Revista Reviscola n. 4 (2008) - Institut Jaume Huguet

entrevistes
encara s’hi posen més, per una qüestió
de responsabilitat.
Quin mètode d’estudi adoptes per
aprendre’t els guions?
Cadascú té el seu propi mètode,
depèn del tipus de memòria que tinguis.
Tinc molts amics que ho fan a
base d’escriure’s el paper, altres que
s’ho graven i ho van sentint, com si
d’una cançó es tractés, i altres que
ho van repetint i repetint. També n’hi
ha que tenen memòria visual, és a
dir, que miren el text una vegada i es
queden amb la imatge plasmada al
cervell. De fet hi ha molts mètodes
d’estudi, i cada persona ha de trobar
el seu.
Ens podries donar una mica
d’informació (membres, història...)
sobre el grup de teatre al qual pertanys?
En l’actualitat no pertanyo a cap
grup ni entitat. Vaig col·laborar i
fundar un grup de teatre, El Teatro
Fronterizo. El vam fundar un grup
d’amics i professionals, entre els
quals hi havia José Sanchis Sinisterra,
el pare de la criatura, com aquell
qui diu. També hi havia Víctor Martínez
de la Hidalga, Magüi Mira… De
fet, és l’únic conjunt orgànic en què
jo he estat. Després, el que jo he fet
han sigut col·laboracions i actuacions
individuals.
En quantes obres de teatre has
participat?
La meva trajectòria professional
ha sigut bastant esporàdica. Quan
vaig començar a fer classes, vaig
veure que aquestes dues professions
són difícilment compaginables. De
fet, el teatre és un amant molt gelós.
El teatre necessita una dedicació
exclusiva. Des que vaig començar,
no he deixat mai de participar en
alguna activitat, bé sigui representant
obres de teatre, participant en
recitals poètics, etc. No crec que al
llarg de la meva vida hagi fet més de
dotze o tretze obres diferents.
22| reviScola · Juny 2008
Com et sents en acabar de fer una
representació?
Molt bé, et trobes satisfet –i
sobretot cansat–, sempre que la
cosa hagi sortit bé.
Quantes hores a la setmana dediques
al teatre?
El que no vull és que em presenteu
com un actor professional, eh!
Professionalment, jo sóc professor
d’institut; per tant, només actuo de
tant en tant. Per això només dedico
temps al teatre quan tinc un projecte
entre mans. En l’última obra realitzada
hi vaig destinar una quantitat
terrible d’hores diàries, unes quatre
o cinc!
Com influeix en la teva vida personal?
Intensament. El teatre et fa veure
les coses amb una certa relativitat i
maduresa.
Ens podries explicar alguna anècdota
que t’hagi passat, a tu o al
teu grup, a sobre l’escenari?
Recordo una vegada, representant
una de les meves primeres
obres professionals –que tampoc
no va veure massa gent, tot s’ha
de dir, ja que era una època dura–,
quan ens trobàvem en el moment
més pletòric de l’obra. Jo estava
enfilat damunt d’una escala, en ple
èxtasi, i de sobte se’n va anar la
llum. Ens vam quedar absolutament
tallats i ens va costar molt remuntar
l’obra. Allà dalt, a les fosques, vaig
començar a fer crits per tal de recuperar
el clímax. Llavors van donar la
llum per tornar a continuar; aquest
fet va ser molt comentat.
Algun cop t’has quedat en blanc?
Com ho soluciones?
Crec que, normalment, de blancs,
no se’n produeixen. El que sí que
passa de vegades és dir alguna cosa
que no has de dir; modificar una
frase, canviar una paraula... I això et
fa sentir la persona més miserable
de les criatures, i et recorre el cos
una suor freda, que després et deixa
molt descol·locat.
Com veus la teva continuïtat en el
món del teatre?
No en tinc ni idea. Si en algun
moment em surt alguna altra possibilitat
de fer alguna cosa vinculada
amb una representació, i em ve de
gust, ho faré. És a dir, no tinc cap
obligació, ni haig de demostrar res.
En aquest sentit vaig molt per lliure.
Quin es el teu pròxim projecte
teatral?
Ara, de moment, cap. Tot i que
habitualment participo en recitals
poètics, i això, no sé per quina raó,
s’ha acabat convertint en una mena
de costum... Per aquest motiu estic
vinculat a una sèrie de recitals que
es fan a Terrassa. En resum, aquests
recitals són el que tinc més clar. Ara,
de cara a altres projectes no tinc res
previst.
Hi ha alguna semblança entre ser
actor i professor?
Sí que n’hi ha... De fet, el professor
ha d’estar mantenint el tipus a
la classe i, d’alguna manera, fa una
certa representació, encara que sigui
per donar un aspecte de severitat
i seriositat, encara que de vegades
no sigui la seva actitud habitual. En
la vida, tots interpretem, sigui d’una
manera o d’una altra. Però, en el cas
del professor, a més a més, té un
públic, ja que fa una exposició directa
a l’alumnat.
I, per acabar, voldria donar un
consell a tots aquells que mostren
interès pel món del teatre. És un
ofici molt dur i si, malgrat tot, s´hi
volen dedicar, que ho facin amb
cor i ànima, i amb total dedicació,
ja que el teatre, com ja he dit, és
un amant molt gelós.
INGRID FERNÁNDEZ OLIVA
ALBERT OLIVA RAMAL
4t ESO