Revista Reviscola n. 4 (2008) - Institut Jaume Huguet

des de casa
sentir a gust al seu costat. Tot i això,
també hi va haver algunes cosetes.
El dia més trist va ser el divendres
al matí, el dia que vam haver
de fer les maletes i ens vam haver
d’acomiadar de tothom. Només ens
quedava esperar la tornada, el dia
que arribessin aquí a Catalunya, per
rebre’ls encara més bé que ells a
nosaltres.
46| reviScola · Juny 2008
MERITXELL VILÀ
1r BAT
... I CAP AQUÍ
Els eslovens arriben a Valls!
Era el dia 21 d’abril: un dia que
tots nosaltres esperàvem amb molta
il·lusió perquè tornaríem a veure
els nostres companys d’Eslovènia.
Ja eren les deu del vespre i tots
estàvem neguitosos davant l’edifici
dels bombers de Valls, esperant que
arribés l’autocar. Anava passant el
temps i cada cop augmentaven els
nervis, fins que es van fer les onze
de la nit i vam veure aparèixer un
autocar ple de gent que es va parar
allà davant nostre. Llavors, nosaltres,
com que era de nit, vam encendre
unes bengales i vam tirar dos canons
de confeti per donar-los la benvinguda.
A tots se’ls veia molt contents
d’haver arribat a Valls i de retrobarnos,
tot i que alguns no coneixien
encara el seu company. A poc a poc,
ens vam anar trobant els uns amb
els altres i tots vam marxar cap a
casa a dormir, que ja era prou tard.
L’endemà seria el primer dia amb
ells aquí i els havíem de fer sentir
com si fossin a casa seva. Primer,
els vam portar a l’aula d’idiomes
perquè tenien classe de català. Després,
els vam ensenyar Valls i, tot
seguit, vam anar a fer la calçotada.
Mentre paràvem totes les taules i
preparàvem tot el que necessitàvem
per poder coure els calçots, molts
d’ells ens van ajudar i van col·laborar
amb nosaltres, però també hi hagué
les excepcions: alguns que es van
estar tot el dia asseguts als bancs
prenent el sol. Més tard vam anar al
gimnàs de l’Institut a fer la festa de
benvinguda.
El dia següent era Sant Jordi
i, al matí, vam celebrar l’acte de
lliurament de premis al gimnàs de
l’Institut. A la tarda, els vam ensenyar
Tarragona. Van poder veure la part
romana, la catedral, l’Ajuntament, les
nombroses parades que hi havia a
la Rambla i una exhibició castellera,
que hem de dir que els va fer molta
gràcia. Tarragona els va agradar força,
però no tant com Barcelona. A Barcelona
hi vam anar l’endemà: vam
visitar moltes obres d’Antoni Gaudí,
començant pel Parc Güell i acabant
per la Pedrera. I també la Rambla, el
Portal de l’Àngel... A les vuit del vespre
vam quedar a l’Imax per tornar a
casa. Tots estàvem rendits!
L’últim dia els vam portar a Port
Aventura. Allò sí que els va agradar
moltíssim i s’ho van passar fantàsticament
bé. Nosaltres ja els
havíem parlat molt d’aquest parc
d’atraccions i ells també tenien moltes
ganes d’anar-hi. Al nostre parer,
és el que els va agradar més de tot.
Després, a la nit, vam decidir d’anar
a Montblanc perquè hi feien un concert
d’un grup que a nosaltres ens
agradava molt. Però, al final, no va
ser com alguns ens pensàvem i la
veritat és que ells aquella nit no s’ho
van passar gaire bé.
Finalment, va arribar el dia que
ningú desitjava, el dia que ens havíem
d’acomiadar, de dir adéu a unes persones
que recordaríem i voldríem
tornar a veure molt aviat. Estàvem
tots molt tristos i, en algun moment
o altre, a tots ens va caure alguna
llàgrima perquè ni ells volien marxar
ni nosaltres volíem que marxessin:
sabíem que fins al cap de molt de
temps no els tornaríem a veure.
MERITXELL VILÀ
MERITXELL TOUS
1r BAT