Revista Reviscola n. 4 (2008) - Institut Jaume Huguet

More documents

Recommendations

Info

des de casa experiència inoblidable. Jo mai havia fet un intercanvi, ja que mai n’havia tingut l’oportunitat i, quan ens van dir de fer aquest, no m’ho vaig rumiar dues vegades. Que l’intercanvi es fes amb Eslovènia, tot i ser un país que no coneixia, no va ser cap problema, perquè el que importava era que els qui acceptéssim poguéssim viure una nova experiència i aprendre anglès. Després de reunions, d’omplir papers i de preparar-ho tot, va arribar l’hora d’abandonar les terres catalanes i d’anar cap a Eslovènia. Van ser vint-i-una hores d’autobús que es van fer molt pesades i avorrides. Miràvem pel·lícules, intentàvem dormir, paràvem de tant en tant però, 44| reviScola · Juny <strong>2008</strong> així i tot, no m’agradaria tornar-ho a repetir. Va ser en arribar quan em vaig adonar que havia viatjat fins a un país que desconeixia, que tenia quatre dies en endavant i que hauria de viure amb una família que no coneixia i que no sabia com era. Per això van començar els nervis. Ells ens van oferir una benvinguda càlida. Tots havíem parlat abans amb la persona que ens acollia i cadascú va començar a buscar-la. La veritat és que quan els vaig veure, els alumnes d’Eslovènia, els professors i la noia que m’havia d’acollir a casa seva, em van fer bona impressió. El primer dia va servir perquè ella i jo ens coneguéssim: el que ens agradava, el que no, les nostres aficions, etc. També vaig conèixer els seus pares i he de dir que vaig tenir molta sort. La primera nit que vam sortir va servir perquè ens familiaritzéssim tots. Anaven passant els dies i cada cop teníem menys ganes de tornar. Anàvem tots junts, com una gran colla d’amics. Cada dia fèiem coses diferents. Anàvem a visitar llocs i ells ens feien de guies, vam anar amb ells a classe, vam fer una classe per aprendre eslovè, etc. Les tardes les teníem lliures: vam anar al parc de patinatge, a prendre alguna cosa, a fer un tomb, etc. I a les nits, anàvem a un bar, a la bitllera i, l’última nit, ens van fer una festa
de comiat en què tots ens ho vam passar molt bé. La veritat és que ells sempre intentaven buscar coses per fer perquè no ens poguéssim avorrir. Pel que fa al fet d’haver de parlar en anglès, em pensava que seria molt difícil però em vaig espavilar com vaig poder. Sí que, de tant en tant, havia de treure el diccionari i buscar alguna paraula, però encara me’n vaig sortir prou bé. Després d’haver passat aquells quatre dies i d’haver viscut molts bons moments, després de molts riures i bones estones, havia arribat l’hora de marxar. Ens vam acomiadar de tots. Jo no volia marxar; encara que haguessin sigut pocs dies, m’ho havia passat molt bé. Crec que, tant jo com tots els altres, vam xalar molt amb aquesta experiència. Ja érem de nou a l’autocar, ens quedaven vint-i-una hores de viatge, però tots tornàvem amb el bon record d’haver viscut una experiència única, una experiència que mai oblidarem. I després, va tocar esperar que vinguessin ells aquí. Així, doncs, ens veuríem aviat! ALBA ROVIRA 1r BAT Un viatge per a recordar Un viatge com aquest és d’aquells que no s’obliden mai. Ha estat una experiència única que, potser, no tornarem a viure mai més. Tant els alumnes eslovens com els professors i les famílies ens van rebre amb molt d’entusiasme, i semblava que estiguessin molt contents de tenirnos al seu país. Al principi, crèiem que anàvem a un país desconegut on el menjar seria molt diferent i on la gent no ens rebria gaire bé, però ara que ja hem tornat penso que les persones són com nosaltres i, pel que fa al país, tampoc és tan estrany. El que em va sorprendre més en comparació de casa nostra van ser els horaris: allà comencen les classes molt aviat i també sopen molt aviat i, si a la nit surten, també ho fan en unes hores ben diferents d’aquí. També vaig trobar que, allà, els preus d’alguns productes eren inferiors. Em va agradar molt la capital, Ljubljana. Vam passar-hi gairebé tot un dia i la vaig trobar preciosa. Vam pujar al castell, des d’on es veia una vista increïble de tota la ciutat. També em va agradar molt la ciutat on ens vam aturar durant el viatge de tornada a casa nostra, Venècia, la ciutat italiana dels