Bonvehí comença l’any 2007 i actualment encara no ha finalitzat
del tot. Els passos que han seguit han estat els següents:
1) La primera fase va ser comercial. Es va voler saber si els productes que elaborarien tindrien acceptació
i si l’empresa es podria donar a conèixer. Per aconseguir això van assistir a fires com la fira Alimentària,
la fira Gourmet ( de Madrid) , etc...on es va anar a temptejar el terreny. Varen fer un tast de mercat
diferent de les que es solen fer. Varen considerar que a la fira hi podrien trobar els principals compradors
de totes les cadenes de distribució i d’hostaleria i així veurien quin interès despertaven els seus cuinats.
Gràcies a la presència en aquestes fires van poder constatar l’acceptació que tindrien els seus productes.
A partir d’aquí es van dedicar molts més esforços a tasques comercials.
2) El segon pas va consistir en la contractació d’un gerent, amb un perfil adequat al tipus d’empresa que
s’estava creant, de manera que poguessin estar més controlats tots els àmbits, tant els generals com els
relacionats amb la producció.
3) En tercer lloc es va anar adquirint la tecnologia necessària per poder portar a terme la nova activitat:
maquinària, instal·lacions, etc...
La sala de despecejament ja no era del tot adequada, i es va iniciar un procés d’adaptació d’aquests
espais a la nova activitat, que en aquests moments encara no s’ha donat per finalitzada.
4) Paral·lelament al 3er pas, el canvi d’activitat va significar una reducció del 50% de la plantilla. Aquest
personal es va poder recol·locar en altres empreses familiars. Les persones que es van mantenir, van
viure un procés de readaptació als nous llocs de treball, gràcies a una formació interna.
La clau de l’èxit va ser la contractació d’una persona com a cap de cuina, amb l’experiència i capacitat
per ajudar a desenvolupar el projecte i que entengués la filosofia i l’objectiu de l’empresa.
5) El darrer pas d’aquest procés de canvi ha estat la creació d’una nova línia de productes de nivell mig,
més pensada per un consum diari. Amb les dues línies (la inicial d’alta gastronomia, i la de nivell mig) es
pretén diversificar i abastar un sector de mercat molt més ampli.
c.Punts Forts
1) Per una banda va ser fonamental el suport familiar, tan moral, com econòmic, tot i que l’ inici de
l’activitat ha coincidit amb l’època de crisi.
2) Per altra banda el punt fort era la diferenciació del producte, ja que es tracta d’un producte precuinat,
però és de qualitat i fet amb productes 100% naturals. Es tracta de plats amb textures tendres i meloses,
basats en receptes tradicionals, a més de ser un producte que pot estar 90 dies en el lineal de la botiga,
és a dir, que té un període llarg de caducitat, quan l’escalfes és com si l’acabessis de cuinar en aquell
moment, gràcies als diferents processos a l’hora de cuinar-lo i alseu embalatge al buit que conserva tots
els valors organolèptics i proporciona seguretat alimentaria.
Per la restauració també pot ser una bona ajuda, ja que es redueixen les recepcions de matèria 1ª, hi ha
menys manipulació,i per tant menys mà d’obra i poden donar servei a qualsevol hora.
També desapareixen les minves, l’estoc pot estar més controlat, dóna flexibilitat per poder atendre la
demanda en qualsevol moment (escalfar, emplatar i servir) sense necessitat de realitzar cap inversió, i
simplifica el diagrama de fluxos a les cuines.
Una línea els dóna solució als plats diaris i l’altra a Alta gastronomia.
3) La implicació del personal ,degut a que la direcció de l’empresa ha sabut encomanar la il·lusió i
entusiasme , aconseguint que els/ les treballadors/es facin seu aquest projecte .
d.Obstacles
1) Fer el canvi en el moment de la crisi econòmica:per superar-ho s’ha fet un gran esforç comercial.
2) El procés per fer el canvi ha estat molt accelerat i en un termini de temps reduït. S’ha pogut fer amb
molta il·lusió, amb molt d’esforç per part de tothom, amb molta implicació del personal, i aconseguint el
màxim d’adaptació en el mínim de temps possible.
19