Revista Reviscola n. 4 (2008) - Institut Jaume Huguet

quadern de viatges
cun de nosaltres, però feia molt de
temps que esperàvem aquell moment
i aquests petits obstacles els vam
superar sense cap mena de dificultat.
El viatge avançava i, en un tancar
i obrir d’ulls, ja ens havíem plantat a
Saragossa. Allà vam aprofitar per fer
una paradeta en una àrea de servei
per esmorzar. Com a anècdota cal
explicar que alguns ens vam confondre
amb l’idioma a l’hora de demanar
l’entrepà al cambrer. Encara no
havíem canviat el xip de passar de
Catalunya a l’Aragó i el pobre home
no ens entenia, és clar.
Vam continuar la marxa. Plovia,
i en arribar a Navarra va començar
a nevar de valent. No les
teníem totes, però les
màquines de treure neu funcionaven
a tot gas. Malgrat
tot, vam poder contemplar
el preciós paisatge del nord:
camps verds enfarinats per
la neu, cosa que els vallencs
no veiem quasi mai, per sort
o per desgràcia.
Tot va quedar en un petit
ensurt i, aproximadament a
la una del migdia, arribàvem
a Sant Sebastià. Vam passar
per davant de la popular
platja de la Kontxa on el
mar estava enrabiat a causa
del mal temps. L’encant d’aquella
ciutat és la fusió entre el paisatge
marítim i el muntanyenc. Després
d’això vam anar a visitar el barri
antic on vam dinar a base de pintxos
i canyes, una de les tradicions més
típiques d’aquella terra.
Ja a la tarda, ens vam dirigir cap
al poble on ens allotjàvem, Plentzia.
Un poble que voreja la ria, no gaire
gran, però molt bonic. Vam arribar
a l’alberg i ens vam distribuir per
grups en les diferents habitacions.
Les habitacions estaven molt bé, els
llits eren còmodes i hi havia dutxa
50| reviScola · Juny 2008
amb aigua calenta; per tant, no calia
desitjar res més.
Vam sopar allà mateix i vam
veure el futbol en un bar del costat.
Quan vam sortir del bar, una mica
de gresca a l’alberg i a dormir aviat
ja que estàvem cansats i l’endemà
s’havia de matinar una altra vegada.
El dimecres ens vam llevar de
bon matí, vam esmorzar i vam agafar
l’autocar en direcció a Bilbao,
en concret a Barakaldo, que és on
es troba el Bilbao Exhibition Center,
el lloc on estava ubicada la fira que
anàvem a veure, Bienal Española de
Máquinas y Herramientas (BIEMH).
Estava dividida en sis pavellons, cada
un relacionat amb un tema diferent.
Per exemple, en un hi havia torns,
fresadores, etc.; en un altre, eines
de qualitat i metrologia, i així fins a
arribar al darrer on hi havia els últims
avenços en automatització dels
processos de producció i robòtica.
Realment, si t’agrada aquest món,
és una fira molt recomanable de
visitar ja que es gaudeix observant
aquelles meravelles de la tecnologia.
Els empresaris anaven d’un lloc a un
altre intentant trobar la millor màquina
per al seu negoci.
Ja a la tarda vam tornar cap a
Plentzia, on vam repetir el mateix
protocol que la nit anterior: sopar,
futbol, una mica de festeta a l’alberg
i a dormir (això sí, una miqueta més
tard que el dia abans).
Bé, i com que quan estàs a gust
el temps passa volant, va arribar el
dijous, l’últim dia de la nostra excursió.
Vam llevar-nos aviat i, havent
esmorzat, vam dirigir-nos de nou
a Bilbao. Allà vam visitar el museu
més emblemàtic d’aquella ciutat, el
Guggenheim.
A més de les obres que s’hi exposen
normalment, vam tenir la sort
que hi havia una exposició sobre el
Surrealisme on vam poder admirar
obres del pintor català Salvador
Dalí, entre d’altres. És
un museu molt interessant
perquè no és el típic museu
on només hi ha pintura sinó
que també hi ha obres fetes
a partir de tecnologia digital,
per exemple.
Després d’això ens
vam endinsar a la ciutat i
vam visitar l’estadi de San
Mamés on juga l’Athletic
Club. Un estadi no massa
gran però molt ben cuidat.
Ens vam assabentar
que ara l’enderrocaran i en
faran un de nou al costat.
Tot seguit vam anar a dinar i,
aproximadament a les quatre de la
tarda, sortíem de Bilbao de tornada
cap a Valls. El viatge es va fer curt:
dormint, cantant i explicant acudits
el temps passa més ràpid, vam pensar.
A dos quarts d’onze de la nit arribàvem
a Valls tots sans i estalvis.
En resum, un viatge que no oblidarem
mai. Llàstima que no durés
uns quants dies més!
DAVID DUCH
1r CFGS de Manteniment d’Equips Industrials