canals. En definitiva, el viatge a Eslovènia va ser molt emocionant. Crec que ens va servir per fer nous amics, per conèixer el país, per conèixer la gent i, la veritat, és que m’ho vaig passar molt bé i crec que serà difícil d’oblidar. Una gran experiència LAIA BRICOLLÉ 1r BAT Era un diumenge a la tarda: estàvem tots nerviosos i alguns, a més, sense ganes d’anar de viatge. Es va fer l’hora d’acomiadar-nos de tothom i de pujar a l’autocar per emprendre camí cap a un país que mai a la vida, o molts pocs cops, havíem sentit anomenar. Era un país que nosaltres desconeixíem. De fet, teníem ganes de marxar perquè era un viatge que fèiem amb companys i companyes amb els quals, més o menys, ens aveníem i perquè teníem ganes de conèixer a tots els que ens esperaven allà. des de casa El viatge en autocar es va fer llarguíssim i molt cansat, però això va afavorir que tots ens anéssim tranquil·litzant una mica. Quan vam arribar a Koper, tots els nervis van tornar al nostre cos. Estàvem a punt de començar una experiència nova: viure en una altra casa i conviure amb gent que no coneixíem de res. Després de la rebuda, tots ens vam dirigir cap a les nostres noves cases per conèixer la que seria la nostra família durant una setmana. Els primers dies van ser una mica durs perquè ens havíem d’anar familiaritzant amb tots els que ens envoltaven. La vergonya era molt forta i ens dominava, però a poc a poc va anar marxant. Cada dia coneixíem més la gent que ens rodejava, la seva manera de ser i de fer, i sabíem com havíem de tractar-la. A casa tot era diferent: t’havies d’integrar com podies i mostrar-te a la família que t’acollia tal com eres. Hi havia moments que et senties en un món completament diferent al teu, com ara quan parlaven entre ells en el seu idioma, que no sabies mai què deien, ni si et criticaven, ni si parlaven de com els havia anat el dia... Et senties una mica cohibida. Però quan es dirigien a tu, els pares sobretot, ho feien intentant que estiguessis a gust amb ells. Quan anaves amb el teu company o companya, era ben diferent: segons quin dia era molt simpàtic amb tu i, segons quin, passava de tot. Quan sortíem tots junts d’excursió, la relació amb ells també era diferent perquè cadascú anava amb els seus companys de sempre, és a dir, nosaltres amb els nostres i ells amb els seus. I després, quan sortíem a la nit, tothom es transformava, tothom parlava amb tothom i tots ens tractaven magníficament. Amb alguns hi havia més relació que amb d’altres, però tots ens feien reviScola · Juny <strong>2008</strong> | 45
Page 2 and 3: índex EDITORIAL 3 REPORTATGE 4 H
Page 4 and 5: eportatge Ho sabíeu...? Els trebal
Page 6 and 7: eportatge Les platges de Tarragona
Page 8 and 9: eportatge La vinya a Vilabella En c
Page 10 and 11: eportatge La síndrome metabòlica
Page 12 and 13: eportatge Alimentació i esport L
Page 14 and 15: eportatge acabar d’entendre i con
Page 16 and 17: eportatge L’eutanàsia El meu tre
Page 18 and 19: eportatge Catalogació de les obres
Page 20 and 21: eportatge Exiliats a Mèxic El meu
Page 22 and 23: entrevistes encara s’hi posen mé
Page 24 and 25: entrevistes problema de venda de re
Page 26 and 27: entrevistes 16- Una cançó: “I
Page 28 and 29: diàleg procuro anar tan bé com pu
Page 30 and 31: diàleg no m’interessa gaire l’
Page 32 and 33: opinió El meu futur habitatge No s
Page 34 and 35: opinió La família al segle XXI Qu
Page 36 and 37: opinió La problemàtica d’una pe
Page 38 and 39: des de casa La mediació al nostre
Page 40 and 41: des de casa També la telefonia ha
Page 42 and 43: des de casa coneixements correspone
Page 46 and 47: des de casa sentir a gust al seu co
Page 48 and 49: quadern de viatges barca. Després
Page 50 and 51: quadern de viatges cun de nosaltres
Page 52 and 53: quadern de viatges l’habitació d
Page 54 and 55: quadern de viatges i mitja que no e
Page 56 and 57: et recomanem explicar perquè m’a
Page 58 and 59: et recomanem Webs http://www.habbo.
Page 60 and 61: et recomanem Jocs IMPERIUM III. Las
Page 62 and 63: et recomanem Un esport Paintball Co
Page 64 and 65: flaixos olfactius Demà Demà. Per
Page 66: paraules, paraules L’origen del m

Revista Reviscola n. 4 (2008) - Institut Jaume Huguet

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?