Revista Reviscola n. 4 (2008) - Institut Jaume Huguet

Els orígens del ferrocarril a Valls
Altres línies fèrries que podrien
haver passat per Valls
El meu treball de recerca se
centra en l’estudi de la història del
ferrocarril a Valls. Hi analitzo el procés
econòmic de l’acumulació del
capital per a construir la línia de Valls
a Vilanova i Barcelona. Com a curiositat,
una part del treball és dedicada
a l’anàlisi de la documentació que
evidencia que es projectaren altres
línies fèrries que havien de passar
per Valls, però que no es van arribar
mai a tirar endavant.
Molt abans que el ferrocarril arribés
aquí, doncs, s’havien fet projectes
que no triomfaren, ja fos perquè
no produirien beneficis, ja fos per les
despeses que haurien comportat i a
les quals no es podia pas fer front.
Es va pensar, primerament –quan
encara no estava construïda la línia
de Tarragona a Martorell i Barcelona–,
en la prolongació de l’antic recorregut
que unia Martorell i Barcelona
fins a Valls, passant per Vilafranca.
Mai no es va arribar a consolidar,
aquest projecte.
Els vallencs confiaven que la línia
que havia d’unir Reus amb Tarragona
passés per Valls, esperança que
va quedar diluïda.
També es va parlar de l’autorització
d’un ramal que, partint d’Alcover en
la línia anteriorment citada, acabés a
Valls; ramal que tampoc no va passar
de ser un projecte.
Altres projectes foren que un
tramvia de vapor fes el trajecte entre
Tarragona i Valls. La pretensió era
que després circulés per Montblanc,
on es trobaria amb el ferrocarril de
Lleida a Tarragona. Aquest projecte
s’abandonà essencialment per causes
econòmiques, ja que comportava
la construcció d’un túnel que hauria
costat moltíssims diners. Un altre
projecte molt semblant consistia
en la construcció d’una línia ferrada
entre Tarragona i Balaguer, que passaria
per Valls i empalmaria, a Tàrrega,
amb la línia de Saragossa a Barcelona.
No es tirà endavant perquè
aquesta línia hauria estat paral·lela a
la de Reus i Lleida i presentava força
dificultats topogràfiques.
Un dels estudis de construcció de
línia ferrada que hagués tingut una
important repercussió hauria estat
el d’unir Tarragona i Balaguer per
trobar-se allà i enllaçar amb un altre
projecte, el de la Noguera Pallaresa.
Aquesta línia hauria pogut passar
per Valls i endinsar-se a la Conca de
Barberà per l’estret de Cabra, salvant
després la divisòria de les muntanyes
que limiten amb la província de Lleida
per les immediacions de Vallbona
de les Monges mitjançant un túnel,
tallant després la línia de Saragossa
a Barcelona a Bellpuig i seguint fins a
Llinyola. Hauria estat una línia fàcil de
construir, la qual hauria pogut arribar
fins al Pla d’Urgell per terrenys lleugerament
accidentats i conservant la
mateixa alçada en el traçat. Aquesta
línia hauria travessat les comarques
fèrtils de l’Urgell i la Conca i hauria
fet arribar el ferrocarril a una sèrie de
pobles que haurien pogut prosperar
ràpidament. Aquesta línia, a més a
més, hauria escurçat la distància del
reportatge
Mediterrani de França en uns 25 Km.
D’altra banda, hauria portat molts
beneficis a Valls, ja que hauria estat
una línia internacional enllaçada amb
la de Valls a Vilanova i Barcelona.
Finalment, hi havia el projecte de
construir un ferrocarril econòmic, el
Transversal del Principat de Catalunya,
el qual havia de sortir de Tarragona,
passar per Valls, Igualada, Manresa,
Vic i Figueres, i anar a morir al
port de Roses. Aquesta línia transversal
hauria suposat un fort impuls
per a les economies dels pobles per
on hauria passat. El seu recorregut
hauria dibuixat un semicercle.
Totes aquestes línies quedaren
en un simple projecte o estudi, malgrat
que algunes haurien suposat un
vertader estímul per a la població
de Valls i de la comarca en general.
L’obstacle principal era l’acumulació
del capital.
Com ja sabem, l’única línia que sí
que triomfà és la de Vilanova a Valls,
que ens uneix amb la capital catalana;
amb Madrid, per la línia de Roda
a Reus, i amb el nord d’Espanya, per
l’enllaç de Picamoixons.
ADRIÀ MARTÍNEZ MASIP
reviScola · Juny 2008 | 5